El volum de residus generats a les Illes Balears el 2022 va ser de 834.105 tones, una xifra que equival a 511 kg per càpita. En comparació amb l’any anterior es registra un increment del 7,81%.
Per Illes, Mallorca, amb una producció de 624.511 t va generar el 74,9% dels residus municipals de les Balears; a continuació Eivissa, amb una producció de 128.917 tones, el que representa un 15,4%; Menorca va produir 69.910 t que equivalen al 8,4%, i finalment Formentera 128.913 t, l’1,3% a les Illes.
El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, ha explicat que «progressam en la recopilació de la informació, per primera vegada existeix una metodologia unificada de compatibilitzar les dades. Esperam poder presentar les dades de 2023 en el tercer trimestre d’enguany. L’ambició d’aquest Govern és, evidentment, poder disposar de les dades al dia i utilitzar-les per a una presa de decisions que sigui àgil i basada en l’evidència».
La recollida selectiva, per fraccions
De les cinc fraccions principals de recollida selectiva, el rebuig suposa un 65,1%, mentre que els voluminosos i la fusta representen el 7,1% dels residus generats i els segueixen el paper i cartó, amb un 6,2%. Per la seva banda, vidre i matèria orgànica suposen un 5,7% cadascun.
Pel que fa a les dades en termes absoluts, observam que la recollida selectiva ha estat de 51.308 tones de paper i cartó, 47.727 tones de vidre i 38.990 tones d’envasos lleugers.
Cal destacar que al 2022 s’han recollit 42.329 tones de matèria orgànica (restes de menjar i vegetals de petites dimensions), un 40,6 % més respecte del 2021. Aquest increment, en part, és deu a la implantació d’aquest tipus de recollida en els municipis de les Illes Balears.
Del total de materials de rebuig, el 2022 s’han recollit 543.214 tones, el que representa un 5,1% més que en l’exercici de 2021.
Pel que fa a la generació de residus municipals, el 60,3% han estat valoritzats energèticament; el 18,8% s’han destinat a processos de reciclatge; el 13,4% han estat disposats en abocador, i el 7,5% restant correspon amb la pèrdua de massa causada pels processos de descomposició de la matèria orgànica, del material de rebuig tractat prèviament abans de ser disposat a l’abocador i de la classificació dels envasos lleugers. Mentre, un 0,8% dels residus es troben emmagatzemats a l’espera de ser sotmesos a tractament.
A més, Viu ha incidit en que «les dades de 2022 llancen resultats que poden ser favorables des de l’inici de les actuacions i l’estratègia de prevenció de residus; però seguim sense complir amb els objectius d’Europa, amb la qual cosa hem de potenciar i posar tota l’energia en els nous desenvolupaments estratègics, plans directors sectorials i polítiques més ambicioses per assolir els objectius».
Situació dels residus respecte la normativa autonòmica i estatal
Per assolir els objectius autonòmics i estatals, la Llei de residus de les Illes Balears marca com a objectiu, abans de 2023 com a mínim, reduir un 20% la generació de residus respecte a l’any 2010 i actualment ens trobam en el -7,3%; eliminar el 10% dels residus mitjançant dipòsit d’abocador i estam en el 3,4% per damunt de la meta; i reciclar, com a mínim, el 75% dels residus d’envasos no industrials de les Illes, on segons les dades de 2022 es reciclen el 54,2%.
La Llei estatal de residus per a una economia circular fixa un objectiu, per a l’any 2035, d’aconseguir recollir separadament, com a mínim, el 50% dels residus municipals; en les dades de 2022 de les Illes Balears son el 34,9%. A més, la Llei marca preparar per a la reutilització i reciclar, com a mínim, el 65% dels residus municipals i les dades de les Illes Balears de 2022 ens situen en el 18,8%.
És evident que separar els residus no és pas reciclar, però, és el començament de recuperar qualque cosa que ja feien els nostres pares i / o padrins, aleshores separar cartrons, ampolles envasos de vidre, matèria orgànica per a fer-ne compost i fertilitzant...
És a dir això que s'intenta fer i recuperar actualment de fa qualques anys, no és pas res de nou, la pena és que als anys 1960-70, en començar l'època del consumisme sense fre, s'abandonà idò, interrompé aquest útil bon costum, de forma que ara costa de recuperar i fins i tot hi ha la creença pels patètics negacionistes" de sempre, que és una cosa "moderna", "inventada d'ara" i "imposada" (?!).
També tens molta raó en qüestionar-te l'absoluta certesa d'on van a parar les deixalles separades, principalment la part corresponents a plàstics. En aquest sentit les autoritats responsables i competents haurien d'ésser més transparents, reclamar més seguiments, controls dels gestors dels residus i donar-nos dades fiables.
Amb tot, inclosos els nostres dubtes, jo no deixaré de separar ni com a "resposta" de la incertesa tot d'una ho barrejaré tot, així com a mínim sé que contribueixo amb un gra de sorra a separar encara que sigui amb l'esperança que qualque dia és faci del tot bé i alhora de forma paral·lela no es generin tants de residus, principalment dels diversos tipus de plàstics.
D'una altra banda, la solució tampoc és "reciclar", tal com s'entén qualque vegada, per exemple de pneumàtics usats en fan asfalt que minva el soroll de la fricció dels vehicles, o d'ampolles de plàstic en fan samarretes "esportives"... però, al capdavall les restes dels pneumàtics també s'acaben abocant a la natura i les samarretes...
Reciclar, segons pens jo, vol dir que el material es pot reaprofitar per fer-ne de nou altres objectes i peces del mateix material, com es fa amb el paper, vidre, qualcuns metalls etc.
Ànims !