L'Institut Nacional d'Estadística espanyol situa les Balears, al costat del País Valencià, com les comunitats de l'Estat que més creixeran en població en els pròxims 15 anys, totes dues amb un increment del 19 per cent, segons la projecció publicada aquest dilluns.
Aquestes dades mostren l'evolució que seguiria la població en el cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals.
Així, Estadística calcula que les Balears incrementaran les seves xifres poblacionals en 234.643 habitants fins a 2039, passant de 1,2 milions d'habitants (1.232.014 a 1 de gener de 2024) a més de 1,4 milions (1.466.657).
Aquesta projecció estima un saldo vegetatiu (naixements front a defuncions) negatiu en el 2024 de 147 persones, però positiu durant els pròxims anys (241 en el 2028 i 266 en el 2033) excepte en el 2038 (-62).
Al mateix temps, situa les Balears entre les Comunitats amb major saldo migratori exterior per cada mil habitants (155,6) només per darrere del País Valencià, Madrid i Catalunya. Serien 25.261 persones en el 2024, 18.241 en el 2028, 9.626 en el 2033 i 8.007 en el 2038.
Mentrestant, l'INE preveu un saldo migratori interautonòmic més moderat per a les Balears, situant-se la vuitena entre les comunitats. Seria un resultat de 631 persones en el 2024, 1.120 en el 2028, 1.270 en el 2033 i 986 en el 2038.
D'altra banda, Estadística preveu un creixement de 104.092 llars a les Balears (+22,6%) fins a 2039, fins a assolir els 564.879 en 15 anys.
La grandària mitjana de la llar disminuiria en totes les comunitats, les Balears serien les que experimentarien una reducció més moderada, passant de 2,65 a 2,57 membres de mitjana. La proporció de llars unipersonals es mantindrà sense canvis (0,3%).
A l'Estat espanyol, l'INE augura que la migració elevarà la població fins als 54,6 milions d'habitants en 50 anys, l'any 2074. Segons les projeccions publicades, en els 15 pròxims anys l'Estat guanyaria 5.137.447 habitants (un 10,6%), fins a superar els 53,7 milions de persones en 2039.