muy nuboso
  • Màx: 12.29°
  • Mín: 7.68°

[ÀUDIO] Llabrés: «M'agradaria que l'OCB fos una entitat de trobada transversal i plural de totes les sensibilitats del mallorquinisme»

El programa Ona Bon Dia, d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí, ha pogut entrevistar el futur president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés. Cal recordar que Llabrés encapçala l'única llista presentada a les eleccions de la Junta Directiva de l'OCB i haurà de ser ratificada pels socis de l’entitat a l’Assemblea General Extraordinària del proper 21 de febrer.

La candidatura incorpora cinc membres nous que se sumen als 11 que ja n’han format part durant aquests darrers dos anys, fins a arribar a un total de 16 integrants. El candidat a presidir la junta de l’OCB és el jurista Antoni Llabrés Fuster, professor titular de dret penal de la UIB. Dels nous membres que s’hi han afegit, destaquen persones de tanta rellevància com el sociolingüista eivissenc i expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí Mayans, el filòleg, professor jubilat de la UIB i ex director general de Política Lingüística, Joan Melià Garí i el jurista, excap de l’Advocacia de la CAIB i ex director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Lluís Segura Ginard. També en formen part el periodista, Joan Carles Palos Nadal i la filòloga Neus Sánchez.

La resta de membres de la candidatura són els integrants de la junta directiva que iniciaren el mandat el febrer del 2022. Continuen com a vicepresidentes primera i segona, Magdalena Serra Capó i Catalina Bibiloni Morro, Damià Perelló Femenia, en serà el secretari i Margalida Homar Marcè, la tresorera. Maties Garcias Salvà, Pilar Arnau Segarra, Caterina Canyelles Marquès, Jordi Cloquell Noceras, Catalina Maria Bover Nicolau i Neus Picó Veny ocupen el càrrec de vocals.

  • Quin és l'impuls que t'ha duit a assumir la responsabilitat de liderar aquesta candidatura, que esdevendrà la nova Junta Directiva de l'OCB?

Bàsicament, ha estat petició de companys de junta considerar que en aquests moments jo podia ser una persona indicada per assumir el timó d'aquest equip. Que és un equip que continua amb la nova candidatura, perquè això és un compromís, un prec, que jo vaig fer a tots els companys i que va ser atès. Per tant, som tots els que érem, tots els que han fet feina aquests dos anys, i s'incorpora nova gent. Hi ha persones que reforçaran amb el seu perfil aquest equip de feina per afrontar aquest context hostil polític en què ens trobam en aquests moments.

  • Quin balanç feis d'aquests dos anys de legislatura?

Aquest tipus de valoracions seria millor que les fessin, sobretot, els socis o, com a mínim, de forma externa a la Junta. És difícil valorar la feina que un mateix ha fet sense veure també alguns punts o algunes coses en què podríem haver millorat, però bé, el balanç global que faig d'aquests dos anys és un balanç satisfactori. Fins i tot diria molt satisfactori. Crec que aquest equip, amb en Joan Miralles al capdavant, hem aconseguit posar l'Obra Cultural com a entitat de referència de la societat civil, no només en l'aspecte lingüístico-cultural, sinó a nivell general. Diria que sobretot en aquests darrers sis mesos en què s'ha produït aquest canvi de Govern, en les majories que governen les nostres institucions, i en què ens hem trobat amb uns poders públics que en comptes de fer polítiques lingüístiques de promoció de la llengua catalana (perquè n'estan obligats estatutària i legalment), el que han fet és introduir i anunciar mesures regressives en contra d'aquesta llengua.

  • Això serà un dels reptes importants que haureu d'abordar, com a mínim, els propers dos o tres anys. Això, si no hi ha eleccions anticipades, que ja ho veurem. Però bé, en qualsevol cas, quines són les línies de feina justament en aquest àmbit, que teniu previstes a l'Obra Cultural Balear?

Per a mi la línia de feina fonamental és que l'OCB recuperi, i crec que l'ha recuperat, el seu paper d'entitat de la societat civil vigilant de les polítiques lingüístiques dels poders públics. És a dir, controlant, denunciant, exigint, sempre i en tot allò en què hem considerat que els poders públics no estaven a l’alçada del que he dit abans: el fet que estan obligats estatutàriament i legalment a fer en favor de la llengua catalana. Després, evidentment, hi ha molt de reptes, perquè la situació del català en aquests moments, sociolingüísticament, es troba en un moment difícil, en un moment d'emergència lingüística. Per tant, és necessari que se produesqui una acció combinada d’aquests poders públics perquè facin una aposta decidida pel català, però també de la comunitat lingüística, la qual s’ha de mantenir fidel a l’ús de la llengua a tots els nivells públics i privats, i nosaltres intentarem incidir també, en la mesura de les nostres possibilitats, en aquest segon vector.

  • Entram també en aquesta qüestió que abans esmentaves breument, i és que la majoria de membres de la Junta Directiva que encara ara dirigeix l'OCB continuen i s'incorporen personatges d'un pes important, com per exemple n’Isidor Marí Mayans, en Joan Melià Garí, també en Lluís Segura Ginard, en Joan Carles Palos Nadal, i na Neus Sánchez. Quina presentació ens faries de la incorporació d'aquestes cinc persones?

Vull esmentar les persones que varen començar fa dos anys perquè crec que també mereixen un agraïment públic pels temps que hi van¡ren ser com na Berta Sureda, en Miquel Amengual, na Tanit Mir i en Lluís Maiques. Alguns ens varen abandonar més prest per incompatibilitats, d'altres han aguantat fins un poc més tard. Un agraïment molt sincer a aquestes quatre persones que han estat amb nosaltres durant un temps d'aquesta primera part de mandat, i a en Joan Miralles, evidentment, com a president que ha estat fins ara. I també un agraïment molt sentit a aquestes persones que s'incorporen ara i que ens ha volgut acompanyar, i que han fet aquest vot de confiança cap a aquesta candidatura i cap a aquesta entitat. Perquè ho han fet des d’una estima extraordinària cap al que representa aquesta entitat. Jo crec que aporten, o reforcen, millor dit, àmbits de feina de l'entitat que en aquest moment resulten primordials com tota la qüestió referida a la defensa d'un exercici normal dels drets lingüístics.

  • L'OCB no només és llengua, també és cultura i també és país. Brevíssimament, quines línies de feina desplegareu en aquests àmbits?

Pel que fa a cultura, tu mateix ho has dit, l'OCB i totes les seves delegacions, des de Can Alcover, com a casa central, seu central de l'Obra, així com totes les delegacions són un motor, són un focus irradiador d'activitats culturals impressionant. Les persones, com són els nostres socis que reben la agenda setmana que se'ls envia, que reben els actes culturals que al llarg de la setmana se celebren per part de l'Obra arreu del territori, en poden donar testimoni. Des de presentacions de llibres, lectures poètiques, concerts, tallers… Jo record, justament l'any passat, quan celebràvem el centenari de la fundació de l’Associació per la Cultura de Mallorca, una persona coneguda per tots i referent per a nosaltres i per a l’Obra, membre del Consell Assessor de l’Obra, Damià Pons, deia que en un mes l’Obra Cultural organitzava més activitats culturals que l'Associació per la Cultura de Mallorca en 13 anys. Segurament tenia raó amb aquesta hipèrbole. Nosaltres volem continuar per aquí. Creim que Can Alcover ha recuperat un paper dins Palma que durant uns anys havia quedat més dormit, com a centre d'activitats culturals permanent.

Pel que fa a la part de país, a mi m'agradaria que l'Obra Cultural fos una entitat de trobada transversal i plural de totes les sensibilitats del mallorquinisme. Jo crec que hem fet camí al llarg d'aquests dos anys, crec que hem recuperat en part, i encara ho hem de fer més, aquesta transversalitat, per convertir l'Obra en un lloc de trobada en el qual se pugui sentir còmode qualsevol persona que tingui sensibilitat i compromís amb aquests valors de llengua, cultura i país.

L'entrevista completa es pot escoltar aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.