La Plataforma per la Llengua va organitzar aquest divendres passat, 15 de novembre, un seminari per a analitzar quin és el paper de la llengua catalana en una societat que es dedica al monocultiu turístic. Organitzat a la llibreria Rata Corner, a Palma, el debat va comptar amb Guillem Colom, professor de la Universitat de Glasgow i investigador sobre cultura catalana contemporània; Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, i Pere Joan Femenia, representant de Joventut pel Clima - Fridays for Future Mallorca.

Tots tres experts, moderats per l'ambientòleg Ferran Mercant, varen debatre sobre quins són els impactes del monocultiu turístic en la llengua i la cultura catalanes, així com sobre les possibles estratègies per a preservar i fomentar l'ús del català en un context dominat per una economia turística globalitzada. Es varen analitzar qüestions com la subordinació de la llengua pròpia davant el predomini d'altres idiomes com l'anglès o el castellà en l'àmbit turístic, el risc de despersonalització cultural que implica el model turístic actual i la necessitat d'implementar polítiques lingüístiques valentes que garanteixin la presència del català en l'oferta turística i en la vida quotidiana de les Illes Balears.

El monocultiu turístic: un model que condiciona la societat balear

Joan Miralles va posar de manifest el pes determinant del turisme en l'economia balear, que representa el 45 % del PIB de les Illes. Segons el doctor en sociologia del turisme, aquesta dependència condiciona no només l'economia, sinó també altres àmbits com l'educació i la cultura. «El model turístic que tenim defineix la societat en què vivim. A les Balears només un 10 % de la població té estudis superiors, molt per davall de la mitjana espanyola, que és del 32 %. Això ens situa no només a la coa d'Espanya, sinó també d'Europa», va advertir. Miralles va atribuir aquest dèficit formatiu a l'atractiu econòmic de les feines poc qualificades del sector turístic: «Molts joves veuen la formació acadèmica com una pèrdua de temps, ja que poden accedir a feines ben remunerades sense haver de dedicar anys a estudiar».

Pere Joan Femenia va relacionar aquest fenomen amb la manca d'opcions per a la joventut, que sovint es veu obligada a emigrar. «No hi ha habitatge assequible ni diversificació econòmica. Els joves no troben oportunitats per a prosperar aquí i acaben partint», va lamentar. Aquesta situació, segons ell, és una de les moltes conseqüències del monocultiu turístic, que no només afecta l'economia, sinó que dificulta la creació d'un teixit social i laboral diversificat.

Turisme residencial: transformació del territori i conflictes culturals

Un dels temes més debatuts va ser el turisme residencial, una manera de fer turisme a llarg termini que implica una transformació profunda del territori. Joan Miralles va explicar que aquest tipus de turisme no es limita als nòmades digitals que treballen des de cafeteries a Palma, sinó que també inclou jubilats d'altres països que decideixen establir-se a les Illes Balears. «Aquest fenomen és resultat d'un procés que anomenam 'residencialització del turisme', iniciat ja fa dècades, quan es va plantejar que les Illes havien de ser el paradís d'Europa», va assenyalar.

Miralles va alertar que el turisme residencial genera una pressió constant sobre el territori i l'habitatge. «Per a mantenir aquest model, s'ha de continuar construint habitatges per als turistes, fet que implica una sobreexplotació del sòl i desequilibra l'economia local», va explicar. També va destacar les implicacions culturals i lingüístiques d'aquest model. «A diferència del turista convencional, el turista resident considera que té drets sobre el territori i, sovint, percep la llengua catalana com un obstacle. Això fa que exigeixin canvis que posen en risc la identitat cultural de les Illes», va afirmar.

Guillem Colom va reforçar aquesta idea i va assenyar que les polítiques públiques solen afavorir aquest tipus de turisme sense tenir en compte les seves conseqüències a llarg termini. «Quan es va obrir el trajecte directe entre Mallorca i Nova York, en qüestió de setmanes ja es parlava d'inversions immobiliàries. Això no es pot permetre sense una regulació estricta», va criticar. També va alertar sobre els efectes d'aquesta dinàmica en els barris de Palma, on la segregació lingüística creix de manera preocupant.

La llengua catalana, cada vegada més arraconada

La situació de la llengua catalana va ser un dels punts centrals del debat. Colom va destacar que la presència de la llengua a Palma està en retrocés, especialment en barris amb una alta densitat de població migrant. A aquest fet, Miralles va voler recalcar-hi la situació poblacional: «Quan en una classe només hi ha un alumne de 25 que és mallorquí, és gairebé impossible mantenir el català com a llengua vehicular». Aquesta dinàmica es veu reforçada per la manca d'immersió lingüística, un fet que el doctor en sociolingüística també va posar de manifest: «Abans, a la part forana, la població migrant s'integrava culturalment i lingüísticament. Ara això comença a minvar».

Femenia va afegir que el creixement demogràfic, combinat amb la pressió turística, agreuja la situació. «Quan una llengua minoritària es troba en un entorn de creixement poblacional massiu, com és el cas del català, és inevitable que la seva presència es redueixi si no es prenen mesures efectives», va dir. També va destacar la necessitat de promoure polítiques urbanístiques que evitin la creació de guetos i facilitin la integració cultural i lingüística de la població migrant.

L'educació, precisament, és un dels àmbits més afectats pel model turístic actual. L'alta mobilitat poblacional i el creixement demogràfic fan que molts centres educatius tenguin un percentatge elevat d'alumnes que no coneixen el català en arribar a les Illes. Segons Joan Miralles, això provoca una pressió significativa sobre el sistema educatiu, que ha de fer front a una situació de segregació lingüística creixent: «Els professors estan esgotats i s'estan cansant de fer de professors». Això es veu agreujat per la manca de recursos i polítiques valentes que garanteixin una immersió lingüística efectiva, fet que posa en risc la transmissió intergeneracional de la llengua catalana.

Alternatives per al futur de les Balears

Malgrat el panorama preocupant, els ponents varen coincidir en la necessitat d'imaginar escenaris alternatius. «El model turístic actual ha arribat a ser tan massiu que ens costa imaginar opcions diferents. Però cal fer-ho si volem un futur sostenible, tant per a la nostra economia com per a la nostra identitat cultural», va concloure Femenia.

Joan Miralles va destacar que les solucions no es poden limitar a garantir l'ús del català, sinó que cal treballar també sobre les actituds lingüístiques de tota la societat: «Els usos lingüístics vendran determinats per l'ús efectiu, però també per l'actitud lingüística. Hem de fomentar actituds positives entre els mallorquins, la població migrant i els turistes».

Aquest plantejament implica una doble estratègia: reforçar les polítiques públiques d'immersió i normalització lingüística, alhora que es treballa per combatre els prejudicis i la percepció del català com a obstacle. Miralles va insistir que aquesta feina és clau per a aconseguir una convivència lingüística equilibrada i evitar que el català es converteixi en una llengua residual a les Illes.

Per la seva banda, Guillem Colom va plantejar una reflexió més àmplia, vinculant la crisi lingüística amb altres crisis estructurals que afecten el territori: «Amb aquest model d'acumulació turística i espanyolista, és molt complex que l'ecotaxa serveixi per garantir la sostenibilitat del català sense un canvi de model econòmic. Hem de lligar la crisi social a la crisi lingüística i climàtica».

El seminari va cloure amb una crida a la reflexió i a l'acció dirigida a les institucions públiques, amb l'objectiu de prioritzar la sostenibilitat cultural, lingüística i social de les Illes Balears en un context global cada vegada més dominat pel turisme massiu.