Plataforma per la Llengua: «El pes de les administracions autonòmiques en les discriminacions lingüístiques s'ha duplicat en els darrers cinc anys»

Enguany, el report recull 113 casos coneguts per l'entitat, una xifra semblant a la de 2022 però molt superior a les dels anys precedents. Una de les conclusions principals de l'informe és que el pes de les administracions autonòmiques en la generació de discriminacions lingüístiques ha augmentat els darrers anys. Bona part de les discriminacions d'aquest 2023, de fet, tenen el seu origen en les administracions autonòmiques, especialment en aquelles d'àmbit sanitari.

L'augment significatiu de les discriminacions lingüístiques denunciades a Plataforma per la Llengua en els darrers anys no es deu, segurament, a un empitjorament general del fenomen discriminatori, sinó a la creixent coneixença pública de la feina de Plataforma per la Llengua i a l'augment de l'ús del seu servei d'atenció de queixes i consultes. En aquest sentit, cal apuntar que aquest servei ha gestionat, el 2023, 2.328 queixes, mentre que el 2016 n'havia gestionades tan sols 395.

L'entitat ha apuntat, també, que al País Valencià i a les Illes Balears no existeix un requisit general per als treballadors autonòmics i locals de conèixer el català, cosa que afavoreix les discriminacions lingüístiques, però que cal tenir en compte que la gran majoria de casos que arriben a Plataforma per la Llengua es produeixen a Catalunya, on la llei de política lingüística de 1998 sí que preveu aquest requisit. Per tant, la majoria de les discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari les cometen treballadors que tenen l'obligació de saber català, cosa que es deu, segurament, a la necessitat creixent de professionals sanitaris ha dut les autoritats sanitàries a abusar dels processos de contractació d'urgència que prescindeixen dels processos selectius, que són el context en el qual es comprova si els treballadors compleixen el requisit lingüístic.