Emorbo regnava ahir a la Creu de Santa Ponça per veure les actituds del batle Carlos Delgado (PP) i del seu soci de govern, Isidre Cañellas (UM), davant de la presència del trànsfuga Joan Thomàs i distingides autoritats, com el president del Parlament i president del PP de Mallorca, Pere Rotger, o el conseller de Turisme, Joan Flaquer. Aquest morbo a punt va estar de veure's eclipsat per l'encès discurs que va pronunciar el primer edil a favor de la «unitat d'Espanya», els desconcertants efectes secundaris del qual només varen poder ser atenuats per les posteriors conciliadores paraules de Pere Rotger i de l'escriptor Jose Carlos Llop.

L'arribada de Thomàs i la seva posterior estreta de mans amb Delgado acapararen l'únic protagonisme del qual gaudí ahir el trànsfuga. A partir d'aquí quedà relegat al més absolut dels ostracismes. Assegut en un extrem de la darrera fila d'autoritats, Thomàs va començar a convertir-se en l'empestat polític en el qual tard o d'hora es transformen tots els de la seva condició.

Cañellas, Rotger i Flaquer amb prou feines el miraren i els regidors del PP en alguns moments li dedicaren unes paraules. Durant el seu discurs en espanyol, Delgado no va fer cap al·lusió, ni directament ni metafòrica, a la crisi en què viu sumit el municipi. No obstant això, cità expressions d'inconfusible procedència i destinació com «mercadeig de principis», «perversió democràtica» o «minories d'escassa representativitat». Al que sí va fer referència en les seves disquisicions historicopolítiques fou als «regnes de taifes» i al «taifisme». Delgado assegurà que amb els principis «no s'hi juga ni es mercadeja». I alabà «els nostres gens ètnics», favorables a la «unitat sentida i estimada» d'Espanya.