Les obres de conducció del gasoducte tornen a generar polèmica. Aquestes setmanes camions amb runes i enderrocs envaïen el terreny que Endesa cedí a Cort, perquè l’incorporàs a l’Àrea Natural d’Especial Interès de es Carnatge, situat just al costat de les obres. Aquest entorn de 13.300 m2 començava a regenerar-se de vegetació autòctona per integrar-se a l’espai natural. Però, ara mateix, les obres del gasoducte, promogudes per Enagas, han devastat les espècies naturals i l’empresa utilitza el terreny per ubicar-hi la maquinària pesant d’elevació i les casetes d’obra. Els veïns del Coll d’en Rabassa i el GOB, a través de la Plataforma per defensar el Carnatge, han posat el tema en coneixement del Defensor del Poble, que ja hi ha obert un expedient. Les entitats denuncien que Enagas no només actua impunement a l’àrea terrestre, sinó que també a la zona marina.
Recriminen que la companyia està abocant milers de tones de sediments, derivats de la draga de la síquia del llit del gasoducte, sobre les praderies de posidònia oceànica localitzades davant la línia de costa i sobre les reconegudes pesqueres de la badia. No és d’estranyar que la setmana passada aparegués la notícia que l’Ajuntament de Dénia vol paralitzar les obres del gasoducte, a la banda peninsular, per afectació ambiental i per poca transparència informativa. "Aquí l’afectació pot arribar a ser igual o pitjor, si no s’hi estableix cap control ni de Medi Ambient ni d’Indústria i Energia", remarca el portaveu de la Plataforma del Carnatge, Bartomeu Rosselló.
Paral·lelament, Cort ha mantingut reunions amb els dos col·lectius ecologistes per explicar que el Servei de Parcs i Jardins du a terme una sèrie d’actuacions per a la recuperació del Carnatge. Segons l’Àrea d’Infraestructures, que encapçala el regidor Francisco Donate, es tracta d’accions que persegueixen la recuperació dels valors ambientals mitjançant la restauració de la vegetació autòctona, com també la regulació i l’ordenació del trànsit dels usuaris del passeig. El tècnic especialista Magín Franquesa, professional vinculat en aquesta iniciativa de restauració paisatgística en ocasions anteriors, és l’encarregat de realitzar el seguiment del projecte. Aproximadament, unes 25.000 unitats de 25 espècies vegetals diferents estan en procés de producció en els vivers de les entitats Sempreverd i Amadipesment. La Fundació La Sapiencia, que s’encarrega de les labors de manteniment, executà l’any passat les plantacions de vegetació. Tanmateix, el GOB i la plataforma s’hi mostren escèptics: saben que cap d’aquestes accions no és suficient, si paral·lelament es permet aquesta "invasió" de l’espai natural.
