479.000 habitants

Els dos-cents kilòmetres quadrats del terme municipal s’estenen en forma de ventall obert des de la punta de ses Illetes, ja Calvià, fins a s’Arenal per on passa el torrent dels Jueus: uns trenta quilòmetres de costa. Però la continuïtat urbana també bota el torrent Gros fins a Marratxí, i podrien dir que tots els termes que tenen frontera amb Palma són part d’una gran conurbació. Comparats amb els cent quilòmetres quadrats de la Barcelona estricte o els sis-cents del Madrid imperial, el terme de Palma presenta una extensió mitjana però no massa grossa.

Però quina és la seva àrea d’influència metropolitana? Els llibres d’urbanisme de fa cinquanta anys ja posaven a Palma i Mallorca com un exemple clar i únic al món: el fet illenc permetia definir amb precisió l’àrea d’interacció. El malaguanyat historiador, geògraf i poeta Alberto Quinta Peñuela (Palma, 1948-1978) ens descriu, a la Tesi Doctoral i llibres posteriors, el futur de Mallorca com una gran ciutat, cosa que sembla finalment s’ha aconseguit amb les facilitats del trànsit per carretera. Conec professors de la UIB que viuen a Pollença o s’Estanyol, treballadors que van i venen de s’Alqueria Blanca, o metges que fan el viatge de ciutat cap a la feina que tenen a l’hospital de Manacor i altres que ho feien cap a Artà: la porositat dels moviments és increïble. Cal recordar que Mallorca té pràcticament un milió de ciutadans censats malgrat que siguin possiblement molt més els que hi viuen. Els carrers de Palma es despleguen de forma radial, línies que finalment condueixen a les diverses carreteres com quan la mà s’obri deixant el nucli de la palma i amb els dits que apunten cap a l’exterior.

És aquest fet positiu? Aquesta superpoblació és molt complexa. La ciutat ha passat de cent cinquanta mil habitants els anys seixanta a la desmesura d’avui. La ciutat ha quedat desdibuixada per l’enderrocament de molts bells edificis com el de marquès de can Ribas al final dels Oms, la pèrdua de quasi totes les arcades de l’aqüeducte bastit sobre la murada àrab dels quals sols en resten dos; això sols per indicar un pocs exemples.

Però el que més ens preocupa a tots és que aquesta allau humana és molt nou i sorprenent. A Palma sols una tercera part dels habitants són mallorquins, una altra tercera part són forasters i finalment la darrera triada són estrangers europeus, africans, asiàtics o llatinoamericans la majoria. És un gran xoc cultural.

Jo record que els anys seixanta també hi havia un enorme problema de l’habitatge. A un cornaló de l’hort de Son Canals, cada estiu es bastien xibius, els peninsulars que venien per treballar s’hostejaven a habitacions com per exemple a casa de na Maria la modista al carrer bisbe Pasqual que feia pocs anys havia retornat des de l’Argentina, i al bar la Ponderosa al carrer Arquebisbe Aspàreg aquesta gent s’engatava i cantava massa fort pel gust dels veïns propers a la possessió de Son Coc Vell i les Cent Cases. Les dones forasteres no podien entendre com el pa no portava sal, i pregaven al former plorant que en fes una altra pastada salada, un senyal quadrat sobre la massa en marcà la diferència. Sí això fou així malgrat que molt s’integraren, però altres quedaren marcats per una mena d’infart cerebral que fan que odiïn a qualsevol que parla mallorquí, què ens succeirà? Vull indicar que al dilema que he posat fa referència a dos germans de Caravaca de la Cruz que tenia per veïnats, la diferència d’edat entre ambdós és de sols dos anys.

El que es veu circulant amb automòbil o caminant és que totes les infraestructures estan saturades, i que tot sembla un desgavell. Els visitants turístics o de la part forana i també molts d’habitants de l’extraradi no estimen la ciutat, la deixen plena de restes de menjar per emportar-se o llaunes que de vegades fins i tot amaguen a finestres. I darrerament, empastifen de ferratines els senyals de tràfic o els panells informatius, podeu contemplar per exemple el que descriu l’església de Mont-i-Sion i just al davant la casa del baró de Pinopar que són tornats totalment il·legibles sota el devessall de vandalisme. Així sabem que ha passat un afeccionat al Werder Bremen, o que un altre fa propaganda del menjar vegà o que...

I quina llengua es parla a Palma? Pel carrer pots sentir urdú, romanès, polonès, anglès, italià o alemany amb més facilitat que castellà o català. A voltes tota la retolació dels comerços està en anglès com a un bar de la plaça del Mercat o en alemany com a un establiment d’estètica proper. I sí, pots sentir el llatinoamericà tant de l’Argentina com d’altres països.

On hem deixat les claus? Que en diria el gran poeta J. V. Foix.