algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
23°

Entrevista a Gori Mir el 1991: «Si fos possible crear un Estat format per València, Catalunya i les Illes Balears... seria un dels estats més rics d'Europa»

La Revista L'ESTEL ha recuperat una entrevista amb l'historiador i polític, Gori Mir, feta per Mateu Joan Florit i Tomeu Martí i que es va publicar en l'edició de l'1 de març de 1991 de S'Arenal de Mallorca.

Gregori Mir Mayol (11 d'abril de 1939, Campos - 28 de febrer de 2016). Doctorat en Dret i polític, ha publicat, entre altres obres, 'El mallorquinisme polític' (París, 1975), amb el pseudònim d'Anselm Llull; i diversos treballs sobre Miquel dels Sants Oliver. També són importants les seves col·laboracions en alguns estudis per a la recuperació de la figura de l'orientalista Joan Mascaró, de qui va publicar 'Correspondència de Joan Mascaró' el 1998. Actiu en política, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per Mallorca i a les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats, ambdues vegades pel PSIB-PSOE. Va ser ponent de l'avantprojecte d'estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.

A continuació reproduïm l'entrevista publicada a S'Arenal de Mallorca.

Volem totes les competències

Gori Mir i Mayol, nascut a Campos, casat amb Maria Antònia Suau, amb dos fills. Ell és el fundador d'Unió Balear i el seu secretari general. Gori Mir va ser Senador i també diputat pel PSOE. Principal negociador de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, és autor de diversos llibres d'història i assaig polític, entre els quals destaca 'El mallorquinisme polític'; ha participat com assessor de dues series televisives sobre història contemporània.

Quins varen ser els vostres inicis com a polític?

A finals dels anys 60 jo feia feina a Barcelona i vaig entrar en contacte amb moviments nacionalistes, com l'Assemblea de Catalunya, i sobretot culturals, degut a la meya feina. Després de la mort de Franco, em varen venir a veure un grup de mallorquins, entre els quals hi havia en Climent Garau i en Pep Melià, jo havia firmat un manifest d'adhesió al PSC, en la línia de construir el nacionalisme d'esquerres. En aquest context, em varen venir a veure aquest grup de mallorquins, dels quals record en Climent Garau i en Josep Melià, per fer alguna cosa aquí a Mallorca, d'aquí va néixer Unió Autonomista. Al final, però, jo no hi vaig participar.

Per què?

—No hi vaig participar per una cosa que ara no té gaire importància. En aquell temps em resultava molt difícil anar amb una persona que encara era 'Procurador en Cortes'. Per la gent que havíem lluitat en la clandestinitat això era un problema no ja polític, sinó visceral.

Després jo vaig continuar un treball que estava fent, a Barcelona, un poc apartat de la política, i em va venir a cercar el PSI, a través d'Antoni Tarabini, perquè jo fos el candidat unitari del PSI. Jo m'hi vaig negar rotundament. Cada vegada que venia a Mallorca tenia contactes amb la gent que, almenys, tenia fama de nacionalista, Sebastià Serra, Fèlix Pons. Jo sempre havia cregut que el nacionalisme a les Balears havia de ser d'esquerres, perquè la dreta mallorquina mai havia volgut jugar cap paper ni tan sols autonomista, i en canvi, històricament, sí que hi havia, almenys, personalitats de l'esquerra que sí que havien mantingut una lluita per la recuperació de les llibertats nacionals.

Jo, com a historiador, potser estava una mica deformat per les meves pròpies investigacions. Pel Nadal del 1978 em va telefonar en Fèlix Pons i em va dir «Gori, hi haurà eleccions aviat (febrer del 79) i necessitam reforçar la imatge nacionalista del PSOE, podem comptar amb tu?», jo, és clar, si era «per reforçar la imatge nacionalista» del PSOE, vaig acceptar i vaig sortir elegit senador.

I una vegada a Madrid, no us sentíeu incòmode?

No, em vaig sentir molt còmode, per una raó molt senzilla: jo era el portaveu de qüestions autonòmiques al Senat, és a dir que molts d'estatuts d'autonomia que avui estan en vigència, tenen la meva mà. Tot el procés de passar d'un estat centralista a un estat de les autonomies era un tema que em va interessar molt. A més vaig ser el principal negociador de l'Estatut d'autonomia de les Balears. Aquesta època, del 79 al 82, va ser per a mi una època molt creativa.

És, doncs, a partir del moment en que el PSOE guanya les eleccions que us començau a sentir incòmode dins el partit?

Sí, em vaig trobar molt incòmode perquè em varen marginar, el PSOE em va usar mentre em va necessitar per la qüestió autonòmica, però una vegada aquesta qüestió va quedar liquidada, jo vaig seguir mantenint els meus principis i per aixà em varen anar marginant cada vegada més. A més, el PSOE funciona amb una minoria fortament identificada amb el líder, l'anomenat 'grupo del Betis'; i jo, la veritat, no em sentia gens identificat amb ells.

Hi havia més diferencies amb el grup dirigent, apart de les nacionalistes?

Sí, jo vaig tenir una serie d'enfrontaments polítics per una llei, que encara no s'ha aprovat, sobre el control del ciutadà a través de la informàtica. Jo era un dels ponents de la llei, i la vaig avortar dues vegades, per mor que era una llei molt repressiva. Es on em vaig adonar que aquesta gent que ens governa té un sentit molt limitat de la democràcia.

A tot això va seguir un procés de distanciament, fins que el divorci va ser inevitable.

I vàreu deixar el PSOE...

Sí, perquè creia que en dos punts importantíssims per a mi com són la visió de com ha de ser un estat descentralitzat i l'aspecte de les llibertats individuals en una societat de finals del segle XX. Hi havia, per part del partit, una situació regressiva. Després hi va haver altres qüestions molt importants, com per exemple, la querella contra Banca Catalana. Crec que la querella contra Pujol va ser un error polític històric incommensurable, aquí és on jo vaig veure l'autèntica naturalesa del PSOE.

L'opinió que les illes Balears són una colònia d'Espanya cada dia és més acceptada...

Jo som historiador, i per això he de ser molt rigorós; crec que des d'un punt de vista històric no som una colònia.

Però Espanya ens tracta com si ho fóssim.

El que sí és cert és que el poble de les Illes no fa res per deixar de ser-ho. Crec que si fóssim una colònia, que ja he dit que crec que no ho som, hauríem de començar a elaborar una tàctica i una estratègia per deixar de ser—ho.

Això ho han de fer els partits nacionalistes?

Evidentment, però aquí hi ha hagut tres temptatives de partit nacionalista, Unió Autonomista, PSM, i UM, cadascuna amb unes modulacions ideològiques i doctrinals molt diferents. Només en queda el PSM com a partit nacionalista, el PSM no recupera vots, més aviat va a la baixa. Ara ha sortit Unió Balear, nosaltres ens definim com a nacionalistes, i acceptam el marc de la Constitució espanyola. Es a partir d'aquest marc que nosaltres volem deixondir el poble mallorquí. Ara bé, si el poble mallorquí el pròxim mes de maig torna a votar PP i PSOE i una opció nacionalista com la que nosaltres estam dissenyant fa quatre anys amb grans dificultats de tot ordre, amb un gran sentit de la realitat sociològica i econòmica d'aquesta terra nostra, no prospera i no va endavant, què significa això? Significa que la nostra societat està tan autoalienada que no vol ni tan sols que surti ningú a salvar-la.

Pensau que Canyelles ha variat el seu discurs i l'ha tornat més nacionalista?

El senyor Canyelles ha sofert un procés, això és indubtable. Crec, però, que ningú aquí té autoritat moral per dir si aquest és nacionalista o no ho és. Es més, crec que tothom té dret a la conversió, fins i tot a la reconversió. Evidentment que el discurs del senyor Canyelles que jo vaig conèixer quan negociava l'Estatut, que no volia que es digués 'llengua catalana', a un senyor que avui està fent uns plantejaments nacionalistes, fins i tot amb l'acceptació de determinats valors que pels nacionalistes havien estat sagrats, com la llengua, l'autonomia,les relacions amb els altres països de llengua catalana... Jo, com a ciutadà d'aquestes illes, me n'alegr molt que el senyor Canyelles hagi assumit aquests valors, que abans, si els tenia, no els mostrava. El problema és que, i ara ja parl com a polític, el senyor Canyelles ha equivocat completament l'estratègia. Per raons de seny, per raons de responsabilitat, per raons de correlacions de forces, avui aquestes illes necessiten un altre tipus de relacions amb Madrid, nosaltres no som ni el País Basc, ni Catalunya, ni el País Valencià, nosaltres som una comunitat petita a tot estirar de 650.000habitants, som de les comunitats més petites de l'Estat espanyol, i no ens podem estar enfrontant contínuament amb Madrid.

Qui comanda més a Balears, el PP o el PSOE?

El PSOE, via Abel Matutes, i Abel Matutes és l'home que li diu a Canyelles que és el que ha de fer. Per tant, per la via indirecta, el senyor Matutes té unes grans relacions amb el senyor Benegas i amb la cúpula del PSOE a Madrid. El PSOE pot potencialment aturar iniciatives del senyor Canyelles.

Creis que Madrid ens roba?

Jo crec que és un error, com algun conseller ha fet, discutir amb Madrid si a través de la delegació d'Hisenda a les Balears entren per exemple cent mil milions de pessetes, i a través de la delegació d'Hisenda ens en tornen només cinquanta mil milions. Aquest no és el plantejament correcte per discutir el problema de la descompensació fiscal, perquè molts de negocis que avui es fan a Mallorca tenen el seu domicili fiscal a Barcelona, a València a Madrid, a Brussel·les. Moltíssimes empreses que avui estan guanyant doblers a la nostra terra tenen domicili fiscal a fora. Per tant, jo sempre he dit que no s'ha de discutir sobre els ingressos i pagaments, sinó que s'ha de fer sobre la capacitat fiscal d'aquestes illes.

I tenir un concert econòmic com tenen els bascos, no seria una solució?

Es un problema molt complicat, nosaltres som favorables a un concert econòmic. No podem oblidar que Mallorca és una zona molt important de recol·lecció de divises.

Mallorca i els Països Catalans en general...

Bé, no oblidem que València, Catalunya i les illes Balears són la primera potencia turística mundial.

I aquest país amb onze milions d'habitants no creis que podria ser perfectament independent?

A nivell de laboratori, es pot pensar que si fos possible crear un Estat format per València, Catalunya i les Illes Balears, crec que aquest estat tendria un nivell de riquesa semblant al de Dinamarca, Holanda, és a dir, seria un dels estats més rics d'Europa.

Què en pensau de Lituània, Letònia...

Tenen dret a l'autodeterminació, tenen dret a la separació, perquè varen ser annexionades per la força de les armes.

Igual que nosaltres!

Jo seguesc insistint que el procés de formació de l'Estat espanyol no es pot comparar al de l'imperi soviètic, no tenen res a veure un procés amb l'altre.

Els serveis que depenen de Madrid no funcionen. Per exemple, Correus, serveis sanitaris, i un llarg etcètera. No creis que tot això s'hauria de dur des d'aquí?

Sí, hi estic d'acord, crec que tot el que puguem gestionar des d'aquí, no ens ho han de gestionar des de fora

Gestionar només?

Dic gestionar en el sentit d'administrar, qui gestiona decideix. Jo sempre he dit una cosa, que el gran problema del PSOE és que té més confiança en l'Estat que no en la societat civil. El PSOE actualment està aplicant la teoria d'Ortega i Gasset de 'l'Espanya invertebrada'.

Pensau, doncs, que necessitam competències d'educació, de sanitat...

Competències de tot. Hem de ser valents, una persona que és nacionalista i que creu en un Estat descentralitzat, ha de ser valenta, i ho ha de voler tot, sense cap mania.

I quan es va redactar l'Estatut, perquè no es va fer així?

Nosaltres estàvem a l'oposició, a més hi havia un partidet petit, que només tenia un parlamentari, però que era un parlamentari molt important, que era el senyor Abel Matutes, que constantment es va oposar a un Estatut d'autonomia fet des de Palma. Els illencs no presentàrem un front únic, i això era molt important. Per què s'ha respectat sempre Catalunya i el País Base? Perquè a l'hora de la veritat tots fan pinya. Cal tenir en compte que durant el procés d'elaboració dels estatuts hi va haver el cop d'Estat, i tothom es va espantar, i es reconsiderà tot. Apareix la LOHPA, 'café para todos' etc.

Com valorau a vuit anys vista l'aplicació de l'Estatut?

Jo diria que ha estat molt irregular, perquè inicialment la gent que l'havia de gestionar no hi creia. L'any 83 i 84 el senyor Canyelles no sabia què fer amb l'autonomia. La política, no només es fa amb voluntat, sinó que també es fa amb imaginació i el senyor Canyelles no n'ha tenguda mai.-

Fa uns dies ens va deixar l'eminent filòleg Francesc de Borja Moll, tots els mitjans de comunicació li feren homenatges i parlaren molt bé d'ell i de la seva obra. Però, com va dir un comentarista de ràdio, continuaran sortint sis diaris en espanyol i un en anglès, les ones de ràdio continuaran ocupades per ràdios forasteres, etc. Com veis el tema dels mitjans de comunicació i la llengua?-

Jo som molt partidari d'una televisió pròpia, connectada amb la televisió valenciana i la televisió catalana, som partidari d'una ràdio pròpia. L'altre dia vaig anar a Manacor i em va caure la cara de vergonya de veure que a la terra de mossèn Alcover fan radio en castellà. S'ha de dir que el Govern Balear no ha tengut política en mitjans de comunicació. Per altra part, crec que un diari en català a les illes és perfectament viable. Crec que des del Govern s'han de donar suport a totes les iniciatives en aquest sentit.

A en Macià Manera l'han condemnat a sis anys de presó per pertinença a 'banda armada' sense que hagin pogut demostrar que hi hagués banda, i que tengués armes...

Tal com ha anat el tema, jo crec que la sentencia és clarament una sentencia política.

Com definiríeu el projecte de Convergència Balear?

El projecte de Convergència Balear és un projecte a llarg termini. Nosaltres volem posar en marxa un procés nacionalitzador seriós i arrelat, amb voluntat d'algun dia governar aquesta terra.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any
Sí, sí, Cataluña potencia mundial. Estàis, muy mal, va, dejad de mezclar pastillas.
Valoració:-2menosmas
Per antifa, fa dervers d'un any
Sense els doblers que roben als ciutadans dels Països Catalans, avui Enye seria com Papua Nova Guinea. 😭😭😭
Valoració:8menosmas
Per Xarli, fa dervers d'un any
Bona entrevista. Preguntes incisives i respostes brillants.
Valoració:9menosmas
Per antifa, fa dervers d'un any
Dit i fet !!
Valoració:7menosmas
Per poligonera, fa dervers d'un any
Un iluminado
Valoració:-8menosmas
Per antifa, fa dervers d'un any
Ara sortirà el fatxorro de torn per a dir, no que són enye !
Què inconscients són els fatxes en la seva actitud repressora i discriminadora. Pallussos fora i barca de reixeta per a ells !
Valoració:10menosmas
Per mon, fa dervers d'un any
¿D'Europa?. Jo diría del món.
Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente