El Govern, a través de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, ha presentat aquest dimecres una denúncia davant el fiscal en cap de les Illes Balears per a la seva remissió al fiscal de Sala en matèria de drets humans i memòria democràtica, esmentant totes les troballes de restes humanes amb signes de violència en las fosses exhumades a les Illes, atesa l’existència d’indicis de possibles crims de lesa humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents.
Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, que han coincidit a assenyalar la nova Llei de memòria democràtica i la creació el passat 25 d’abril de la nova figura del fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica com un nou ventall de possibilitats perquè aquestes denúncies arribin a bon port.
Les darreres modificacions en l’ordenament jurídic autonòmic i estatal fonamenten la reiteració de la denúncia
L’Advocacia de la Comunitat ja va denunciar el 2018 davant la Fiscalia possibles crims contra la humanitat a les fosses dels cementeris de Sant Joan i Porreres, en constatar indicis d’haver-se comès presumptament aquests crims a Mallorca entre agost de 1936 i març de 1937.
No obstant, aquesta primera denúncia fou arxivada per part del fiscal superior de les Illes Balears «a causa de la impossibilitat d’exigir responsabilitats criminals per uns fets perpetrats en el període a què es refereix la denúncia, que no solament es troben prescrits, sinó que, a més, s’han de considerar amnistiats en virtut de la Llei de 15 d’octubre de 1977, aprovada per un Parlament democràtic en ple procés de Transició».
Amb posterioritat a l’arxiu esmentat, però, tant el Parlament de les Balears com el Parlament de l’Estat espanyol han introduït dins l’ordenament jurídic noves normes i principis generals que formen part del dret internacional humanitari i que, segons la memòria justificativa aportada per la Direcció General de Memòria Democràtica i aprovada en l’últim Consell de Govern, aconsellen que l’executiu exerceixi de nou la seva responsabilitat de posar els fets en coneixement de la Fiscalia.
«La reiteració d’aquesta denúncia té el seu fonament en que, amb posterioritat al decret d’arxiu de març de 2018, tant el Parlament de les Illes Balears com el Parlament de l’Estat espanyol han aprovat noves normes per a la protecció de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista que configuren un nou marc jurídic en què queda garantit el dret a la investigació», ha explicat Garrido, qui ha recordat, a més, que «la nova Llei estatal especifica clarament que els crims contra la humanitat no prescriuen i que la Llei d’amnistia s’ha de interpretar conforme al Dret internacional dels drets humans».
Aquestes modificacions normatives que justifiquen la necessitat d’impulsar una nova denúncia davant la Fiscalia són: l’aprovació de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (BOIB de 19 d’abril); l’aprovació de la Llei 20/2022 de memòria democràtica (BOE de 20 d’octubre); i, per últim, l’aprovació, el passat 25 d’abril, del Reial decret 311/2023 per part del Consell de Ministres, pel qual es creen 70 noves places de fiscals, entre ells la de fiscal de Sala en matèria de drets humans i memòria democràtica.
Les anàlisis antropològiques han pogut certificar la mort violenta d’almenys 196 víctimes entre les 301 que han estat recuperades fins avui a les Balears
Amb posterioritat a les intervencions de les fosses de Sant Joan i Porreres de 2014 i 2016, objecte de la primera denúncia, les exhumacions han continuat, per la qual cosa s’adjunten a denúncia els informes i certificats dels resultats de les exhumacions dutes a terme entre el 2018 i el 2022 a les fosses de Calvià, Inca, Llucmajor, Marratxí, el Pou de s’Àguila (Llucmajor), Porreres i Son Coletes (Manacor), a Mallorca; així com les dels cementeris de ses Figueretes d’Eivissa, i de Sant Francesc de Formentera, on les anàlisis antropològiques corresponents també han determinat que hi ha cossos exhumats que presenten evidències de mort violenta.
En concret, els estudis antropològics han pogut certificar fins ara la mort violenta d’un mínim de 196 víctimes, i en elles es basa la denúncia. Però, segons ha explicat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, hi ha més. «Aquesta denúncia inclou totes les víctimes amb signes de violència que hem pogut certificar des que Memòria de Mallorca va impulsar el 2014 l’obertura de la primera fossa a les Illes Balears, i fins al Tercer Pla de Fosses del Govern inclòs», ha explicat el vicepresident. «Hi ha més víctimes. De fet, el nombre total de víctimes recuperades fins ara a les Illes Balears és de 301; però no les incloem totes en aquesta denúncia, sigui perquè no hem trobat senyals de ferides d’aquest tipus de violència, o perquè només disposam de fragments», ha dit Yllanes. A més, les restes del Quart Pla de Fosses del Govern, ara mateix en execució, «encara no s’inclouen en aquesta denúncia, ja que les anàlisis antropològiques encara no han finalitzat per determinar tots els detalls», ha afegit. Aquest últim seria el cas de les restes exhumades en l’última fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor.
«Quan obrim fosses, trobam víctimes amb les mans lligades a l’esquena i dos forats de bala al cap. Això són assassinats, desaparicions que en qualsevol altre context serien investigats per les forces de seguretat i pel poder judicial, excepte quan es tracta de víctimes del franquisme. Això és una anomalia democràtica que no pot continuar succeint en el nostre país. Impulsam aquesta denúncia i demanam al poder judicial que assumeixi la seva responsabilitat cap a les famílies de les víctimes, que també són víctimes elles mateixes», ha conclòs el vicepresident Yllanes.
