Can Alcover va acollir dilluns la presentació del grup Sanitaris per la Llengua, amb el suport de l’Obra Cultural Balear. Es tracta d'un grup obert de més de 300 diferents professionals de l’àmbit sanitari (metges, infermers, auxiliars d’infermeria, zeladors, administratius, etc.), que treballen a centres de les Balears amb l'objectiu comú d’afavorir el prestigi i promoure l’ús de la llengua catalana a la Sanitat.
La plataforma té la intenció de desenvolupar accions per a conscienciar sobre la necessitat de garantir el coneixement del català per a atendre els pacients catalanoparlants de les Balears. Una de les primeres propostes, a banda de la creació d'un decàleg de patrons de conducta, és una insígnia perquè els pacients puguin identificar-los i s'adrecin als professionals directament en català. «És molt comú que, per inèrcia, s'adrecin a nosaltres en castellà, encara que la llengua comuna sigui el català», han remarcat.
Personalment vaig estar 12 anys amb una malaltia sense cap diagnòstic ni reconeixement per això entenc que no es pot exigir cap justificant a ningú.
Catalunya insular no és cap ignorant. Parla del ràtio danys/beneficis de qualsevol mesura, un concepte ben científic. Els danys, per cert, no només en persones que utilitzen les mascarilles sinó les que ho observen, per exemple, persones amb problemes d’audició, infants en temps d’aprenentatge, adolescents, persones amb problemes de salut mental, etc.
Del 10 de gener fins el 2 de febrer se’ns ha imposat una norma de suposada obligatorietat de mascarilles publicant-la al telediari i enlloc més (ja no fa falta ni BOE ni BOIB...!!!). «Orden declarada de la Ministra de Sanidad» l’anomena na Pilar F.O, jefa del servicio de atención al usuario d’Ibsalut, en un correu que he rebut aquesta setmana.
La nostra consellera ha fet el teatret que hi estava en contra, quan bastava dir-li a la ministra que les disposicions s’han de publicar.
El 30 de gener novament una especialista (Dra. Mª Teresa M. D. de Digestiu d’Hospital General) m’expulsa de la seva consulta.
El que deia, a jo no és que no m’atenguin en català, és que ja ni m’atenen. L’elefant damunt la taula.