La docent Marina Garcias és la nova delegada de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears. Substitueix Ivan Solivellas, que continua a la Junta Executiva de l'entitat com a vocal. L'entitat arrencarà una sèrie de trobades obertes a tothom, que començaran aquest dissabte, 16 de novembre, a les 11 h a Inca, i que serviran, a més de donar a conèixer la nova delegada, per a recollir propostes i explicar els eixos de treball per al 2025.

Aquestes sessions, que es duran a terme en diversos municipis de les Illes Balears, es plantegen com un espai de diàleg obert i dinàmic amb els assistents, que podran expressar les seves idees i propostes en una secció de micròfon obert. Entre els temes que es tractaran, s'inclouen els objectius d'acció lingüística per a l'any vinent, i les estratègies de col·laboració amb la comunitat per a la protecció i promoció de la llengua catalana.

Una docent amb trajectòria a la formació professional i les polítiques públiques

Marina Garcias Salvà, nascuda a Llucmajor el 1985, és la nova delegada de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha cursat el màster en Filosofia Contemporània a la Universitat de les Illes Balears.

La seva carrera ha estat enfocada en les polítiques públiques i la formació professional, amb una etapa inicial com a becària al Consell Insular de Mallorca i al Parlament Europeu. Ara i des de fa set anys, exerceix com a professora de Formació i Orientació Laboral a diversos instituts de secundària i centres integrats de formació professional a Mallorca. Tot plegat ho compagina amb la seva vida personal essent mare d'una filla.

Garcias, que fins ara ha estat la coordinadora de la comissió d'Administracions Públiques de la Plataforma per la Llengua, destaca pel seu compromís amb l'educació i la formació de les noves generacions, així com per la seva implicació dins la política i les institucions de les Illes Balears.

Una desena de trobades per a arribar a tothom

El calendari de trobades començarà el dissabte 16 de novembre a la comarca del Raiguer. La primera es durà a terme al Cafè Esment d'Inca a les 11 h, amb l'objectiu de reunir els socis, voluntaris i activistes lingüístics dels municipis d'Inca, Pollença, Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, sa Pobla, Santa Maria del Camí i Selva. A continuació, el dissabte 30 de novembre serà el torn del Pla de Mallorca, on es convocarà a Sineu els veïns dels municipis de Costitx, Algaida, Ariany, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Sencelles, Vilafranca de Bonany i Sineu. El punt de trobada està pendent de confirmació i s'anunciarà ben aviat.

El desembre, l'entitat organitzarà dues trobades a Menorca -una a Maó i l'altra a Ciutadella- el dissabte 7 de desembre, i una sessió especial a Palma el divendres 13 de desembre a les 17 h, just abans de l'acte sobre supremacisme lingüístic, a la qual es reuniran residents dels municipis de Palma, Puigpunyent i Esporles. Els punts de trobada estan pendents de confirmació i s'anunciaran ben aviat.

El programa continuarà el 2025 amb trobades mensuals cada dissabte: l'11 de gener a Sóller serà el torn dels pobles de Tramuntana (Sóller, Banyalbufar, Bunyola, Fornalutx i Valldemossa); el 18 de gener a Llucmajor es convocaran els pobles de Migjorn (Llucmajor, Campos, Felanitx, ses Salines i Santanyí), i el 25 de gener es durà a terme a Calvià per a reunir els municipis de Ponent (Calvià, Estellencs i Andratx). La ronda conclourà el primer de febrer a Manacor, on es convidaran residents la zona de Llevant (Manacor, Artà, Capdepera, Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera). Els punts de trobada estan pendents de confirmació i s'anunciaran ben aviat.

L'entitat anima la ciutadania a assistir a aquestes trobades, que «suposen una oportunitat per a conèixer de prop les línies de treball» de la Plataforma per la Llengua i «col·laborar activament en la defensa del català».