Un grup inicial de 51 famílies afectades per haver quedat fora de la primera opció de centre (de proximitat) en el procés d’escolarització d’infants de 4t d’infantil per al curs 2024/2025 a Palma, s'han organitzat per denunciar els perjudicis que els reportarà aquesta exclusió i per fer propostes per revertir-la.
En una carta dirigida al Conseller d'Educació i Universitats del Govern, denuncien que «no s’han tengut en compte, a l’hora de preveure les places per al curs 2024/2025, les diferències de població segons els barris de Palma, fet que ha resultat en un desequilibri de places entre les zones A, B i C, perjudicant les zones amb més població, on les famílies s’han de desplaçar a altres barris per anar a l’escola».
També denuncies que «a diferents centres escolars de Palma hi ha hagut una demanda molt alta per a l’escolarització d’infants de 4t d’infantil per al curs 2024/2025, la qual cosa ha tengut com a conseqüència que moltes famílies han quedat sense plaça en el centre triat en primera opció (centre de proximitat) i, fins i tot, en alguns casos, en cap de les cinc opcions».
191 famílies afectdes
Hi ha un mínim de 191 famílies que no han obtingut plaça en el centre educatiu elegit com a primera opció. Les famílies que signen conjuntament l'escrit representen gairebé el 30 % de les famílies afectades pel procés d’escolarització en deu centres de Palma.
Les famílies excloses indiquen que «poder anar a una escola de proximitat és un dret que hauria de quedar garantit pel sistema d’escolarització» i que «no poder accedir a l’escola de proximitat complica l'organització familiar, dificulta la conciliació i augmenta la despesa de la llar, ja que s’ha de recórrer a serveis de matinera, menjador, extraescolars, autobusos o benzina pels desplaçaments motoritzats lluny de casa».
També recorden que «els desplaçaments motoritzats obligats per anar a una escola lluny de casa incrementen la contaminació i contribueixen al col·lapse de trànsit que ja pateix la ciutat» i que, en molts casos, «l’opció alternativa al centre escolar públic de proximitat és un centre concertat que, en la majoria dels casos, és de caràcter religiós. A més, poder-hi accedir suposa una major despesa econòmica, ja que tenen quotes més elevades».
I encara recorden que «molts estudis asseguren que anar a peu o en bicicleta a l'escola té grans beneficis per als infants, com ara donar-los autonomia, ajudar-los a reconèixer els espais de la seva quotidianitat, afavorir que els amics i les amigues visquin a prop de casa i fomentar que les famílies puguin crear xarxa en el seu barri, entre altres» i que «no poder accedir a una escola de proximitat perpetua, al llarg de tota l’escolarització dels infants, una desvinculació amb el barri, amb la comunitat i, com a conseqüència, amb la seva identitat».
Les famílies denuncien que amb el canvi de primària a secundària, «la desigualtat dels infants que vagin a escoles d’altres zones continuarà, ja que no disposaran de la puntuació de centres adscrits propers a casa».
I que la reducció del nombre de zones produeix que moltes famílies amb la mateixa puntuació optin al mateix centre, el que fa que en molts casos l’obtenció de plaça es regeixi per l’atzar amb el sorteig de desempat. D’aquesta manera la proximitat al domicili i la tria de línia de centre i metodologia queden en un darrer pla».
I conclouen que «l’escola pública ha de ser universal i ha de poder acollir la totalitat de les sol·licituds que rep, sent les escoles concertades únicament per a aquelles famílies que les triïn en primera opció».
Per totes aquestes raons, les famílies excloses que s'han organitzat proposen que la Conselleria prengui quatre mesures:
- L’ampliació de ràtios fins a 25 infants per aula en els centres d’alta demanda, dotant-los dels recursos necessaris per mantenir la qualitat de l’ensenyament.
- La creació de noves línies en els centres d’alta demanda, sempre que les instal·lacions ho permetin.
- Reconsiderar la decisió d’establir una zona única escolar per al curs vinent, ja que dificulta l’accés als centres escolars de proximitat.
- Revisar el sistema de baremació per establir-ne un de més equitatiu per al curs vinent.