Els treballs d’excavació i exhumacions de la fossa vinculada a l’hospital de sang que els milicians de l’expedició de Bayo haurien instal·lat tres quilòmetres terra endins de la platja de sa Coma durant l’estiu del 1936 han permès recuperar les restes de fins a nou víctimes de la Guerra Civil.

Després de dotze dies de treball en els quals s’ha intervengut en una àrea de 90 m2, un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS ha documentat vuit fosses excavades en el subsòl del recinte, a les quals s’han localitzat les restes de nou individus —dos d’ells enterrats en una mateixa fossa— associats als milicians republicans de l’expedició de la Generalitat per la constatació d’algunes ferides per arma de foc i pels objectes vinculats a la seva indumentària que s’han pogut recuperar.

Es tractaria d'expedicionaris que resultaren ferits com a conseqüència d’alguna de les accions de guerra i traslladats a l’'hospital de campanya', on degueren morir a conseqüència d’aquestes ferides i enterrats en una de les terrasses exteriors al recinte sanitari.

També s’ha intervengut aquesta mateixa setmana en l’exterior del cementeri de Son Carrió, als voltants de l’antiga entrada del cementeri (en ús el 1936), on diversos testimoniatges orals assenyalaven que es podrien haver inhumat als republicans caiguts en els fronts de Sant Llorenç des Cardassar i Son Carrió, o a expedicionaris represaliats després del reembarcament.

En concret s’ha excavat la zona contigua al mur sud-oriental del cementeri fins abastar una extensió total de 338 m2, on s’ha pogut descartar la presència de fosses o enterraments vinculats a la Guerra Civil.

Així mateix, ha estat negatiu el resultat de la intervenció que es va dur a terme la setmana passada a les parcel·les de Son Escrivà, en una zona limítrofa entre Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar, on el Mapa de Fosses de Mallorca assenyalava una fossa comuna o un petit grup de tombes situades al peu del Puig de sa Font, en la part de baix del vessant sud del penyal, i que finalment han estat també descartades.

Les tres intervencions s’emmarquen en el Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears (2023-2024) i corresponen a tres direccions associades al desembarcament de Bayo en el llevant de Mallorca en l’estiu del 1936.