La presidenta del GOB Mallorca, Margalida Ramis, reflexiona sobre la situació crítica actual del sòl rústic a Mallorca i valora les greus conseqüències de l'actual model de gestió de l'Illa.

• Quina valoració fa el GOB de l'estat actual del sòl rústic a Mallorca, tenint en compte l’evolució recent i les amenaces creixents per al territori?

Des del GOB, la nostra valoració és que està en una situació crítica per molts d'aspectes. Fa molts d'anys que denunciam que el sòl rústic, que és el sòl eminentment agrari, que se li va donar aquesta
denominació de sòl rústic per pervertir la seva concepció, està amenaçat per molts d'usos que no li són propis i que no són en absolut prioritaris des del punt de vista de la mateixa naturalesa del sòl. Aquí hauria de ser sòl agrari, hauria d'estar blindat en els usos primaris dels sectors agraris i ramaders i tenim tot el contrari, tenim un sòl rústic totalment pervertit en el sentit que se li han permès usos residencials, turístics, industrials, etc. que l'han anat acorralant i hem anat perdent.

Crec que és un dels espais en els quals hi ha hagut una transformació més silenciosa, però més definitiva en els darrers anys a Mallorca. I també com a més preocupant des del punt de vista del que hem d'enfrontar perquè, ara mateix, el que tenim a damunt la taula és un decret llei de legalització d'infinitat d'il·legalitats que es consoliden i es mercantilitzen i entren en unes dinàmiques especulatives que sabem que aniran en detriment d'aquest tipus de sòl; que donen el missatge que podem continuar fent i destrossant el sòl agrari perquè en qualque moment se't legalitzaran les teves barbaritats; i on estam autoritzant piscines, sense cap mena de restricció, sobre uns aqüífers que ja estan en una situació realment extrema; i on tenim ara l'amenaça dels parcs fotovoltaics que ja desborda la capacitat, fins i tot, d'enfrontar parc a parc perquè les dimensions i la quantitat s'han accelerat d'una manera brutal. I que també, de qualque manera veim si hi tendeixen certes activitats agràries, però intensives, pel que fa a macroinstal·lacions que també acaben de matar-lo, per dir-ho de qualque manera, com aquesta macrogranja de Sineu, que és cap on tendeixen les explotacions agràries. Davant tot això, la situació és realment crítica i molt preocupant.

• Quins aspectes de la normativa caldria reforçar o modificar?

Des del GOB, un plantejament que, històricament, hem fet és que el sòl rústic hauria de ser inedificable com ho és a Menorca. A Menorca, l'ús d'habitatge no és un ús que estigui contemplat, llevat que estiguis dins una explotació agrària i tenguis una activitat permanent des de la perspectiva agrària. És a dir, que siguis una persona que treballa el camp i que viu al camp. Això no és així a Mallorca i aquí hi ha la gran diferència.

Aquí es varen establir uns mínims de parcel·la per poder-hi edificar, tant si és sòl rústic com si és sòl rústic protegit, tots dos són edificables, són suggestibles de ser edificats si compleixen, teòricament, uns paràmetres, i si no, incompleix que, tard o d'hora acaba sortint alguna amnistia que et permet regularitzar la barbaritat que hagis pogut fer. Aquesta és la qüestió més determinant, per a nosaltres, el sòl rústic hauria de ser inedificable. I si mai s'han atrevit els grups polítics a fer aquesta passa tan definitiva o tan important a Mallorca ha estat precisament per tota la pressió que hi ha des del punt de vista especulatiu damunt aquest sòl.

I fins ara no tenien arguments suficients per fer front a aquests beneficis econòmics que es tenen sobre aquest tipus de sòl, creim que en aquest moment, la crisi climàtica, que ja és aquí i que haurem d'afrontar i ens posarà en una situació realment delicada des del punt de vista de sobirania i seguretat alimentària, hauria de ser un motiu suficient per blindar el sòl rústic que ens queda i que fos exclusivament per a usos agraris del sector primari i secundari. Fa estona que ho deim, si hi ha qualque sector que serà realment estratègic en el futur més proper serà el sector primari perquè si volem continuar vivint en aquestes illes, el que necessitarem serà sòl fèrtil i aigua per poder produir aliments i aquesta és una qüestió de supervivència gairebé per a un territori que ha prostituït aquest sòl de manera històrica i continua fent-ho.

• Quins àrees de l’Illa són especialment vulnerables a la pressió urbanística en sòl rústic?

Jo crec que ara ja tota Mallorca té una transformació del sòl rústic brutal. És vera que tot el sud, a la zona de Santanyí, pot ser que hi hagi hagut una transformació més grossa a nivell de construcció de
grans xalets, és a dir, ja no són petites casetes. Però tu sobrevoles l’Illa un vespre qualsevol i te n’adones que és un continu de llums que no diferencia ni té cap espai negre llevat dels espais naturals
protegits com s’Albufera, fins i tot la Serra de Tramuntana és plena de llums. És un continu urbanitzat, per tant això ara mateix fa que la pressió hagi arribat a qualsevol indret, fins i tot municipis que fins ara havien estat autèntic pla de Mallorca, el més interior com Maria de la Salut, Petra, Ariany, Montuïri… tots tenen el sòl rústic totalment urbanitzat. Crec que ara mateix no hi ha cap zona que se
n’escapi.

• Quines són les principals iniciatives o campanyes del GOB per protegir el sòl rústic?

Ara mateix estam enfocant molt la feina sobre això perquè hi ha tota l'afectació dels parcs fotovoltaics, que és sòl rústic. És a dir, nosaltres fa estona que, a través de la plataforma 'Renovables sí, però així no', demanam una moratòria i una planificació territorial d'aquestes infraestructures perquè sinó el que tenim és que per defecte van al sòl rústic perquè és on els inversors els surt més rendible i no hi ha cap altre criteri. Ells estan fent la nostra planificació territorial en termes de renovables i, ara mateix,
estam omplint tot el nostre sòl rústic de polígons industrials fotovoltaics. Estam donant un ús industrial, de fet se'ls estan declarant projectes industrials estratègics, i s'està consolidant un ús industrial energètic damunt un sòl que hauria de ser eminentment agrari.

Aquí nosaltres hi tenim el focus posat des de fa estona amb la plataforma i continuarem fent feina dins aquest any que ve. Però després, tenim el Decret Llei Prohens que el que fa és legalitzar totes aquestes cases i il·legalitats en sòl rústic que per a nosaltres també serà un focus de feina important perquè ja han demanat que hi hagi un recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern de l'Estat espanyol contra aquest Decret Llei i perquè ara mateix s'està tramitant en el Parlament com a Projecte de Llei. El nostre cavall de batalla serà precisament la preservació del sòl rústic davant aquesta monstruositat que és legalitzar aquestes cases en sòl rústic i donar-los expectatives de lucre tant en termes d'habitatge com en termes turístics.

Per tant, estam molt focalitzats en aquest espai perquè el consideram essencial i estratègic per a la supervivència, bàsicament. Això va molt vinculat en el tema dels recursos hídrics, amb totes les explotacions que es fan en el camp, però no vinculats a cap activitat agrària i a la prohibició que nosaltres demanam explícita de noves construccions de piscines a qualsevol municipi, especialment en el sòl rústic. Amb aquestes qüestions estam focalitzades molt en la preservació i la defensa del territori rural.

• Quina és la perspectiva del GOB sobre el futur de Mallorca?

El GOB juga entre dos escenaris. El real, que ens aboca a una situació de col·lapse perquè estam mirant cap a una altra banda amb qüestions que són essencials i que en els propers anys ens marcaran les dinàmiques socials, econòmiques i territorials. La crisi climàtica és una realitat, una evidència, ja la tenim aquí. Fa dues setmanes hem tengut dos episodis de DANA bastant significatius i veim que les
passam com si fossin una crisi puntual i seguim com si res.

Llavors, en aquest sentit, tant en termes de construcció, d'especulació, de l'activitat turística que tendeix a créixer sense assumir límits i amb unes polítiques totalment enfocades en aquestes dinàmiques malgrat que se'ls tenyeixin de sostenibilitat, mentre no es plantegin límits en el creixement i fins i tot qüestions específiques de decreixement i relocalització productiva i de començar a pensar com en aquest territori podrem sostenir la vida d'aquí a trenta anys, per les polítiques que s'estan fent ara, la imatge és de col·lapse. Un col·lapse progressiu.

Estam dins una multicrisi molt sistèmica, però, per altra banda, des del GOB no deixam de pensar i imaginar la Mallorca que voldríem viure i això és el nostre far. Pensam que aquí les coses es poden fer d'una altra manera, es pot tenir una altra relació amb el territori, es pot generar una altra economia, es poden regenerar recursos que encara són susceptibles de recuperació perquè les generacions futures en puguin gaudir amb una situació de més equilibri, i per això tenim en el nostre imaginari la nostra transició ecosocial que voldríem viure. És cap on volem anar i no volem deixar de pensar que és possible. Per aquest motiu continuam amb aquest escenari que genera esperança per poder continuar.