El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, a través de la Direcció General de Drets dels Animals, ha elaborat una Directriu tècnica per a la gestió de colònies felines per a orientar els ajuntaments (administració competent en aquesta matèria) en la implantació del que disposa la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals.

La Directriu se centra en la gestió de les colònies de moixos, presents a la majoria de pobles i ciutats, i que fins avui s’ha manejat per part de persones o entitats animalistes amb unes mesures de control administratiu pràcticament inexistents.

«Els moixos són una de les amenaces més grans per a les faunes autòctones a nivell global, amb un efecte més important que el que tenen els rosegadors o altres depredadors introduïts. Aquesta afirmació és un fet àmpliament documentat a la literatura científica. Pel seu impacte sobre la biodiversitat, la UICN (Unió Mundial per a la Conservació de la Natura) inclou el moix entre les 100 espècies invasores més perjudicials del món», han explicat des del GOB Mallorca.

Segons assenyalen els ecologistes, aquests impactes són molt més grans i greus en els ecosistemes insulars que en territoris continentals. Al llarg de tot el seu rang de distribució, els moixos depreden sobre més de 2.000 espècies silvestres, el 90% de les quals són vertebrats. Mentre que als ecosistemes continentals el 8.6% de les espècies consumides tenen problemes de conservació, als ecosistemes insulars, aquesta xifra puja a més del 25%. Aquesta diferència en els impactes es pot explicar pel fet que als ecosistemes continentals el moix pot ser una espècie autòctona que juntament amb altres mamífers depredadors han evolucionat conjuntament a les poblacions de les seves preses al llarg de centenars de milers d’anys o més, per tant estan adaptades a la pressió de depredació que exerceixen els moixos. En canvi als arxipèlags, concretament a les Canàries i les Balears, el moix és una espècie introduïda pels humans. D’altra banda, en els ecosistemes continentals la densitat de població dels moixos es pot veure controlada naturalment per la presència d’altres depredadors de més talla (per exemple linxs, guineus, etc.), mentre que aquests superdepredadors estan absents als dos grans arxipèlags espanyols.

La Llei 7/2023 conté en general aportacions molt positives per millorar la vida dels animals domèstics, però ignora absolutament la interrelació dels animals domèstics amb la flora i fauna natives insulars, i els impactes que se’n generen, que poden arribar a ser molt greus.

Davant d’aquesta proposta de Directriu, que abunda en aquesta visió parcial que dona l’esquena a la conservació de la biodiversitat, l''Asociación para la Conservación de la Biodiversidad Canaria' (ACBC), el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), entitats científiques i conservacionistes dels dos arxipèlags, reclamen un enfocament que tengui en compte la singularitat dels sistemes insulars en el disseny de la gestió de colònies felines, per a evitar impactes especialment greus sobre les faunes illenques.

Així, entre les mesures que proposen podem destacar la prohibició d’ubicar colònies felines a l’àmbit dels espais naturals protegits i els de la Xarxa Natura 2000, i en un marge de seguretat d’un quilòmetre des dels seus límits. «Molts d'aquests espais s'han declarat precisament per garantir la conservació d'espècies que es veuen o es poden veure afectades per depredació felina. Igualment s’hauria d’aplicar aquesta prohibició en relació amb les colònies de cria d’aus marines per evitar l’impacte (constatat) dels moixos sobre espècies d’aus en perill d’extinció», remarquen.

D’altra banda, les illes també tenen poblacions d’aus, rèptils i quiròpters que es troben en situació d’amenaça i que sovint ocupen territoris o llocs que no tenen protecció especial. Igualment la resta de la fauna, que pot no estar considerada amenaçada per ara però que majoritàriament presenta tendències poblacionals negatives, pateix de la depredació d’una espècie que es comporta com a invasora, especialment en el medi natural i agrari. Per això, plantegen també que les colònies felines es localitzin exclusivament als nuclis urbans, i a la seva perifèria fins a un màxim de 100 metres de distància.

La Directriu planteja per definició que el programa de gestió de colònies felines és el «conjunt d’actuacions destinades a la gestió de les colònies felines amb l’objectiu de reduir-ne el cens fins a la desaparició». Davant aquest enfocament, les entitats suggereixen que s’estableixin indicadors de gestió que permetin avaluar periòdicament si les colònies estan complint el seu objectiu (reduir la població de moixos que han abandonat l’àmbit domèstic) i si per tant s’han de mantenir operatives, o si en canvi es mostren ineficaces i han de ser desmantellades. D’altra banda, consideren imprescindible establir un període màxim de permanència d’una colònia, transcorregut el qual si no ha desaparegut s’entendrà que no ha complert l’objectiu.

Davant d’aquestes i altres mesures que consideren que la Directriu hauria d’abordar però que s’ignoren o no es plantegen convenientment a l’esborrany actual, han sol·licitat al Ministeri de Drets Socials la modificació de la proposta i la seva revisió, a fi d’incorporar la visió insular necessària i reforçar les mesures que garanteixin la no afecció a la conservació de les espècies silvestres.

Al mateix temps, emplacen el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a participar en el disseny d’aquesta Directriu, i a exercir les seves competències i responsabilitat en la conservació de les espècies natives afectades pels moixos. «Al nostre parer, la llei 7/2023 i aquesta Directriu ignoren absolutament (fins i tot contravenen) les obligacions legals de conservació de la biodiversitat, i la participació del MITERD com a màxima administració responsable sembla absent fins al moment, o en qualsevol cas no s’aprecien les aportacions que es podrien esperar d’aquest Ministeri», apunten. «Consideram altament irresponsable que el benestar dels animals domèstics es plantegi a costa de generar un impacte important sobre les poblacions de fauna silvestre que, sobre el paper, estan protegides tant per la legislació estatal com europea, i tenim l’obligació de conservar», han conclòs.