Els Amics de la Casa del Poble han participat aquest dimecres en una reunió convocada pel grup Iridia, una associació per a la defensa dels drets humans, amb diversos col·lectius memorialistes d'arreu de l'Estat espanyol. Segons han manifestat, han acordat unir forces per a lluitar en defensa de la memòria democràtica.

Segons l'entitat, la reunió ha servit per a constatar que «tots ens trobam en la mateixa situació». «Les figures d'Espais de Memòria que es preveien a la llei 2/2018 (Balears) i a la 20/2022 (estatal) no han estat desplegades. Existeix una única excepció en tot l'Estat: Gernika, al País Basc. En el cas del desplegament de la nostra llei ha estat encara més flagrant: s'han disposat de cinc anys per a escometre un pla que encara no s'ha fet. Vàrem entrar una sol·licitud per a protegir el solar de la Casa del Poble el 15 de novembre del 2021, hem sentit moltes paraules amables, però, finalment, hem hagut de portar el govern als jutjats perquè acompleixi una llei que els seus propis grups parlamentaris varen impulsar», han assegurat.

Segons els Amics de la Casa del Poble, moltes entitats han estat impulsant la protecció d'indrets amb un alt valor simbòlic i històric, majoritàriament lligats a la repressió franquista, per a preservar la memòria i com un dels instruments principals per a portar a terme i avançar en el lema del moviment memorialista: «Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de no Repetició».

Segons l'entitat, «ens trobam que en pocs anys no quedarà ningú que tengui memòria viva del cop d'estat de 1936. La desaparició d'aquestes generacions, pot esborrar una part de la nostra història més recent, sense la qual no s'explica l''statu quo' actual; començant per la monarquia i continuant per una part important dels empresaris. No debades, gran part dels noms que figuren a les juntes de l'IBEX 35 i a les institucions de l'Estat comparteixen els llinatges amb l'aristocràcia i amb els alts càrrecs franquistes».

Així, segons l'entitat, «si no entenem com s'han construït les relacions de poder dins la nostra societat tampoc podem aspirar a transformar-les. Quan analitzam els partits polítics del segle XIX i principis del XX parlam d'un sistema d'alternança entre diverses oligarquies clientelars. Cada vegada és més probable que els historiadors del segle XXII analitzin també així els nostres temps».

Per a Amics de la Casa del Poble, «la ruptura que no es va fer a la 'transició' sembla que tampoc la podem fer quaranta-cinc anys després. No hi havia marge amb el PP, que s'ha considerat un partit hereu del franquisme des dels seus orígens, però tampoc hem vist capacitat d'acció amb el PSIB-PSOE, que ha tengut en diverses ocasions la presidència del Govern i l'Ajuntament de Palma; ni més recentment amb Podem, que ha dirigit l'àrea que havia d'aplicar la llei, ni amb MÉS, que tenia la regidoria de Memòria a l'Ajuntament, malgrat el que deien en els seus programes electorals. Hem aprofitat per recordar a la reunió com el monòlit de sa Feixina, suposadament resignificat, és l'escenari predilecte de les campanyes electorals de la ultradreta. La resignificació era això?»

En aquest sentit, segons els Amics de la Casa del Poble, han acordat «unir forces i coordinar-nos amb la resta d'entitats, amb l'objectiu que la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició esdevinguin una realitat i preservar la memòria del moviment obrer, junt amb la capacitat de decisió de la població local sobre com vol viure en els seus barris, sense la por de ser expulsats per les lògiques mercantilistes». «Cal posar la vida al centre, però ho podrem fer sense la memòria?», acaben demanant-se des de l'entitat.