Les federacions d’associacions de famílies d'alumnes de Mallorca, Menorca i Eivissa han reaccionat a la iniciativa de l'extrema dreta per a implantar la 'lliure elecció de llengua' a les Balears.

«Qualsevol que gestioni o treballi dins l’educació mai hauria de perdre de vista quin és el seu vertader objectiu, ni deixar que altres interessos ens desviïn o ens facin fer passes enrere. Les federacions de famílies d’alumnes d’Eivissa, de Mallorca i de Menorca ho tenim clar i assistim astorats al mercadeig que uns grups polítics fan amb l’educació dels nostres fills i filles, pel que volem manifestar la nostra posició», han remarcat.

Les federacions apunten que el sistema educatiu ha de garantir el coneixement de les dues llengües oficials al finalitzar l’educació obligatòria i remarquen que el camí per a arribar-hi «s’ha de basar en la situació demostrable de cada comunitat educativa i el seu entorn social»: «Els estudis actuals i els experts declaren que el desequilibri socioeducatiu entre el castellà i el català implica que els projectes lingüístics dels centres hagin de dedicar una major dedicació al català, si volem garantir el coneixement d’ambdues llengües. Qualsevol altre plantejament respon a interessos que no tenen res a veure amb l’educació, i que signifiquen un perjudici per als nostres fills i filles».

A més d’aquests arguments que ens donen els professionals de la llengua i l’educació, a les federacions els preocupa «les conseqüències de les propostes polítiques sobre la suposada llibertat d’elecció de llengua». El que en un principi era elecció de la llengua d’aprenentatge de la lectoescriptura, en paraules del conseller d’Educació, ha passat a ser elecció de la 'primera llengua' al primer cicle de Primària, per acabar a ampliar-se a totes les etapes educatives.

«Qualsevol professional de l’educació sap que aquesta suposada elecció de llengua només es pot dur a terme de dues maneres: segregant l’alumnat en funció de la llengua elegida o duplicant els docents dins l’aula, que també implica una segregació funcional. A més, està demostrat que qualsevol classe de segregació té conseqüències socials, i en particular la segregació per raó de llengües atempta contra la cohesió social i la convivència. Cap de les dues maneres és acceptable per a aquestes federacions: la segregació atempta contra l’equitat que ha de vertebrar el sistema educatiu i dedicar recursos professionals per uns interessos partidistes, quan aquests recursos ja són insuficients actualment, és simplement inacceptable i, possiblement, legalment qüestionable», han explicat.

Per això, anuncien que continuaran «treballant i defensant, allà on sigui necessari, una educació de qualitat per a tothom, equitativa i no segregadora per definició. És el dret que tenen tots els i les alumnes i és la nostra obligació com a adults».