Càritas va atendre 7.783 usuaris durant el passat 2024

Esther Romero, Sebastià Taltavull i Joan Bassa a la presentació de la Memòria de Càritas

TW
1

La memòria de Càritas Mallorca «Mentre hi hagi persones, hi ha esperança» ha estat presentada aquest dilluns pel bisbe Mons. Sebastià Taltavull; per la directora de Càritas Diocesana de Mallorca, Esther Romero i per l’administrador general de Càritas Diocesana de Mallorca, Joan Bassa.

El document recull les dades de les persones ateses i acompanyades per l’entitat, un total que ascendeix a les 7.783 persones, 5.265 famílies, i 1.334 infants i joves. A més apuntar que del total un 41%, 3.195, són persones que han demanat suport per primera vegada a Càritas. Al document també es fa repàs de les iniciatives que s’han desenvolupat per a donar resposta a les necessitats de les persones en una situació de fragilitat, una realitat que està vinculada principalment a la falta de recursos per ser migrant no regularitzat i per la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. En 2024 es varen donar resposta a 37.360 peticions, ja que com ha assenyalat la directora de Càritas Mallorca, Esther Romero, «les persones que s’apropen a Càritas tenen una realitat de múltiple vulnerabilitat i que requereixen d’un desplegament d’ajudes, serveis i temps per a trobar una oportunitat, una atenció integral, que és perllongar durant anys», ara l’acompanyament té una durada mitjana a Càritas Mallorca de 2,5 anys.

Habitatge compartit, un greu factor de desprotecció

L’habitatge es manté com factor d’exclusió de les famílies que acudeixen a Càritas, unes famílies que han de pagar entre 500 i 800 € només per una habitació. La impossibilitat d’accedir a un habitatge ha fet que hagi continuat creixent el nombre de persones que han hagut de compartir pis.

Les persones migrants, les persones amb menys drets

Les persones migrants en situació administrativa irregular que s’han apropat a Càritas continua creixent, un total de 4.310 persones, el 56% del total de persones ateses a Càritas Mallorca durant el passat any eren migrants sense haver pogut regularitzar la seva situació, un percentatge per damunt del 48% de 2023. Aquest increment està lligat a la falta de recursos que es destina a aquest col·lectiu i, per tant, que veuen els seus drets limitats. Per a Càritas són persones de ple dret a les que atenen de forma integral, des de l’acollida i assistència, fins recursos i serveis.

Programes i Serveis

La directora de Càritas Mallorca ha fet repàs als programes i projectes, 176 en total, que Càritas Mallorca ha desenvolupat per a donar una atenció global a les problemàtiques de les persones que acudeixen a l’entitat. L’acció de Càritas comença amb l’acollida, una escolta, una derivació i posteriorment un acompanyament en funció de la situació de la persona que arriba a l’entitat.

Economia Solidària. El valor de la persona

La promoció de la persona és el principal objectiu de l’economia solidària, una economia que impulsa Càritas per a donar noves oportunitats. Aquestes noves oportunitats les ofereixen a través dels tallers prelaborals, el taller de recuperació de juguetes, el de reparació de bicicletes i el taller de confecció, tres àrees de formació on també fem acompanyament grupal i individualment per a la promoció de la persona i per la que durant el passat 2024 han passat 131 persones.

Atenció psicosocial i l’assessoria jurídica

L’acompanyament psicosocial s’ha incorporat com una eina més d’acompanyament a les persones vulnerables dins el programa de Càritas. Les persones acompanyades viuen situacions d’angoixa i frustració que els impedeix avançar. Per això, Càritas Mallorca ha realitzat 940 intervencions per a millorar les relacions familiars, de gestió emocional i pautes educatives a escala individual, familiar, i grupal, i que ha afavorit a un total de 180 persones.

«Mentre hi hagi persones, hi ha esperança»

Finalment, Càritas Mallorca ha posat en marxa una campanya «que vol reclamar la defensa de la dignitat de les persones més vulnerables, donar un impuls a la fraternitat de cada persona, i avançar en una societat més justa per a reduir la desigualtat, enfortir la cohesió social i treballar el bé comú».