'ME Ecològic de Mallorca' celebra 10 anys havent consolidat la distinció i reivindicant la ramaderia extensiva com a peça clau per a la transició ecològica

Una fita col·lectiva: del projecte de promoció a la cooperativa

Com recordava dissabte Jaume Jaume, un dels impulsors del projecte, «tot això va començar perquè el me no tenia sortida al mercat».

En aquest context, va ser dins l’associació APAEMA que els ramaders es varen organitzar per a donar a conèixer la seva carn. Molts d’aquests ramaders varen impulsar la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), que va permetre la comercialització conjunta del producte. Fundada el 2017, avui agrupa 30 ramaders i 27 hortolans.

Un impuls important per a agafar embranzida es produí el 2015, quan la cadena hotelera Garden es va comprometre a comprar milers de quilos anuals de me per a servir als seus establiments. Des d’aleshores, l’acord es manté i és «un exemple paradigmàtic de les bondats de l’aliança entre la pagesia i el sector hoteler», han apuntat.

Un canvi significatiu en la comercialització

La marca 'ME Ecològic de Mallorca' es fa present amb un segell de tinta alimentària visible sobre les peces que es posen a la venda. Gràcies al projecte, s’ha passat de vendre una mitjana de cinc canals de me ecològic a la setmana, a vendre’n prop de quaranta.

Així mateix, si bé als inicis del projecte la major part de la carn es venia com a convencional, sense valorar la seva singularitat, actualment el 96% de la carn ja es comercialitza com ecològica.

Segons la veterinària Magdalena Adrover, tècnica de ramaderia ecològica d’APAEMA, «la carn de me no és bona pel simple fet de ser ecològica i hem fet molta feina per a assolir la màxima qualitat».

Mirant cap el futur

Durant la trobada es va posar de relleu la necessitat de continuar enfortint el sector carni ecològic, explorar la reobertura d’instal·lacions pròpies per a tenir la màxima cura i control en tot el procés fins a dur el producte al mercat, i avançar cap a nous models de comercialització.

Xavier Ballester, nou gerent de la cooperativa PEM, destaca el valor d’haver après «a congelar el producte en el seu millor moment, quan el ramat ha menjat les pastures de primavera, i tenir-lo disponible per a l’època de més demanda a causa del turisme, a l’estiu». Així mateix, seguint la línia d’Adrover, subratlla que «és fonamental arribar al mercat diferenciant-nos del producte convencional, presentant-lo ben acabat i fent valdre la seva qualitat».

D’altra banda, Nofre Fullana, coordinador d’APAEMA, destaca que «sense ramaderia extensiva no hi ha transició ecològica. La ramaderia extensiva fa una feina oculta, controlar l’herba a les finques prescindint de maquinària i generant uns fems que enriqueixen el sòl sense haver d’importar de la Península adob orgànic. D’aquesta manera contribueix a mantenir a mantenir el paisatge que ens queda avui dia a Mallorca. És la clau de volta per establir aliances amb el sector turístic».

«Cal afegir, a més, que els ramats ecològics, que s’alimenten de pastures, impliquen un abaratiment de costos en comparació a aquells que s’alimenten de pinso, el qual s’ha d’importar de la Península. D’aquesta manera aquest tipus de maneig també ajuda a fer viable la ramaderia insular», han remarcat.