Esteve Bardolet Jané, president del Col·legi d'Economistes i president delegat del Parc Natural de l'Albufera, no tan sols fa dècades que lluita per la protecció del patrimoni natural de les Illes Balears. També ho fa reivindicant el paper que va tenir el seu amic i col·laborador Félix Rodríguez de la Fuente en la declaració de Cabrera com a Parc Nacional Marítim i Terrestre, onze anys després de la seva mort. Aprofitant que aquesta mateixa setmana la gestió de l'arxipèlag ha passat a mans del Govern, ens apropam a un personatge que visqué en primera línia les primeres lluites per aconseguir que Cabrera fos el que és avui dia: un petit paradís de la Mediterrània.

Quina valoració feis del traspàs de Cabrera al Govern de les Illes Balears?
Pens que no se n'ha parlat amb gaire claredat i no sé si a partir d'ara serà un parc natural, un parc nacional... o un parc nacional gestionat des de la mateixa comunitat. Trob que hi ha una confusió en temes de la definició. Així i tot, no crec que hi hagi grans canvis. Ara mateix està ben gestionat, però és més positiu que estigui en mans del nostre Govern balear. Sabem més bé allò que volem fer que Madrid en aquest aspecte. És una qüestió de proximitat administrativa. És a dir: som una comunitat autònoma i si hi tenim un parc dedins, el més normal és que el vulguem gestionar nosaltres, no que ho faci algú de fora.

Abans de la creació del parc, ja hi havia grups que lluitaven per la protecció de l'arxipèlag?
Sí. Aleshores ja hi havia gent d'aquí que, amb molt bon seny, ja deia que Cabrera havia de ser un parc protegit. A principi dels anys setanta, un grup de naturalistes ja en va preparar els primers informes. Però crec que la lluita per la conservació de l'arxipèlag va començar quan els seus antics propietaris, la família Feliu, varen manifestar el desig de recuperar-lo. El fet que Cabrera tornàs a mans privades provocà que la gent s'alarmàs pel temor que s'hi començàs a edificar.

I en aquest clima d'alarma va ser quan vàreu conèixer Félix Rodríguez de la Fuente...
Efectivament. Fou el 1975. Va venir a Palma per promocionar la seva sèrie El hombre y la Tierra, de la qual havia gravat dos capítols a Cabrera. Vàrem anar a veure'l i va ser allà on el vaig conèixer: connectàrem tot d'una com a persones i professionals. Ell, que estava en el seu moment àlgid de popularitat, es va involucrar encantat en aquest projecte i en va esdevenir promotor fins a la seva mort, el 1980. Ens vàrem convertir en bons amics. Era un home fantàstic, molt creatiu i amb unes grans idees.

Segons tenc entès, Félix volia que l'equip que treballàs en la tasca conservadora de Cabrera fos originari de les Balears...
Sí. Era un home realista. Sabia que els qui cuidarien millor l'arxipèlag serien els naturalistes de les Illes, que eren, al cap i a la fi, els qui hi tenien més dret. No era, en absolut, un castellà d'aquests estirats, sinó més aviat el contrari...

Quin pensau que és el paper de Félix Rodríguez de la Fuente en la declaració de Cabrera com a Parc Nacional?
Diguem que ell en va ser un dels pioners. N'encengué el motor, es pot dir. La seva feina a Cabrera ha estat fonamental. Per part meva, estic agraït a Félix per tot el que va fer tant a Cabrera com a les Balears en general.

I la societat balear està igual d'agraïda respecte de la tasca de Félix?
És trist, però el temps no perdona. Li ho varen agrair en el seu moment, però això s'ha oblidat. Han passat gairebé 30 anys des de la seva mort i ja n'hi ha molts que no hi pensen. Per tot el que va fer per nosaltres, el meu objectiu és que no s'oblidi la seva tasca".