Aquesta setmana s’han creuat diverses notícies que la Plataforma contra els Megacreuers no ha pogut passar per alt. Per una banda els comerciants (PIMECO) han demanat que arribin més creueristes a la ciutat de Palma. Han denunciat que més de 310.000 turistes han deixat de venir d’ençà de l’acord entre el Govern i la patronal de creuers, signat la passada legislatura i amb una vigència de 5 anys. A aquesta petició, la presidenta del Govern ha comentat que, independentment de l’acord, i per a quan aquest acabi, està disposada a parlar amb els sectors implicats i que no descarta aixecar la limitació.
«El cas és però, que el nombre de creueristes no deixa de créixer. D’acord amb les dades de la pròpia Autoritat Portuària de Balears, el nombre de creueristes s’ha duplicat en el mes de novembre de 2023 (125.125) respecte de 2022 (68.628), que alhora, ja havia duplicat el nombre de passatgers de l’any anterior (36.984). És a dir que el nombre de creueristes s’ha duplicat per dos anys consecutius i ja se superen les xifres pre-pandèmia», denuncia la Plataforma.
A més, els ecologistes recorden als comerciants que «el tipus de comerç exclusiu per a turismes va en contra del dret dels ciutadans, que són els qui paguen els impostos, que no poden comprar el que necessiten per al seu dia a dia, per la desaparició del comerç de proximitat, i que ni tan sols poden passejar per la invasió dels carrers de la Ciutat pels creueristes en moments punta, cada cop més seguits i més desbordats».
La problemàtica de l’aigua
En paral·lel, aquest dies sortia la notícia que a Barcelona els creuers no carregaran aigua si no és «d’extrema necessitat». Aquesta és una mesura que afectarà altres ports com Palma o Marsella que estan més aprop i on els creuers aprofitaran per a carregar l'aigua que no puguin carregar a Barcelona. De fet, la Plataforma recorda que d’acord amb les dades de l’estudi de la UIB que va ser notícia fa unes setmanes, Palma és un dels ports que més barata ven l'aigua, el que fa que molts creuers hi facin escala per aquest motiu. En aquest mateix estudi s’advertia que un sol creuer s’endú de Palma mig milió de litres d’aigua potable. Fins i tot en temporada baixa el consum d’aigua d’un sol vaixell és el mateix que el d’un poble com Sineu en un dia.
Tot això, crea alarma a les entitats que conformen la Plataforma: «créixer en creueristes i en consum d’aigua és totalment insostenible». Per això, des de Plataforma s’han demanat les dades de consum d'aigua a l'APB d'aquest 2023 per a mirar de fer un anàlisi i comparar amb les de l'estudi fet per la UIB al 2017.
Des de la Plataforma contra els Megacreuers han anat posant damunt la taula impactes greus de l’increment que pateixen els ports de les Illes en aquests darrers anys: «contaminació, salut pública, contra la qualitat de l’aire i de la mar, pressió sobre la ciutat, i ara també, dades significatives sobre el consum de recursos, i especialment l’aigua, un bé escàs i en perill per l’estrès hídric vinculat a la crisi climàtica que afectarà de manera especialment greu les Illes».
Per tot això, recorden que la demanda de la Plataforma és la d’una «regulació a la baixa del flux de creuers» que mantengui el límit d’un al dia, «fins que no es tenguin estudis empírics de la càrrega que la ciutat de Palma pot mantenir, sense danys i perjudicis, d’aquest tipus de turisme».
Perque també convindria pensar en el desastre ecològic que s'ha produït a Galícia, amb les bolletes de plàstic. I que els grans vaixells de càrrega, que naveguen amb els contenidors sobre la coberta, sense cap protecció i poca o cap sujecció al casc del vaixell, que s'enfronten a tempestes importants, perden sovint part d'aquests contenidors.
I dissortadamen no és un fet puntual, si no que succeeix continuament. El que passa, és que no ens assebentam. I com que els residus contaminants se queden a la mar, o arriben a les costes
africanes i d'Àsia, ningú en parla i tothom rep feliç el que ha comprat, per internet o a una botiga local , que han enviat des- de l'altra punta del món.