Rafael Nadal i Parera (Manacor, 3 de juny de 1986) ha estat un dels millors tennistes. El millor de la història del tennis sobre terra batuda, tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. És un dels millors esportistes de tota la història i una autèntica icona global.
Seguit per milions de fans de tot el Planeta, conegut per més de la meitat de la població mundial i, en la seva millor època, es calculava que cada 10 minuts apareixia en una televisió del món.
Una figura admirada, estimada i cobejada per totes les marques que saben que unir-lo a la seva imatge multiplica el seu impacte. Les empreses han fet coa per poder-lo patrocinar i Nadal ha protagonitzat anuncis de cotxes, bancs, rellotges i productes esportius.
Una icona mundial així, evidentment era anhelada per mirar d'impulsar la 'marca España'.
Més enllà de no rebutjar la bandera espanyola cada vegada que guanyava un torneig i un enviat especial de l'Estat li posava a les mans i de mantenir bones relacions amb la piheria madrilenya, Rafel Nadal, persona amb nul interès per la política, es mantenia allunyat dels intents d'utilització política de la seva figura.
A favor de la llengua i de la mallorquinitat
Cosa ben diferent és que sempre s'ha mostrat favorable a usar la seva imatge per potenciar la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana i del sentiment de mallorquinitat.
Els dos exemples més evidents són quan el desembre de 2008 es va afegir a la campanya de l'Obra Cultural Balear 'Cafè per la Llengua' i el juny de 2011 va promocionar i participar en el libdub 'Manacor m'agrada' dins la campanya 'Mallorca m'agrada!' promoguda per l'OCB.
Rafel Nadal i el seu tio Toni Nadal es varen unir a la campanya de dinamització de l'ús de la llengua catalana promoguda per l'Obra Cultural Balear (OCB), coneguda com a 'Cafè per la llengua', que va servir per fomentar la participació ciutadana en matèria lingüística.
Uns anys després, el juny de 2011 va fer un vídeo per convidar els manacorins a participar en l'enregistrament del lbdub 'Manacor m'agrada'. I el dia de l'enregistrament, no només hi va ser present, sinó que va protagonitzar el simpàtic començament del vídeo, que va ser enregistrat el 18 de juny de 2011. Amb la participació del tennista Rafel Nadal, dels músics Damià Timoner i Ocults i de més de 1.000 persones de diferents associacions manacorines, entre elles gegants, dimonis, glosadors, balladors, esplais, clubs esportius, entitats culturals i persones a títol individual. Més de mil manacorins que a ritme de la cançó 'Pa amb oli nacional', dels Ocults, amb versions de Damià Timoner i de la Banda de Música de Manacor.
Agencia tributària, 'rojigualda' i monarquia
Curiosament, pocs dies després, el 23 de juny de 2011, la formació abertzale Bildu, arribava al govern de la Diputació de Guipúscoa. A partir d'aquí, es va 'destapar' que algunes de les empreses de Nadal tributaven al País Basc i no a les Balears.
Aquí va començar un dels partits més durs que ha hagut de jugar Nadal. Un partit que es va disputar no a les pistes davant els ulls de tothom, sinó als despatxos foscos i sense espectadors de l'Agència Tributària espanyola. El partit es va saldar sense sancions, però amb el canvi de domicili de les empreses de Nadal des del País Basc a les Balears...
I amb Nadal brandant la bandera espanyola i abraçant la monarquia sempre que els ha calgut.
Para el bufón adoctrinador. Entre los lectores hay 2 tipos, los ya adoctrinados (no hacen falta tus textos) y los mallorquines auténticos que no leen tus textos.
Los que invierten su vida en conseguir los Paisos Catalans, tiran su vida por la borda. Y si es en Mallorca, un sencillo hazmereir.
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».
Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».
Enric Prat de la Riba (1906)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Això de què [sic] els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».
Estanislau Aguiló (1907)
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius [sic] de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat».
Joan Pons i Marquès (1919)
--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."
--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit».
LNT (1930)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!»
Pere Capellà (1935)
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».
Gabriel Alomar (1931)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."
Josep Maria Llompart (1991)
Pissarra_1992_n065.pdf
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Para el bufón adoctrinador. Entre los lectores hay 2 tipos, los ya adoctrinados (no hacen falta tus textos) y los mallorquines auténticos que no leen tus textos. Los que invierten su vida en conseguir los Paisos Catalans, tiran su vida por la borda. Y si es en Mallorca, un sencillo hazmereir.
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Això de què [sic] els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius [sic] de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)
--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència." --«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Tot el meu passat que la història allunya el tenyeix de glòria la Gran Catalunya Jo sóc mallorquí i és la meva glòria esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991) Pissarra_1992_n065.pdf