Investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) han publicat un estudi que afegeix una nova dimensió a la comprensió de com evoluciona l'ús de les llengües, sobretot en societats multilingües. Fins ara, la majoria dels models existents se centraven principalment en el prestigi social de les llengües com a factor primordial que influeix en l’adopció o l’extinció. El model que proposen els autors, publicat a Chaos, mostra que les ideologies lingüístiques, és a dir, les creences i actituds col·lectives cap a unes formes lingüístiques determinades, influeixen de manera significativa en els processos de desplaçament de llengües. Aquesta recerca no sols proporciona un marc per entendre en quina mesura els parlants bilingües empren els idiomes, sinó que també revela com les creences personals i col·lectives poden impulsar el canvi de llengua a llarg termini.

Els investigadors Pablo Rosillo-Rodes, David Sánchez i Maxi San Miguel varen emprar models matemàtics i simulacions basades en agents per estudiar com evolucionen les societats multilingües. Dins del seu marc teòric, els parlants d'una comunitat poden tenir preferències diverses per varietats lingüístiques diferents, i aquestes preferències poden alinear-se o entrar en conflicte amb les actituds socials cap al prestigi de la llengua. Les seves conclusions revelen que la coexistència de llengües o de diferents varietats d'una mateixa llengua és menys probable com més interactuen comunitats amb ideologies lingüístiques oposades. Dit d'una altra manera: aquest estudi subratlla la necessitat de tenir en compte les preferències individuals a l'hora de comprendre la dinàmica de llengües, un factor que s'havia passat per alt en la majoria dels estudis quantitatius anteriors.

L'article analitza la interacció entre comunitats amb preferències lingüístiques diferents i identifica els diferents règims de canvi de llengua. Per exemple, una interacció lleu entre comunitats diferents podria veure's quan una elit governant augmenta l'intercanvi amb la població local que resulti en un canvi lingüístic subtil. Una interacció mitjana s’exemplifica per l'elit normanda que, després de conquistar Anglaterra en el segle XI, va abandonar el francès de manera gradual a favor de l'anglès, o l'ascens de l'hindi davant del declivi de l'anglès a l'Índia actual. Sorprenentment, en ambdós casos la llengua substituïda és la que gaudia de més estatus. Aquest fenomen no podia entendre's amb els models anteriors. D'altra banda, a Bèlgica, amb una interacció raonablement alta entre les dues comunitats de parlants principals, flamencs i valons mantenen els seus idiomes respectius. No obstant això, amb un grau molt alt d'interconnexió entre grups humans, com per exemple va succeir a Amèrica Llatina durant la colonització, nombroses llengües indígenes desapareixen a favor de la llengua socialment més prestigiosa (espanyol o portuguès).

El treball té implicacions importants per als governs i les organitzacions encarregades de la planificació lingüística, permet decisions i propostes més ben informades i fonamentades.

Els autors conclouen que en models futurs caldrà integrar l'àmbit geogràfic i altres factors sociolingüístics en els processos de substitució lingüística, sobre els quals ja hi ha alguns treballs. Per a fer-ho, seran necessaris conjunts de dades més sòlides que recullin l'ús i les preferències lingüístiques amb l'objectiu de fer prediccions més precises.