El català s'inclourà com a llengua optativa a les Escoles Europees

El fet passa per considerar el català com una ‘Altra Llengua Nacional’ (OLN), un tractament que ja es dona a d’altres territoris europeus on hi tenen més d’una llengua oficial, sense tenir en compte si aquestes són oficials a la Unió Europea o no.

La decisió ha estat presa a Xipre per la Junta de Governadors de les Escoles Europees, amb la condició que l’Estat espanyol «assumeixi el cost complet» de la implantació del pla per assegurar la «neutralitat pressupostària» de la mesura, han precisat les fonts, que subratllen també que aquesta decisió «no marca un precedent» per a altres llengües que «requereixin un estatus semblant».

Des de l'Executiu comunitari subratllen també que el pas per a la implantació del català a les Escoles Europees tampoc «prejutja la posició dels Estats membre», perquè la decisió que s'ha pres només correspon a l'òrgan de govern de les escoles i no als 27, que són els competents per a decidir si emprendre la reforma del reglament de llengües comunitari que reclama l’Estat espanyol..

Altres fonts properes han confirmat a Europa Press que l’Estat espanyol s'ha compromès a pagar professors i «qualsevol cost addicional», tal com han demanat expressament des de la Comissió Europea, alhora que apunten que només un Estat membre s'hi ha posicionat en contra i que diverses delegacions s'han abstingut per dubtes o manca d'aclariments.

Tot i que el Ministeri d'Educació ja va avançar la disposició del Govern a fer-se càrrec de tots els costos derivats, consultat un altre cop per Europa Press després d'obtenir aquest dijous el vistiplau de les Escoles Europees, el departament que dirigeix ​​Pilar Alegría assenyala que encara no ofereix xifres perquè el projecte està en fase «preliminar».

Per què ara?

L’anunci d’aquest dijous dona resposta a la petició feta pel govern espanyol en el marc de l’acord d’investidura entre el PSOE i Junts, en el qual la formació independentista va establir que una de les seves condicions era impulsar el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. En aquest sentit, Albares va enviar una carta al secretari general de les Escoles Europees, Andreas Beckmann, en què insistia en la voluntat de l'Estat «d'introduir progressivament» el català com una «altra llengua nacional» que s'ofereix a aquests centres a partir del curs 2025-2026.

El reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea és un dels compromisos assumits pel PSOE amb Junts a l'acord d'investidura del president del Govern, Pedro Sánchez; però aquest pas requereix una reforma del reglament de llengües comunitàries acordada per unanimitat pels 27, que xoca amb les reserves de diversos països que temen el precedent.

Durant el semestre en què l’Estat espanyol va exercir la presidència de torn del Consell de la UE, el Govern va aprofitar per incloure l'oficialitat del català, euskera i gallec en l'ordre del dia de diverses reunions de ministres d'Afers Generals de la UE, i va defensar l'especificitat del cas espanyol amb tres llengües regionals cooficials.

Per la seva banda, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha explicat que la mesura «és una primera fita, en la bona direcció». A la publicació feta a la xarxa social X, literalment ha dit: «És una primera fita, en la bona direcció. La llengua catalana entra a les escoles europees com a matèria d'ensenyament, en la mateixa categoria (Other National Languages) on ja figuren llengües oficials com el maltès, l'irlandès, el finlandès i el suec».

Classes en català, però no en eusquera ni gallec

La petició de l'Executiu espanyol recull que el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports «està disposat a cobrir les despeses que pugui implicar aquesta proposta», encara que no ofereix xifres de l'abast que tindria el projecte, ni en nombre d'alumnes ni a nivell pressupostari.

El pla promogut pel Govern espanyol es limita al català i no inclou les altres dues llengües cooficials, l'eusquera i el gallec, encara que el Ministeri va aclarir al seu dia que no descarten fer més passos en el futur per ampliar-ne la mesura.

Les Escoles Europees són centres educatius creats conjuntament pels governs de la Unió Europea per oferir una «educació multicultural i multilingüe», segons la institució, que està destinada a escolaritzar, de manera prioritària, els fills dels funcionaris de les institucions de la UE. Les escoles gaudeixen d'un estatut jurídic com a centre d'ensenyament públic als països respectius on es troben. Ofereixen ensenyaments d'educació infantil, primària i secundària mitjançant un currículum específic supervisat pel Consell d'Inspecció de les Escoles Europees.

El Govern espanyol equipara el català amb altres idiomes nacionals en argumentar que s'han establert disposicions específiques per a l'ensenyament de les altres llengües nacionals en el cas d'alumnes els països d'origen dels quals tenen més d'un idioma nacional reconegut en el sistema de les escoles europees, com passa amb el maltès o el gaèlic. Amb el seu reconeixement com a Altra Llengua Nacional (OLN), els alumnes d'origen espanyol podran sol·licitar el català com a Altra Llengua Nacional, independentment de la secció lingüística en què estiguin matriculats.