Són 13.233 habitants i només disposen d’un espai sense arbres de 2.301 metres quadrats que es limita a la plaça Serralta. Això són 0,17 metres quadrats de zona verda per habitant, mentre que la ràtio mitjana de Palma és de 5,31 metres quadrats.

Els afectats per aquesta manca d’equipaments són els habitants del Camp d’en Serralta, una zona ubicada en ple centre de Ciutat, encaixonada entre els privilegiats nuclis de Jaume III, Santa Catalina i el Fortí. "Els equipaments han estat una reivindicació històrica del moviment veïnal. Fa 5 anys que reclamam espais de lleure i zones verdes per a la població juvenil i per a la gent gran", comenta Maria Espinàs, la portaveu de l’Associació de veïns.

En vista de la passivitat de Cort, nou entitats integrades en el barri s’han constituït en una plataforma. "La finalitat és organitzar-nos per aconseguir que les nostres reivindicacions prenguin més força davant el Consistori", corrobora Josep Escales, responsable del centre de Serveis Socials de Mestral i impulsor d’aquest activisme. "Hem detectat distintes situacions de risc: infants a la plaça sense supervisió d’adults, població major que viu sola i desatesa, i manca d’espais de lleure, especialment per aquestes dues franges d’edat", afegeix.

"Existeix un gran malestar", corrobora Espinàs. Per la portaveu dels veïns, l’escàs teixit associatiu ha contribuït a a incrementar el deteriorament de la zona, que ha anat acompanyat del decreixent nivell econòmic de les famílies, el 20,6% de les quals són d’origen immigrant. A tot això s’hi suma la insalubritat, l’arquitectura urbana en degradació (carrers estrets, excessiva circulació i estacionaments en llocs de pas per als discapacitats).

El Camp d’en Serralta és una de les assignatures pendents d’un ajuntament que en aquest terreny, i durant cinc anys, encara no ha fet els deures en el conjunt de la ciutat. "La dotació d’equipaments apareix com un element essencial per garantir la qualitat de vida de les persones", recalca Escales. Cort vol aconseguit fer de Palma un model de ciutat. Però un model de què?

Un model de jugueta en mans de planejadors que han cregut que la voluntat ordenadora de les institucions eren suficients per superar i fer desaparèixer els conflictes. La ciutat vol cada cop més aproximar-se al "disseny" a costa d’obviar les necessitats de certs barris com el de Camp d’en Serralta, un nucli sense ànima ni calidesa humana. Un barri que, si no s’hi posa remei, esdevindrà una extensió suburbana realitzada sense una planificació d’equipaments adequats.