El passat dimecres, 30 d’octubre, Maria Munar Lladó va ser la protagonista de l'entrevista al programa Matinal Bon Dia d’Ona Mediterrània. L’antropòloga ha conclòs els seus estudis de Grau en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Granada amb aquest treball, en el qual aprofundeix en el fenomen del Ball de bot a Mallorca. Reproduïm un fragment de l'entrevista

- Per què vares escollir el Ball de bot com a tema pel teu treball de final de grau?

- Al llarg de la carrera vaig aprendre molt i em vaig dotar d’eines per pensar sobre les cultures i societats. Tot i així, trobava a faltar la possibilitat de dedicar més espai a la cultura mallorquina i estudiar aspectes que realment em despertassin una passió personal. A més, vaig adonar-me que aquest tema presentava un cert buit d’informació, ja que el Ball de bot sembla que sovint ha quedat en un segon pla.

- Podries fer un resum de l'evolució històrica del Ball de bot a Mallorca?

- La meva recerca és només una aproximació subjectiva basada en la metodologia de camp, i crec que cal desmitificar l’origen del Ball de bot: no crec que es pugui assignar-li un origen peninsular. En lloc d’això, m’inclin per veure’l com un fenomen d’influència peninsular fruit d’una evolució. Simplificant, he identificat tres moments clau en el desenvolupament del Ball de bot modern.

El primer moment és la introducció de les danses centreeuropees, com el 'ball d’aferrats', que inclou més contacte i una simbologia eròtica absent en el Ball de bot. En segon lloc, durant el Franquisme, la 'Sección Femenina' va fer una tasca de recuperació del folklore, imposant una visió concreta del ball en el context de l’Estat espanyol. I finalment, en els anys 70, el moviment de llibertat cultural va trencar amb el model anterior i va donar pas a grups com Música Nostra i Aliorna. Així, hi ha dues corrents: la que defensa el Ball de bot tradicional, amb parelles i vestimenta, i la que aposta pel ball a la plaça, obert a tothom.

Al teu treball menciones «formes de subordinació cultural d’interès antropològic». Podries explicar-ho?

L’antropologia cultural, centrada en les ciències socials, també estudia relacions de poder en qualsevol entorn cultural. A Mallorca, aquesta subordinació s’observa en dos aspectes: la invisibilitat de la cultura pròpia davant l’espanyola i europea i les jerarquies internes en el món del Ball de bot. A més, consider que cal promoure un pla d’estudis a la Universitat de les Illes Balears que contempli aquests aspectes.

- Has tractat també el Ball de bot des d’una perspectiva de gènere. Ens en pots parlar?

- Sí, aquest és un dels temes més fascinants. A Mallorca s’ha parlat del Ball de bot com un fenomen matriarcal, però jo preferesc el terme 'matrifocal', ja que el poder de la dona en aquest àmbit es desenvolupa dins una societat patriarcal, amb relacions de poder prèvies. Crec que no és un matriarcat en sentit estricte, però sí que el ball posa la dona en el centre.

- Què n'opines que dos homes ballin una bullanguera?

- Entenc les cultures com fenòmens dinàmics i que es transformen. El ball és un fenomen cultural que en aquest cas s’està adaptant als nous sistemes de valors. De la mateixa manera que el ball a la plaça va trencar amb la indumentària tradicional, que dos homes ballin a una plaça és una transformació fruit del dinamisme.

- Quin paper juguen el ball a la plaça i les escoles en la difusió del Ball de bot?

- És essencial difondre la tradició per evitar que es perdi, però també és fonamental la diversitat. No hauríem de veure les ballades populars com una competició, sinó com una celebració compartida. La tradició és important, però l’essència del ball popular és la participació

- Tancaríem amb una reflexió que fas al teu treball sobre el ball de bot: «no només té un sentit de tradició, sinó identitari i de lluita pel reconeixement de la cultura pròpia».

- Aquest pensament em va sorgir de la percepció que sovint es veu la cultura mallorquina com adoptada o exterior. Reivindic que, encara que alguns elements culturals ens hagin arribat de fora, tenim dret a reapropiar-nos-en d’aquests elements i integrar-los en la nostra identitat cultural. En definitiva, som nosaltres qui decidim què forma part de la nostra cultura.