Gran CdE, que ho fan de be tot

L'actual Consell d'Estudiants, tot i que sap del grau de complicitat que, per exemple, té Santander amb el genocidi del poble palestí, per la seva relació directa amb la indústria armamentística, ni tan sols s'ha posicionat sobre el fet que la UIB tengui càtedres estratègiques i altes beques financades per aquesta ''banca armada''. Tampoc sembla importar-li que Santander tengui oficines a facultats que podrien estar a disposició dels ''problemes reals de l'alumnat'': manca d'aules, manca d'espais d'estudi en èpoques d'exàmens, manca d'espais per organitzar actes o activitats (un dret a la reunió que el darrer any el rectorat a dificultat davant la por que se celebrin actes que vagin més enllà del seu discurs). Santander és una de les bases a l'Estat espanyol contra el compliment dels drets humans arreu del món, i el Consell d'Estudiants no ha dit ni mitja paraula.

Cal recordar que les guerres i les matances que financia Santander no són ni alienes ni externes a l'alumnat. La direcció de l'economia cap a la guerra, també estatal en relació a Ucraïna, provoca la desinversió en educació i altres serveis públics bàsics. Però pel Consell d'Estudiants resulta que no és una ''necessitat real''.

Paraules buides, diuen els encorbatats. S'acosten eleccions a la UIB, i amb elles un moment per desemmascarar la complicitat de Carot i el seu entorn envers el blanquejament del sionisme i l'atac a la llibertat d'expressió al campus. Cauran caretes, tant d'entre els que comanden, com d'entre els que els que fan aplaudiments.

L'acusació de 'servilisme' cap al Consell d'Estudiants em sembla desmesurada i injusta. Malparlar sense fonaments no aporta res positiu i només genera divisió. Cal recordar que no és funció d'aquest òrgan prendre partit en conflictes internacionals complexos, especialment quan poden estar relacionats amb governs o grups que no representen els valors de la pau i el respecte als drets humans.

Crec que el Consell ha de centrar-se en garantir un entorn universitari inclusiu i en atendre les necessitats reals de l'estudiantat, sense caure en disputes polítiques externes que poden dividir la comunitat universitària. Menys paraules buides i més treball constructiu serien un millor camí.

Un Consell d'Estudiants servil a l'autocràcia del rector Jaume Carot que ha acotat el cap davant totes les seves mesures per limitar la participació i l'ús d'espais de l'alumnat i organitzacions estudiantils al campus. Per exemple, ni un trist comentari de suport a l'acampada per Palestina de fa mig any, ni quan els estudiants foren reprimits per la policia.