Quina relació haurien de mantenir les Illes, de forma ideal, entre si? I amb la resta de Països Catalans?

Fanny Tur, bibliotecària i exconsellera de Cultura: Hauria de ser d'igualtat, sense perjudicis ni estereotips, cosa que no succeeix. No des de les altres illes respecte de Mallorca, ni des de Mallorca respecte de les altres illes. Amb la resta de PPCC: de la mateixa manera, des de la igualtat i amb la plena consciència que formam part del MAPA del país. Les Illes som unes colònies per a l'Estat i sovint des del Principat ens veuen amb una mirada 'folklòrica'.

Vicenç Vidal, diputat de Sumar-Més: La resposta per a mi és la mateixa per a les Illes Balears i per als Països Catalans. La millor forma de relació és la confederació (no confondre amb la federació, que és un estat inferior). Un vincle que permet que la sobirania sigui plenament exercida i que entronca amb la tradició històrica tant de l'antiga corona catalanoaragonesa com de les esquerres i el republicanisme d'on procedeix el meu espai polític. En el cas de les Illes la fórmula dels consells ja hauria de ser preconfederal tot i que queda camí per fer.

Neus Truyol, regidora de Més per Palma: Consider que hem d’exercir el dret a decidir per triar tant la nostra forma d’autogovern com la nostra relació amb la resta dels Països Catalans. Ho hem de fer partint de la sobirania de cada poble. En primer lloc, cada illa té identitat pròpia i aspira al màxim autogovern, i s’hauria d’avançar cap a un sistema federal interinsular. Respecte dels Països Catalans, són una realitat lingüística i cultural, i poden arribar a ser alguna cosa més si els pobles dels diferents territoris ho volem. Com a pas intermedi, s’hauria d’impulsar un organisme de cooperació en àrees estratègiques -com llengua, cultura, espai audiovisual, defensa del medi ambient i model econòmic-, amb reunions periòdiques per coordinar polítiques de cara a l’Estat i a la Unió Europea. El problema és que l’actual Constitució espanyola ho prohibeix.

Atuk Iturregui, membre de La Utòpica: Les Illes Balears han de resignificar el seu rol en termes d’equitat i diversitat dintre d'un conjunt heterogeni i complex. Ham de cultivar una relació de complementarietat i suport mutu, basada en la solidaritat, la democràcia profunda i el respecte a les particularitats de cada illa. Hem de començar a posar damunt la taula que necessitam una ‘biorregió en resistència’. No poden continuar actuant com a unitats aïllades, sotmeses a interessos turístics que les fan competir entre elles per captar capitals i visitants. Cal una economia circular, profundament descentralitzada i relocalitzada, que potenciï els intercanvis agroecològics, culturals i energètics entre illes.

Francisca Mas, jurista, militant feminista i directiva del GOB: Una relació de fraternitat i de compartir una llengua i valors culturals des d’una posició de igualtat.

Josep Palou, professor i membre de l'ASM: Cada illa hauria de ser un estat independent, com Malta o Xipre, exercint el dret d'autodeterminació, i acordar la relació amb les altres illes i els Països Catalans. Una possible fórmula seria una federació balear en un primer nivell, dins una federació o confederació amb la resta dels Països Catalans. Aviat trobaríem la fórmula més beneficiosa per a tot el territori, que en qualsevol cas seria millor que continuar essent una colònia explotada i malmenada per Espanya.

Caterina Canyelles, filòloga i activista cultural: Cada illa té la seva personalitat pròpia i crec que totes haurien de participar, en igualtat, però amb independència, dels Països Catalans

Marcel Pich, antropòleg i músic: Administrativament, ha d'imperar el principi de subsidiarietat. Entre els territoris de la nació hi ha d'haver coordinació en tots els aspectes que siguin necessaris per millorar la vida de la gent i per explicar-nos a la resta del món.

Ferran Navinés, economista: Una relació de lealtat institucional a partir d’un escrupulós respecte per l’àmbit competencial de cada institució i de màxima col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i del País Valencià per compartir llengua i cultura, o per millorar el marc competencial i del finançament.

Francesca Vanrell, secretària d'Organització d'EUIB: Dins d’un marc federal, les Illes tindrien un marc de relació de solidaritat interna que garantís un desenvolupament equitatiu entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Això implicaria una distribució eficient de recursos, un finançament just i una presa de decisions compartida que respectés la diversitat i les especificitats de cada illa. Des d’aquesta perspectiva federal i republicana, la relació entre les Illes Balears i la resta dels Països Catalans hauria de basar-se en la cooperació, la igualtat i el respecte mutu.

Pere Carbonell, escriptor: Hi hauria d'haver més relació entre elles a nivell polític i cultural. Crec que, en general, els habitants de qualsevol de les quatre illes tenim poc coneixement de les illes veïnades, fet que s'hauria de solucionar i establir més lligams socials, culturals i festius. Tot i que és cert que tenim una història diferent i tradicions, motius i festes diferents, fet que fa que no siguem unes illes homogènies. La relació entre les Illes hauria de ser d'unió i força conjunta, per afrontar problemes que ens afecten pel fet de ser un territori limitat i fràgil. Hauríem d'establir fronts comú, en la lluita política, social i cívica per tal d'aconseguir representació política al congrés dels diputats i fer pressió per exigir el que ens pertoca. A l'àmbit polític estaria bé crear una força conjunta com és Coalició Canària, però a nivell balear, sempre respectat les singularitats de cada illa. Amb la resta de Països Catalans s'hauria de mantenir els lligams culturals, històrics i, sobretot lingüístics. S'haurien dissoldre les fronteres burocràtiques i polítiques entre els territoris. Però, sobretot, lluitar plegats per a aconseguir l'autodeterminació i la defensa i promoció de la llengua a nivell internacional.

Joan Manuel López, exdiplomàtic: Caldria fer-ho gairebe tot. Establir vincles de sentiment comú que evitassin la percepció d’una illa major i altres menors.

Bernat Joan, escriptor i sociolingüista: S'ha de fer una cosa que podria semblar contradictòria, però que per a mi no ho és: reforçar la identitat de cada illa i crear una identitat compartida entre totes les illes. En relació a la resta de Països Catalans, hauríem d'acabar sent una república federal en el si de la Unió Europea.

Beatriu Defior, filòloga i exdirectora general de Política Lingüística: La relació que cada illa decideixi, sense donar res per fet (per exemple, Menorca podria decidir mantenir un vincle més estret amb Barcelona que amb Mallorca, com ja es va plantejar amb motiu de l’avantprojecte d’estatut d’autonomia del 1931). Jo voldria que s’establís una relació entre tots els territoris que ens permetés enfortir els vincles històrics i articular un projecte de futur que ens garantís la supervivència com a poble.

Joan Mir, economista: La relació que tenen territoris veïns sota una administració comuna.

Arran Mallorca: Entenem que són territoris d’un mateix país que viuen la mateixa opressió nacional des de diferents perspectives, per tant, hem de lluitar juntes cap a la construcció d’uns països catalans, des del nostre punt de vista socialistes i feministes.

Joan Riera, periodista: Cada illa ha de tenir el seu propi autogovern insular mitjançant els Consells. Però s'ha de potenciar la consciència comuna de país. El Parlament és clau. La humilitat mallorquina ha de ser molt important per esvair complexes de superioritat. I des d'aquesta humilitat s'ha d'aconseguir un himne comú i acceptat per tots. Manca sentiment compartit.

Miquel Vidal, historiador: Les illes haurien d'estar més vinculades en termes identitaris, sense recels ni sense animadversions al terme ‘balear’, que no és en cap cas negatiu. Amb la resta de PPCC, una relació molt més estable en polítiques de normalització (la manca de cooperació és un greu problema).

Miquel Carbonell, músic, activista cultural i polític: La relació entre les illes ha de ser la que decideixen els seus habitants, probablement una federació dins un estat confederal de Països Catalans seria la millor opció.

Alice Weber, regidora de Més per Inca: Cal fomentar una relació (pro)activa, basada en una comunicació i cooperació d’unitat, generositat i solidaritat, respectant les diferents singularitats. I aqui, Mallorca ha de reflexionar molt i fer autocrítica. L’objectiu(s) han de ser la cohesió d’un sol poble, conscient de l’interdependència, que avanci en lo social, cultural i sostenible. Per altra banda, una vegada parlem d’aquest context assolit, és fonamental reforçar els lligams lingüístics, culturals i històrics, incontestables entre IB i PPCC. Els territoris que comparteixen història, llengua i valors reforcen, protegeixen i promouen la identitat comú. Però, fora paternalismes, sempre des del respecte mútu i la cooperació.

Josep de Luis, advocat: La relació, pel que fa l’arxipèlag, s’hauria d’erigir entorn al govern de cada illa; els Consells. En plànol d’igualtat. Els Països Catalans, a més dels vincles històrics de germanor cultural, tenim una situació geogràfica estratègica que caldria aprofitar econòmicament. Pens que ens oblidam d’aquesta vessant.

Rafel Borràs: Una federació d’identitats insulars reforçades. Els Països Catalans és, ha de ser, el futur desitjat. N’hem de xerrar marco i fer-ne més de PPCC. Hi guanyaríem tots!

Nel Martí, professor, escriptor i polític: Confederal.

Aina Vidal, periodista: Consider que la relació que haurien de tenir és la mateixa que haurien de tenir amb la resta del País: autocentrada i confederada.

Joan Amer, sociòleg: Les illes haurien de tenir una relació horitzontal i de diàleg. Massa sovint allò relatiu a Balears ha estat vinculat a Mallorca i després s’han afegit contribucions de les altres illes com quelcom complementari. Falta pensar Balears de manera col·legiada. La baixa identificació al concepte balear és molt present i interfereix en aquest debat. Amb la resta de Països Catalans també cal un diàleg més horitzontal, de major reconeixement de les parts, tot fomentant la major coneixença.

Miquel Àngel Vidal: Idealment m’agradaria que hi hagués una forta unió, una vertadera cohesió entre les illes, però lamentablement no existeix un vertader sentiment balear. També idealment voldria que hi hagués un fort agermanament entre els Països Catalans, però crec que tampoc no existeix. O si més no, per a la majoria del teixit social.

Antoni Llabrés, president de l'OCB: Entre les illes una relació molt més intensa i a tots els nivells, no cal dir-ho. Amb la resta dels països de llengua catalana hauria de ser, com a mínim, la imprescindible d’una comunitat lingüisticocultural per poder fer feina plegats en la recuperació de l’ús de la llengua comuna, en estadi de preocupant minorització arreu del domini lingüístic. I, a partir d’aquest mínim, la que els seus ciutadans lliurement desitgin articular en el futur.

Jaume Burdils, sociòleg: Seria positiu que existís una major cohesió entre illes. La realitat, però, és que ningú s’identifica com a balear, sinó com a ciutadà de la seva illa en particular: formenterer, eivissenc, mallorquí, menorquí… La cosa ve d’enrere, durant la segona república, per exemple, no hi havia un consens entre illes sobre el model d’estatut que es volia fer aleshores. Amb la resta de Països Catalans, la relació hauria de ser la pròpia i natural de compartir un espai cultural i lingüístic. Independentment de qui governi a cada territori. Els mitjans de comunicació en la llengua comuna, s’haurien de poder rebre mútuament, sense cap interferència ni trava. Això fomentaria una major autoestima i autoconfiança en la pròpia identitat, així com una difusió més potent fora de les nostres fronteres. Sense excloure la resta d’identitats i llengües que existeixen al país.

Rosa Maria Calafat, doctora en Filologia Catalana i professora de la UIB: La mateixa relació que mantenen els territoris francoparlants o hispanoparlants, per dir dos idiomes l’afany impositiu i expansiu dels quals ens impedeix que nosaltres mantinguem aquesta mateixa relació. Els francoparlants o hispanoparlants tenen garantits uns deures (i no sols uns drets) com a parlants. Això vol dir que si tu ets un sanitari que exerceix a Potiers o a Conca tens el deure de saber francès o espanyol (encara que venguis de l’altre cap de món). El deure de tot sanitari a atendre en català als illencs (i per extensió a tots els catalanoparlants) no hi és. Vet ací la poca normalitat a la qual estam sotmesos.

Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya: Les illes haurien de mantenir entre elles la mateixa relació que amb la resta de Països Catalans. Una estreta unitat cultural i nacional i una relació política horitzontal construïda sobre la seua pluralitat interna i la seua unitat davant el món.

Ana Laura, docent: Les Illes han de basar la seva relació en la cooperació i el suport mutu, especialment en un context de doble o triple insularitat que agreuja problemes com la crisi d’habitatge, la precarietat laboral i la manca de professionals en serveis essencials. Això demana mesures legislatives valentes, com una llei d’habitatge que controli l’especulació i plans adaptats per reclutar sanitaris i docents a cada illa. És hora de prioritzar la protecció del nostre territori finit, fomentant un model sostenible que diversifiqui l’economia, reduint la dependència del turisme massiu, impulsant sectors com les energies renovables, la pagesia ecològica o la innovació tecnològica, garantint sempre una ocupació estable i de qualitat. En la relació amb la resta dels Països Catalans, proposo més suport mutu. Crear consorcis energètics interterritorials, aprenent d’experiències ja dutes a terme. Treballar per lleis que conservin el nostre territori de la voracitat capitalista. Fomentar encara més les xarxes culturals dels autors catalanoparlants. Incidir més en la formació de professionals, de tots els àmbits, en llengua catalana. Treballar conjuntament en la defensa dels trets identitaris comuns, davant pressions centralistes que poden diluir les particularitats de cada territori. Només des del diàleg, el respecte a la diversitat i la construcció d’un projecte compartit, les Balears podran consolidar-se com una societat cohesionada, oberta al món, però arrelada en els seus valors, garantint un futur on la identitat i el progrés caminin de la mà.

Grup Blanquerna: Les Illes Balears haurien de mantenir una relació d’igual a igual, el que implica capgirar completament l’arquitectura institucional actual de les Illes Balears i atorgar més capacitat d’autogovern a cadascuna de les Illes. Pel que fa a la resta dels Països Catalans, és evident que cal reforçar les relacions amb la nació sencera.