Aquest mes de juny, una simpatitzant de Save the Children va rebre una telefonada d'aquesta entitat. La conversa, però, no va prosperar amb normalitat perquè, senzillament, la ciutadana va demanar ser atesa en català. La petició que, a més, s'inscriu en la legalitat vigent, va generar un reguitzell d'observacions i retrets per part de la treballador que telefonava.
La Plataforma per la Llengua ha volgut fer públic l'àudio per a evidenciar que Save the Children mostra carències en la gestió de la diversitat i, més concretament, en l'ús de la llengua catalana. «Miri com es miri, és inexcusable que les persones que fan trucades telefòniques en nom d'una ONG no hagin estat preparades per ser respectuoses amb els drets lingüístics de les persones a les quals s'adrecen», remarquen.
En aquest cas concret, la treballadora de l'ONG es molesta perquè la simpatitzant no canvia al castellà, i li etziba: «Tú y yo hablamos el mismo idioma». Davant de la perseverança de no fer-ho, la persona que telefona en nom de Save the Children apel·la a la suposada bona educació perquè canviï de llengua, tot dient-li: «Tú a mí me endiendes, pero yo a ti no, te lo digo por educación, simplemente. Decebuda amb l'actitud de la simpatitzant, la treballadora li explica -tot i desconèixer les aptituds lingüístiques de la simpatitzant- que «es como si yo me pongo a hablarte en inglés, tú no me entiendes, pero yo no lo hago». En el darrer intent, també infructuós, esgrimeix: «Mi [...] es valenciana, pero yo no sé valenciano, y mi [...] tampoco. Ella, cuando está con su familia, cuando habla con nosotros, no habla valenciano porque no entendemos valenciano».
Finalment, la persona que rep la telefonada li acaba demanant si creu realment que li està faltant al respecte per parlar en català, a la qual cosa, li recorda, té tot el dret. La resposta és un sí rotund, amanida amb una nova referència familiar fora de context: «Sí, sí, sí, mis [...] son alemanes, pero delante de mí no hablan alemán».
Com es pot corroborar a l'àudio, la simpatitzant reitera el seu dret de ser atesa en català, i li pregunta si realment no hi ha ningú a l'organització que li pugui fer la trucada en català, petició a la qual, finalment, la persona que telefona en nom de Save the Children acaba accedint.
La conversa conduïda per la treballadora de Save the Children va ser molt desafortunada i, una vegada més, esdevé un exemple dels marcs comuns que fixen el castellà com a suposada llengua comuna a què tots els parlants han de recórrer i concórrer de manera natural.
Els drets dels consumidors a Catalunya
Cal recordar que els consumidors tenen dret de ser atesos en català en les seves relacions de consum. La Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, diu, a l'article 128-1: «Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin». A més, les empreses també tenen una obligació més general d'assegurar que el dret d'adreçar-se en català sigui respectat: l'article 32 de la llei 1/1998, de Política Lingüística, diu el següent: «Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya».
