Durant el mes d'agost, el Consell Insular de Menorca va convocar unes «ajudes per fomentar l’ús de la llengua catalana, especialment del menorquí». Enmig d'aquest context, ha nascut una nova associació per la defensa del català a Menorca, Fem-ho en Català, que denuncia que les bases d’aquestes subvencions són un atac a la llengua catalana i a la seva integritat.
«El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esport, el senyor Joan Pons Torres, amb el vistiplau del president, està duent a terme una campanya ferotge de desnormalització de la llengua. Per a tirar-la endavant s’escuden en una única frase de l’Estatut, que diu que les modalitats insulars del català han de ser objecte d’estudi i protecció. Obvien, emperò, que aquesta frase va seguida de 'sens perjudici de la unitat de la llengua' i precedida d'un precepte més important encara: 'Normalitzar-la [la llengua catalana] ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma'», han explicat en un comunicat per anunciar la seva creació.
«Com volen normalitzar-la amb aquest desgavell de denominacions per a un únic idioma? La deriva gonella del Consell no té com a objectiu ni promoure ni defensar el menorquí. El què pretén és arraconar la nostra llengua, fer-la petita, insignificant, local i folklòrica», lamenten. «Al Consell no volen, idò, que ningú arribi a pensar que podem aspirar a viure plenament en català», insisteixen.
Per tot això, han anunciat la interposició d'un recurs d’alçada contra les bases i la convocatòria d’aquestes subvencions, per exigir la restitució completa de la denominació oficial i científica de la llengua pròpia de Menorca, el català. El recurs haurà de ser resolt pel Ple del Consell i, malgrat son conscients que la dreta gonella té la majoria per a rebutjar-lo, des de Fem-ho en Català se senten amb el deure de fer tot el possible per a denunciar qualsevol atac a la llengua pròpia.
Fem-ho en Català s'ha constituït com a col·lectiu amb l'objectiu de defensar la nostra llengua i lluitar per l'ampliació d’usos i drets dels seus parlants, i vetlar per tal que tothom pugui aprendre-la i emprar-la en tant que element clau de cohesió social i cultural. «És hora de deixar enrere els anys d'immobilisme lingüístic, és hora de fer-ho en català», conclouen.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es ben curiós, el xovinisme espanyol sempre intenta empetitir, arraconar, desprestigiar la nostra llengua, inventar-se "acadèmies" (i fer-les reials"), noms, "plans pilot"... i el què els hi faci falta, tot això és ben sabut per tothom de fa anys i panys. Qualcú s'imagina unes "ajudes" "per a fomentar l'ús de l'espanyol o castellà, especialment del menorquí, en el sector empresarial" ? És a dir d'una pretesa "varietat" menorquina del castellà o espanyol ? És evident que l'espanyol, i encara menys el castellà, no tenen cap "varietat" menorquina, ni mallorquina, ni felanitxera, ni eivissenca... però, tampoc barcelonina, ni terrassenca, ni gironina, ni alcoiana, ni valenciana, ni castellonenca, ni vinarossenca... senzillament perquè el castellà o espanyol no és pas llengua pròpia en aquestes contrades, idò, no té varietats comarcals, ni locals. Per això és molt mesquí que des del xovinisme espanyol més ultra sempre intentin menysprear la llengua catalana / valenciana i per damunt de tot dividir-la a fi d'empetitir-la, arraconar-la, paradoxalment a partir de la nostra diversitat i riquesa lingüística, enfront del castellà o espanyol uniforme estàndard, i sense variants, que parlem balears, valencians i principatins. Dues coses, diversitat i riquesa, que és evident, també tenen on el castellà o espanyol n'és llengua pròpia, però, a ningú amb seny i sentit comú, se li ocorre de fer el què fan amb la nostra llengua a Castella-La Mancha, Castellà-i-Lleó, La Rioja, Santander, Múrcia, Andalusia, Extremadura, Cantàbria, la província autònoma de Madrid o a les Illes Canàries. Per això és molt important que els catalanoparlants i usuaris del català / valencià, nos informem més i millor i prenguem molta més consciència que què vol dir tenir i xerrar una llengua d'Europa, com ho és la nostra, i no amagar-la mai. Ningú ho farà per nosaltres.