La darrera Enquesta de Condicions de Vida revela que gairebé 200.000 persones a les Illes Balears es troben en risc de pobresa i o exclusió social, malgrat la millora dels indicadors. L'índex sintètic AROPE ha disminuït en quatre punts percentuals respecte a l'any anterior, situant-se en el 16,2 per cent, segons les dades publicades el passat 13 de febrer.
L'estudi mostra una millora en diversos aspectes, com ara l’augment de la renda per persona, la reducció de la taxa de pobresa (del 15,3 per cent a l'11,3 per cent), la baixa intensitat de treball a la llar (del 5 per cent al 4,2 per cent) i la privació material i social severa (del 8,3 per cent al 4,3 per cent). No obstant això, aquests resultats no contemplen les persones que viuen al carrer, en assentaments, en albergs o en caravanes, per la qual cosa la xifra real podria ser més elevada.
La crisi d'habitatge, un factor clau d'exclusió
Tot i la millora d’alguns indicadors, la precarietat laboral i la crisi de l'habitatge continuen sent un problema greu. Les Balears són el territori del'Estat amb el percentatge més alt de població que viu de lloguer, fet que incrementa el risc d’exclusió social a causa de l’elevat cost dels habitatges i la discriminació en l’accés al lloguer per motius no econòmics, com l’origen o la presència de fills. A això s’afegeix l’augment del parc d’habitatges destinats al lloguer turístic, que ha reduït encara més l’oferta d’habitatges disponibles per a la població resident.
L’EAPN Balears – Xarxa per la Inclusió Social ha valorat positivament les polítiques socials desplegades en els darrers anys, com l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) i altres mesures de protecció. No obstant això, considera que són insuficients per acabar amb la pobresa estructural i alerta del perill de perpetuar les desigualtats.
L’entitat reclama polítiques públiques més decidides per garantir l’accés a un habitatge digne, protegir les persones més vulnerables i redistribuir de manera més equitativa la riquesa. Sense mesures urgents, adverteixen que la bretxa social continuarà creixent i afectant les generacions futures.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gracias Pedro
El problema real es que casi un siglo sin guerra global es mucho tiempo. Si añadimos la generalización en todo el mundo de los medicamentos básicos, oenegés, voluntarios, misioneros, etc, ya lo tenemos claro. Leed a Malthus.
Mal de muchos, consuelo de patriota.
El problema es mundial, no local.
Ànims a qui ajuda o redueix la fatiga i el temps d'espera de qui viu amb precarietat. Qui té pocs recursos dedica més temps, desplaçaments i esforços per aconseguir uns mínims. D'aigua, lloc de repòs, menjar, anar al bany, armari, netejar i estendre roba. O curar, recuperar-se i créixer. Compartesc el que deis. Cal un mínim d'equitat i, més important, el que és just. Sinó campa la desigualtat, que engreixa la competència boja i la política malaltissa. Un entorn bastant més just (vivenda) és el bàsic. Gràcies
Al patrioter del PP-Vox li sobren les persones més pobres, idò vulnerables, i les que no son castellanes, o castellanitzades, i a sobre se'n vanta. Això sí, ell pareix un ferm partidari del monocultiu turistificació sense límits, el dissortat model econòmic monocultiu que atrau més mà d'obra desqualificada i amb els sous més precaris de tots, la que ara tot d'una diu que "li sobra", i alhora el model econòmic amb el què aprofiten, amb el miserable l'ajut de renegats indígenes, per a desnacionalitzar l'arxipèlag Balears i intentar-lo diluir, com més va més, dins de l'espanyolitat. Per a ell, els balears amb consciència nacional autòctona, la llengua i la cultura catalana autòctones li representen i li son noses a anihilar.
Demasiada gente hay. Hace tiempo se ha sobrepasado el aforo máximo.