L'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de les Illes ha organitzat avui dissabte, a les 19.00 hores, un acte de rebuig del feixisme. Aquest serà una ruta guiada per experts i es farà amb motiu del Dia europeu de la condemna del franquisme, el 18 de juliol.
Segons comentà ahir la presidenta del grup, Maria Antònia Oliver, l'activitat consistirà a fer un recorregut per la simbologia "feixista" amb tota una sèrie d'actes i la lectura d'un manifest. A més d'explicar com es va viure aquella època a Mallorca, els experts proposaran una visita al monument Baleares, a la presó de les dones de Can Salas i a les escoles republicanes, entre d'altres.
Així, el traçat s'iniciarà a la porta de la plaça de Santa Catalina, on des de fa un parell de setmanes hi havia l'obelisc en honor del grup de colpistes del 1936 anomenat Jinetes de Alcalá. Posteriorment, la comitiva es desplaçarà a la Feixina, punt en què es troba el monòlit dedicat al creuer Baleares. Serà aquí on l'associació explicarà els "atacs" perpetrats per aquesta embarcació, especialment a la costa d'Andalusia i a Catalunya, contra els civils que fugien de la repressió dels militars feixistes i falangistes. En aquest indret els mateixos experts aprofitaran per recordar la història de l'escola Jaume I, situada davant d'aquesta plaça. Aquest fou el primer col·legi republicà de l'Illa i encara "es conserva". La ruta continuarà a l'actual biblioteca de Can Sales de la plaça de Santa Catalina, que antigament fou la presó de dones en què els falangistes condemnaren dirigents comunistes i republicanes d'esquerres.
El recorregut es completarà amb la lectura d'un manifest a càrrec de víctimes i familiars que van sobreviure a la "carretera de la muerte". Es tracta d'una de les massacres fetes pel règim més oblidades: la de la població civil de Màlaga mentre es desplaçava cap a Almeria per fugir dels bombardeigs marítims en què participà el Baleares. L'acte, que s'organitza de manera conjunta amb el col·lectiu Unió cívica per la república, acabarà amb un concert de Xus Santana, Tomeu Quetglas i Tambors Africans.
A part d'això, la presidenta de l'associació aprofità per recriminar el fet que, després de dos anys, Cort encara no ha posat en marxa el projecte per "dignificar" la fossa comuna del cementeri amb els noms de tots els desapareguts i les víctimes del règim. Oliver també demanà que a la porta de Santa Catalina s'erigeixi un monument per a totes les dones que lluitaren contra la repressió i que foren assassinades o empresonades a Can Sales.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquesta ruta de la vergonya ha de ser l'embrió d'un itinerari turístic de primera línia mundial, agermanat amb els camins de l'horror nazi d'Alemanya, que el visitin una milionada de persones cada any, que vegin tots els llocs d'interès ben indicats i documentats, i que comprin a les totes llibres, DVDs, adhesius, imants de gelera, postals, camisetes, gorres, reproduccions de cartells... De sol i de cervesa en pot vendre tothom!
Aquest monument fa mal a la gent que pati la rep`ressió feixista, el creuer de guerra balears causà centenars de víctimes civils, això son crims de guerra i per tant es una questió de Drets Humans. Las víctimes de la repressió franquista no han tingut ni veritat, ni justicia ni reparació. Al meix que ens llevin les vergonyes feixistes dels nostres carrercs i places públiques.
T'equivoques Magdalena, aquest monument, per sort, nomes es un tema historic, de fa 70 anys, el drets humans no hi tenen res a veure, mira la Declaracio Universal dels Drets Humans. Tomar costara molts de doblers publics i la runa contaminacio. Conservar esborrant les inscripcions costara mols menys. Quin millor escarni pel dictador i els seus partidaris coetanis vius, nonagenaris o centenaris, que una inscripcio de condemna al propi momument.
Hi ha gent que quan pasa per Sa Faixina es sent humiliada, es un monument feixista i no es de rebut que estigui a una plaá pública, si es vol conservar que el portin a un museu. No es una questió històrica sinó una questió de drets humans, aquesta associació, pel que tinc entes, treballa per assolir els drets de les víctimes del franquisme i fa molt bé fent campanyes d'aquests tipo, així ajuda també a que la societat conegui fets que fins fa pocs ens han negat.
Aquesta associació hauria de mudar el nom, ja que, fent desapareixer monuments, propugna la desmemòria històrica. El que cal a aquest monument de Sa Faixina es una nova incripció, però de comdemna al régim franquista, aixó si que seria memória histórica. No cometem errors dels nostres predecessors, que per exemple tomaren el Convent de Sant Domingo per haver estat alla l'Inquisició. Es urgent llevar noms de carrer com "Juan March Ordinas" pel suport financer donat a la rebelió militar de 1936. Al portal de la seu de Comissions Obreres hi ha l'emblema (un martell, l'espiga de blat) del sindicat franquista vertical, ja que alló fou la "Delegacion Nacional de Sindicatos".