Antoni Llabrés, professor de Dret penal de la UIB, és un dels cinc autors del Dictamen que aquest dimarts horabaixa s’ha presentat a Barcelona per part de la coalició Sumar i que ha de constituir la base de la futura llei d’amnistia.
El dictamen neix d’un encàrrec formulat aquest estiu passat per Jaume Asens, negociador de Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez per designació de la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz. L’equip de juristes, coordinat per Nicolás García Rivas de la Universitat de Castella-La Manxa (UCLM), està integrat, a més d’Antoni Llabrés, pels professors Rafael Rebollo Vargas (UAB), Guillermo Portilla Contreras (UJ) i Javier Mira Benavent (UV).
El dictamen del grup d’experts avala la constitucionalitat de la llei d’amnistia i proposa un àmbit d’aplicació temporal que oscil·laria entre l’1 de gener de 2013, moment en què s’aprova la Resolució del Parlament de Catalunya que dóna inici al procés, i el 17 d’agost d’enguany, data de constitució de les Corts Generals de la nova legislatura. L’amnistia comprendria «totes les accions i omissions vinculades a l’objectiu d’assolir l’autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals i administratives» realitzades entre aquestes dues dates.
D’aquesta manera quedarien amnistiats tots els actes relacionats amb la preparació i celebració de la consulta participativa de 9 de novembre de 2014 i del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, així com els actes de protesta contra les decisions governamentals i judicials encaminades a impedir-ne la celebració i a perseguir-ne els responsables.
Així mateix, es proposa amnistiar algunes actuacions dels membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Se n’exclouen en tot cas les susceptibles de ser qualificades com a lesions greus, detencions il·legals o delictes de tortures i contra la integritat moral.
Han presentat el dictamen a l’Ateneu Barcelonès el professor García Rivas, en representació dels seus autors, i Jaume Asens, en nom de Sumar. Hi han intervengut juristes de renom, com el constitucionalista Javier Pérez Royo, per a donar-hi suport, i ha assistit a la presentació Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern espanyol i líder de Sumar.
El dictamen ja es troba damunt de la taula dels negociadors del PSOE i de Junts. La partida ha començat.
El professor Antoni Llabrés serà entrevistat aquest dimecres, 11 d'octubre, en el programa Taula d’anàlisi d’Ona Mediterrània a partir de les 11 hores.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que l'amnistia és el darrer intent desesperat del PSOE d'arxivar les causes al TEDH, amb la més que previsible condemna a l'Estat espanyol per violació dels drets humans contra els catalans, perquè una vegada arxivades les causes, que el TC espanyol li faci la feina bruta i declari la llei d'amnistia inconstitucional. Com sempre el PSOE fent de poli bo
Bueno, bueno, juristas "la crem de la crem" de Harvard, jajajaja.
Joan.- Tu ni tan sols est un farsant. Lo anterior, si. Per cert. Tens una manera molt maca d'escriure. De s'obelisc i aprop de Jafudá Cresques. Ja heu saps.
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
En bossot i en bestiota van agafats de la mà, aclarit això me pareix bé que te sentis mallorquí i escriguis català, també veig que entens molt de tractors, cada cop me dones consells, que té n'ha ensenyat la guapi ? Bé és un mestre, no te diré de què, però per això no fa falta insultar . !salut i república catalana!
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)
«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)
@bossot, Ets un farsant. Tothom sap que un palmesano de veritat mai diria que és de "s'obelisc", diria qie és de "s'obelisco".
Escardabuinas.- Catalans de Mallora, heu seras tu. Jo som mallorqui de Mallorca. De Palma, concretamaent. D'es barri d'0belics. Cipayo. No te olvides del tractor que tendrás que volver al engrase.
¡Chorizos de las cárceles, amotinaos! Os están tomando el pelo. Hay amnistía para los delincuentes políticos y para vosotros no.