Aquest dimarts matí, el Tribunal Constitucional espanyol ha resolt admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat promogut per l’Obra Cultural Balear i signat per 50 diputats dels grups parlamentaris socialista i Sumar plurinacional, contra el Decret Llei 5/2020 del Govern de les Illes Balears que eliminava el requisit de català de la sanitat pública.
Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, ha manifestat que «hem assolit aquesta primera fita, que era la superació del primer filtre de l’admissió a tràmit, i ara hem d’esperar que tot segueixi el seu curs. Estam esperançats que el Tribunal Constitucional acabi donant-nos la raó».
L’OCB considera que el Decret Llei del Govern Prohens «vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia» i que «atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’Administració sanitària».
Antoni Llabrés assenyala que el Decret Llei del Govern «vulnera la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 CE, i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització».
A més, es fa un ús fraudulent de la figura del Decret Llei, ja que «no es tracta d’un cas d’extraordinària i urgent necessitat». No s’hi conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l’actuació del Govern; ni es dona tampoc el que el Tribunal Constitucional denomina «connexió de sentit» entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que en el Decret Llei s’adopten per considerar-les necessàries per pal·liar-la.
Sense sanitaris capacitats lingüísticament, el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i personal d’infermeria esdevé paper banyat: se’ls obliga a parlar en castellà i se’ls converteix en ciutadans de segona, posant-los en una posició de desigualtat. Segons ha afirmat Llabrés, «els ciutadans de les Illes Balears veuran mutilat el seu dret a comunicar-se amb l’administració sanitària en la seva llengua de preferència, si aquesta és la catalana, la qual cosa suposa una vulneració del dret d’opció lingüística recollit a l’art. 14.3 de l’Estatut».
Llabrés també ha recordat que «la Conselleria de Sanitat no disposa de cap estudi, cap dada, cap prova, que vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries, i que, en tot cas, per a aquests casos la llei ja en preveia la possibilitat d’excepció i d’aplicació d’una moratòria». Que el català no és cap problema ho han manifestat en reiterades ocasions veus autoritzades del sector, com el Director del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) o la directora del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COAIB). Les dificultats per captar sanitaris es deuen, sobretot, a l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i als problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.
L’eliminació del requisit de català de la sanitat va ser la primera de les mesures regressives impulsades pel Govern de Margalida Prohens contra la llengua catalana. L’OCB adverteix que «farà ús de tots els instruments al seu abast per plantar cara a les agressions contra la llengua pròpia de les Illes Balears, perpetrades per PP i VOX».
