Bernis ha assegurat que «queda en evidència l'abús de poder per part de les grans plataformes» per encarir el preu final en comparació del que se li paga al sector primari. En concret, ha detallat que, segons l'índex de preus, la diferència entre origen i destinació s'estableix en una mitjana del 4,29%, sent al sector agrícola del 4,64% i al ramader del 2,95 per cent.
Aquest índex de preus, una eina sorgida el 2008, s'ha fet servir tant per a la confecció de la llei de la Cadena Alimentària com a nivell europeu, ha ressaltat Bernis. «Estam cansats de patir aquest abús de poder que encara existeix», ha indicat, tot i que ha admès que la diferència de l'índex s'ha reduït els darrers anys gràcies a les denúncies que s'han fet des dels col·lectius agraris.
En el cas de les Balears, el portaveu d'Unió de Pagesos, Joan Miquel Ferragut, ha advertit que els aliments tenen un sobrecost de producció del 30% que afecta, principalment, els cítrics i les hortícoles. «Només fer amb vaixell el trasllat de fertilitzants o llavors fa que pugi aquest 30%, que no repercuteix en el preu final», ha dit.
En concret, una de les diferències més acusades el mes de juny va ser relativa a la taronja, on es va pagar en el preu d'origen 0,19 euros el quilo, mentre que el preu destí va ser de 2,05 euros el quilo, és a dir, una diferència del 979% entre origen i destinació.
Altres diferències notables són respecte a la llimona, amb un 845%; també, la nectarina, amb el 407%; la ceba i l'all, amb el 585% i el 502% de diferència, respectivament; o la col, l'encisam i la pastanaga, que s'estima en un 461%, 400% i 466% cadascuna. Per contrapartida, la diferència més baixa és la de l'oli d'oliva verge extra, que al juny va assolir una diferència del 38%.
Pel que fa a això, Ferragut ha explicat que la problemàtica amb les taronges o les llimones està relacionada amb la importació de mercaderies des de tercers països que no compleixen amb les exigències de la Unió Europea i tenen uns costos de producció més barats. Tot i intentar mantenir un marge de benefici, ha admès que «no és rendible» la venda per als pagesos.
En aquesta línia, el portaveu de COAG ha indicat que els mercats municipals en què no hi ha intermediaris són vies per a comprar «més barat» i amb un preu més proporcional als costos de producció. A més, ha manifestat que per a millorar aquesta situació cal «complir la llei» i, també, «ser valents» a l'hora d'assenyalar la mala praxi de les empreses, afegint que «cada any es multipliquen les denúncies» que gestiona la patronal.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Trob un escàndol que el preu final dels productes agrícoles es quadripliquin en arribar al consumidor. Ja n'és hora de defensar el sector primari de forma vera, el qual és el què nos alimenta directament, idò, cal tenir-ne cura i respectar els pagesos, alhora que cal diversificar l'economia, idò potenciar, per exemple la distribució i transformació de productes agraris, per a dependre molt manco del turisme-tot-s'hi-val-en-massa, tal com han defensat de fa dècades molts d'economistes. Per una altra banda els preus a l'origen i de la distribució final han d'ésser sempre justos. Tampoc no s'hi valen qualcunes pràctiques, massa habituals dels grans distribuïdors d'aliments, com vendre'n qualcuns per sota del preu de cost com a reclam als consumidors. Alhora cal prestar molta atenció al disbarat, i corregir-lo, d'importar productes extracomunitaris que no compleixen la reglamentació de la UE, això, no té cap sentit i alhora desprestigia la UE. Defensar i potenciar la pagesia, és defensar el nostre futur. Respecte a un doble comentari, un poc betzols d'ací dessota, millor no dir-ne res.
Gràcies per publicar el comentari anterior. Em queda el dubte de si els vots negatius són per proposar "pagesia" (recordant que hi ha pageses) en lloc d'escriure "pagesos", a l'estil masclista feixista del segle XX. Sembla que el feminisme i els representants del sector primari són incompatibles. Quantes dones van parlar en nom del sector a la roda de premsa? I si hi ha dones que parlin ha de ser dins un grup exclusiu per a dones, "Unió de pageses" o quelcom aixina, que quedi clar que una dona no representa un home. Els vots negatius han estat per ser inclusiu amb les pageses? Disculpau, idò.
Cert, però la pagesia (per cert concepte que inclou oagesos i pageses, no pas com al titular) no recorda que fins fa poc la seva venda directa d'oli, llet i carn era en ocasions fraudulenta (sense pagar imposts) i de productes en mal estat. Per exemple, llet mesclada amb aigua o altres líquids. A la Península encara es recorden les morts pel consum d'oli no controlat. A partir de finals del segle XX el consumidor perd la confiança en la pagesia i assumeix que el producte ha de ser controlat per distribuidors i institucions. La pagesia ha de restaurar la confiança, i fer oblidar la sensació que si venia llet en mal estat no havia manera de recuperar els doblers o un altre litre. També hi havia pagesos molt desagradables en el tracte al client o que no poden explicar un vi en anglès, alemany o rus. En poques paraules: entonar el Mea Culpa.