algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Albert Pont: «Catalunya, el 2017, va tenir la independència molt més a tocar del que sembla»

239695

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis (CCN), va participar com a ponent en el sopar col·loqui organitzat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), on es va parlar del dret a l'autodeterminació des de la perspectiva del dret internacional.

Albert Pont va explicar que «Catalunya, el 2017, va tenir la independència molt més a tocar del que sembla» i afegí que «hi havia cancelleries disposades a reconèixer el nou Estat català».

Pont va ser molt crític amb la classe política catalana: «no ha volgut fer la independència i va seguir un guió pactat amb l'Estat espanyol», «va ser una derrota pactada», va reblar.

Segon el seu president, «el CCN va col·laborar amb les institucions, però a partir del 2015 ja ens varem distanciar» perquè segons Pont, «des d'un principi, no varen voler fer la independència».

Segon Pont, «el Consell de la República havia de ser el govern efectiu a l'exili. Podria haver creat ministeris i desenvolupar algunes polítiques, en comptes d'això, ha acabat sent una entitat per finançar un partit polític».

Albert Pont també es va referir a la 'via guineana' per aconseguir la independència que consisteix en el reconeixement previ per part d'algun Estat, la intervenció de les Nacions Unides i es completa amb el control efectiu del territori.

Pont també va lamentar que «les nostres autoritats s'han comportat com si fossin societat civil i no com si fossin font de poder».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Tomeu, fa 4 dies
Me pareix ciència ficció
Valoració:-3menosmas
Per Som catalans els mallorquins?, fa 4 dies
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana."

Antoni Maria Alcover (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:2menosmas
Per català i no d'altra nació, fa 5 dies
"[...]
Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.
[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:5menosmas
Per arg, fa 5 dies
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:5menosmas
Per Don pep, fa 5 dies
El nouvingut ets tu ... ni volem ser castellans ni volem ser catalans.
Si tens XXX fes un referendum. Ni un 1% treuras .... els 4 venuts i el barbas.
I per cert, el catalanisme es tant fatxa o mes que el espanyolisme.
Valoració:-10menosmas
Per A Pepito, fa 6 dies
L'argumentari fatxa és tan escàs com la seva curtor és infinita.
Valoració:10menosmas
Per a D. Pep, fa 6 dies
Vas errat, ets un nouvingut i encara no et fas càrrec d'on ets, deus voler dir que els balears no som, no ho hem estat mai ni volem ser castellans, ni mos agraden les lleis castellanes imposades pels decrets de "Nueva planta", per això molts desitjam la independència. Ésser mallorquins, idò catalans, no és pas més gran que res altre, ni millors que altres nacionalitats, és senzillament allò que som i volem seguir essent.
Valoració:10menosmas
Per Bartomeu Bauçà, fa 6 dies
En la llarga nit del franquisme, en el negacionisme, en la supremacia i en la prepotència ultra, mai hi ha hagut color tot és obscur, opac i tèrbol. per això mos abelleix més la independència dels Països Catalans.
Valoració:9menosmas
Per Don Pep, fa 6 dies
Pues anda campeones, valientes. Referéndum en Mallorca … pero después os largáis para siempre.
Somos mallorquines, hoy Somos españoles, hemos sido muchas cosas pero nunca hemos sido ni seremos catalanes .
SER mallorquín es mucho más grande que ser catalán … no hay color!!!
Valoració:-8menosmas
Per total Catalunya, fa 6 dies
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».

Gabriel Alomar (1931)
Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente