L'alfabeguera s'imposa a les canyes

"És ver, Nanda. Les nostres, però, són de fulla petita. Per ventura el temps de les de fulla grossa és ara", respongué Barceló mentre donava l’esquena al macrohospital de Son Espases, que ha fet tanta via a créixer com les alfabegueres dels coritos.

"No sé què vos he de dir. Aquestes les sembràrem la darrera setmana de juny i ja les veis", diu el rector per sortir del pas.

A diferència d’altres anys, el cert és que a la romeria de Sant Bernat d’ahir aquesta planta en fou la protagonista. Tothom sap que en temps del PP regnava l’imperi de les canyes. José María Rodríguez les popularitzà en record de la seva terra de naixement. Així com a Alacant, el dia de la processó de la Santa Faç, es recorren quilòmetres amb una canya a la mà, de la mateixa manera ho feia Catalina Cirer.

"L’any passat encara se’n va veure alguna, de canya. Però... i què havíem de fer? No els podíem engegar. És bo de veure –explicava el rector Mascaró–. Allò que volem és que la romeria de Sant Bernat no sigui una festa institucionalitzada, que els mateixos veïns es cuidin de l’organització".

I així va ser ahir. Quan faltaven pocs minuts per a les sis, els carros carregats d’alfabeguera arribaren al monestir. A les set, una bístia n’entrà els brots dins l’església i allà els beneïren. A part dels polítics esmentats, no se’n veié cap altre. Llevat, això sí, del director insular de Patrimoni, Biel Cerdà. El departament al capdavant del qual es troba s’encarregà fa uns mesos de restaurar la imatge del sant venerat.

Durant la celebració no es va sentir cap crit reivindicatiu ni cap membre de l’associació de veïns no lluí a la seva camiseta el cèlebre lema de "Salvem la Real". D’altra part, els regidors del PP no hi feren acte de presència.

Tanmateix, hi hagué un personatge que tenia una clara relació amb un dels membres d’aquest partit. José Antonio, més conegut com Primo, cap de seguretat dels jutjats de l’avinguda Alemanya, que s’ha encarregat de coordinar els dispositius de seguretat d’imputats mediàtics, com és el mateix Rodrigo de Santos, vigilava ahir, més dret que un fus, l’estàtua de sant Bernat.