algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
17°

L'OCB promou un segon recurs al Tribunal Constitucional contra l'eliminació del català a la sanitat

L'Obra Cultural Balear (OCB) promou un segon recurs al Tribunal Constitucional contra l'eliminació del català a la sanitat. Segons ha explicat el president de l’entitat, Antoni Llabrés, el motiu d’aquesta segona interposició del recurs és conseqüència de l’errada comesa pel grup parlamentari del PP, que votà un conjunt d’esmenes estrafolàries de l’extrema dreta i que va provocar que el Decret Llei, que es va impugnar el 2023, quedàs derogat per la denominada Llei de simplificació administrativa. Així mateix, el contingut del decret derogat ha tornat a ser introduït a través del Decret Llei 5/2024 de rectificació del «despropòsit parlamentari» de PP i Voc. Una tècnica legislativa que, en paraules d’Antoni Llabrés, és «summament deficient» i que fa augmentar les possibilitats d’èxit del recurs de l’OCB en aquest segon envit.

L’OCB compta amb el suport del PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem Illes Balears i agraeix el seu «compromís» per promoure la interposició d’un recurs davant del Tribunal Constitucional per part de cinquanta membres dels grups parlamentaris Socialista, Plurinacional Sumar i Mixt del Congrés dels Diputats, contra el Decret Llei de rectificació del «despropòsit parlamentari» del PP-VOX.

Aquest mateix procediment va ser utilitzat per primera vegada, el mes de novembre de 2023, per interposar un primer recurs contra el Decret Llei 5/2023, de 28 d’agost, de mesures urgents en l’àmbit educatiu i sanitari, una de les primeres mesures del Govern Prohens, i que eliminava l’exigència de coneixements de català per accedir a la sanitat pública. Aquest recurs va ser admès a tràmit per providència del Tribunal Constitucional ara fa un any, el 16 de gener de 2024.

El president de l’OCB ha aprofitat per a recordar que gairebé un any i mig després de l’aprovació del decret per eliminar el català de la sanitat, la Conselleria de Sanitat ha estat incapaç d’explicar quina incidència positiva ha tengut aquesta mesura: quants de professionals sanitaris s’haurien retingut i quants se n'haurien captat pel simple fet d'haver eliminat l’exigència de coneixements de català (que en tot cas es trobava supeditada a una moratòria de dos anys); quan és públic i notori que els motius que dificulten la incorporació de sanitaris de determinades especialitats són més profunds (cost de la vida, dificultat d'accés a un habitatge, etc.), i que aquests dèficits no són privatius de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials. Mentrestant, la situació de la llengua catalana en hospitals i centres de salut ha empitjorat.

Segons Llabrés, l’OCB està disposada a arribar fins al final en aquesta lluita contra la maniobra de PP-Vox de degradar la presència del català a la sanitat pública, que impedeix que els ciutadans de les Illes Balears puguin exercir lliurement els seus drets lingüístics com a usuaris del sistema de salut. L’any 2023, 23 de les reclamacions que varen arribar a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics responien a vulneracions de drets lingüístics a l’àmbit sanitari. Es desconeixen encara les xifres de 2024, que segurament seran més elevades. A això, s’hi han d’afegir les queixes cursades a través del servei d’atenció a l’usuari d’IB-Salut i altres instàncies de l’administració, i també una extraordinària xifra oculta de vulneracions no denunciades o, senzillament, de casos de desistiment per part dels ciutadans d’exercir, ja d'entrada, el seu dret a comunicar-se en català, forçats per les circumstàncies.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per a Puesesso, fa 21 dies
Tu pareix que encara ets a les tenebres de l'Espanya del 1939-1977. Altrament sabries que a l'estat espanyol hi ha quatre llengües oficials. És ridícul que facis servir "eslògans" i pardalades de la dictadura franquista i intentis difondre collonades que no et creus ni tu. Fins i tot el DNÍ "espanyol" està escrit en llengua catalana, aquesta llengua que vos fa tanta de nosa i odieu tant. No tens altra cosa a fer?
Valoració:10menosmas
Per @Als fatxes,, fa 21 dies
Totalment d'acord.
Valoració:8menosmas
Per pues eso, fa 22 dies
Hábleme en español que estamos en España. Y además soy español.
Pues eso.
Valoració:-10menosmas
Per a l'al·ludit, fa 22 dies
El nivell dels seguidors del PPVox és deplorable i lamentable, n'hi ha que no saben que escriure i amollen la primera pardalada que els hi passa pel seu cervell acostumat a pensar poc. L'Obra Cultural Balear no és cap partit polític, idò no hi té res a veure amb les llistes d'espera ni altres deficiències de la Sanitat Pública, és una associació cultural amb 60 anys d’història amb l’objectiu de preservar el patrimoni cultural de les Illes Balears, entre els quals hi ha la llengua catalana i la cultura pròpia. Idò, té tot el dret a defensar la nostra llengua i aconseguir la normalitat, el què fan tots els països civilitzats, disposar de sanitaris capaços d'atendre els pacients amb la llengua pròpia del país i respectar la normativa vigent. Si això a l'al·ludit foteta de sempre seguidor dels patètic PPVox li pareix fanatisme, que s'ho faci mirar.
Valoració:7menosmas
Per Trincaire, fa 22 dies
@ Segarro. Només volem anar al metge ( i a qualsevol altre lloc ) sense aguantar la humiliació supremacista, de háblame en español que estamos en España.
Valoració:9menosmas
Per Als fatxes, fa 22 dies
A un metge sa que vol curar, i que no sigui fatxa, li importarà entendre el malalt i saber què li passa, i no li voldrà imposar el castellà perquè prioritzarà la salut i res més.
Valoració:10menosmas
Per Patriota, fa 22 dies
A una persona enferma que se quiera curar, y que esté en sus cabales, lo primero que le importará es que el médico le entienda y sepa lo que le pasa, y no le importará explicarselo en español porque priorizará sus salud y nada más.
Valoració:-9menosmas
Per Lluís Martí, fa 22 dies
S'ha d'esser molt insensible i amarat d'autoodi per no voler una sanitat on et puguin atendre en la nostra llengua, que, a més, és la pròpia. Tant la pública com la privada haurien d'atendre en català. Els idiomes s'aprenen i als metges i sanitaris se'ls hi suposa una certa formació. I per fanàtics, els supremacistes castellanoespanyols són difícils d'igualar: han promulgat milers de lleis, decrets i normes contra totes les altres llengües de l'estat, fins i tot les ameríndies, quan part d'Amèrica era domini de Castella/Espanya.
Valoració:3menosmas
Per @segarro, fa 22 dies
Tu t'estimaries més que no hi hagués llistes d'espera i t'atenguessin en xinès.
Valoració:-2menosmas
Per Està bé, fa 22 dies
Ho han de fer, res a objectar. El problema és que quan tornin els progres faran el ja varen fer els que governaven amb n'Armengol, o sigui ampliar la moratòria perquè els castellans no hagin de prendre el català perquè ja sabem que després d'una moratòria en posen una altra. Amb l'autonomia monàrquica no anirem mai enlloc. O independència o desaparició.
Valoració:-15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente