Ha mort l'escriptor Guillem Frontera i Pascual (Ariany, Mallorca, 1945), gran referent de la Cultura a les Illes Balears i que va ser membre del consell Editorial de Diari de Balears i de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Guillem Frontera escriptor i activista cultural mallorquí. Va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans. Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d'una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia La Sínia (1965), on va fer els seus inicis literaris.

Com a periodista, ha col·laborat en premsa escrita (Diari de Balears, Ara Balears i Última Hora), a la ràdio i a televisió (a Barcelona, va estudiar cinema a l'escola d'Aixelà), per a la qual ha fet guions originals i adaptacions, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandràgora, de Maquiavel. Especialista en temes d'art, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les Balears. També ha estat comissari de diverses exposicions artístiques i ha duit a terme activitats de gestió cultural.

Membre de la Generació dels 70 i inserit en el realisme social, s'inicia en l'escriptura a través de la poesia. Autor de nombroses i reeixides obres, que varen marcar un abans i un després en la nostra narrativa, com ara Els carnissers (1968), Tyrannosaurus (1977) o Sicília sense morts (2015), va impulsar la galeria Bisart a la Palma dels anys 80, va ser gerent del Casal Solleric, va dirigir la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura als Balears, impulsada per Pere A. Serra, fundador del Grup Serra.

Als 20 anys, s'embarca en la fundació i direcció de La Sínia (1965), una col·lecció de poesia on publica A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966). Malgrat aquest primerenc interès per la poesia, aviat comença a conrear la narrativa, gènere al qual es va dedicar des d'aleshores.

Com a novel·lista, als 23 anys entra amb força en el panorama literari català amb Els carnissers (1968), Premi Ciutat de Palma, que es publica amb pròleg de Llorenç Villalonga. Es tracta de la primera obra que presenta la transformació de l'illa de Mallorca a conseqüència del turisme, –avançant-se al seu temps i el que estava per venir–, una nova indústria que transforma l'economia i la societat de dalt a baix. D'aquesta manera, Frontera s'insereix en el realisme social amb un plantejament crític que continua en les obres posteriors: Cada dia que carrers (Premi Ciutat de Manacor 1969) i Rera els turons del rècord (1970).

Poc després, en 1977, surt a la llum Tyrannosaurus, una novel·la paralitzada per la censura i polèmica perquè narra la vida d'uns alumnes preadolescents del seminari franciscà de la Porciúncula, que pateixen abusos sexuals per part d'un religiós i que es va reeditar en 2020. Després van arribar obres centrades en dues temàtiques clau en la seva carrera: el món de l'art i la corrupció política, entre les quals s'inclouen Una dolça tardor (1983) o Un cor massa madur (1994). I després d'un llarg silenci literari es van llançar Si una nit penses en la meva (2011), L’adéu al mestre (2013) –una crítica a l'especulació en el món de l'art i sobre el fenomen Miquel Barceló–, Sicília sense morts (2015), que Nova Produccions va adaptar a la pantalla petita per a IB3 Televisió, i La vida dels cossos (2019). També va conrear la narrativa breu, rebent diversos guardons en aquest camp, i fins i tot va publicar un llibre d'aforismes.

El 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear. El 2023, fa una mica més d'un any, el Festival de Novel·la Negra Catalana Tiana Negra li va concedir el Premi Trajectòria a la Creació, sent el primer guanyador d'aquest reconeixement. Va guanyar moltes distincions, com Premi Mercè Rodoreda 2007 i el Premi Crítica Serra d’Or 2009.

Aquí podeu llegir una extensa entrevista que li va fer dBalears.