nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
20°

Joan Melià: «Cal incidir sobre el vici que els catalanoparlants habituals s’adrecin en castellà a les persones que consideren al·lòctones»

211759

La setmana passada es va presentat l’informe 'Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears', duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Es tracta del primer estudi sociolingüístic fet a l’arxipèlag en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa.

Aquest informe s'ha fet ara públic i apunta que els joves catalanoparlants de les Illes Balears són els qui més muden de llengua (s’entén per muda lingüística el canvi que experimenta un individu al llarg de la vida entre la llengua inicial i la llengua que empra de manera habitual). «És una tendència en augment, tot i que també s’observen casos en l’altre sentit. El context social del parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda. En qualsevol cas, hi ha moments vitals que propicien les mudes, que són una oportunitat per a promoure l’ús del català», explica. A més, el GRESIB remarca que «viure en un territori de més densitat del català afavoreix el manteniment d’aquesta llengua com a llengua habitual i la muda dels no catalanoparlants inicials cap al català».

D’altra banda, la convergència lingüística al castellà és la pràctica més habitual entre els joves, com en el conjunt de la població. El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa el manteniment del castellà. Així doncs, els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. Entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix.

El català es percep com una llengua exclusiva de la població autòctona. Hi ha una gran varietat de factors que poden impedir l’apropiació de la llengua catalana i l’adopció com a llengua social habitual. Un dels factors més esmentats és el fet de ser percebut com de fora i, per aquest motiu, que s’hi adrecin en castellà. Molts no catalanoparlants se senten exclosos quan els parlen en castellà i es troben sense gaire oportunitats a l’hora de practicar el català. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és «important» promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.

Pel que fa a les recomanacions estratègiques, a l'informe, Joan Melià remarca que cal tenir en compte la transversalitat de l'activitat lingüística a l'hora de posar en marxa actuacions de planificació lingüística. Melià també mostra la importància que té per al futur de la llengua la situació en què es trobi actualment entre els joves. Vista aquesta importància, destaca que és palesa la necessitat que els responsables actuïn per a «millorar la situació del català pel que fa als usos, actius i passius, i a les representacions entre els membres d’aquest sector». Unes actuacions, que, segons remarca, «serviran de poc si no es fan simultàniament amb un procés de millora de la situació en el conjunt de la societat».

Per tant, Melià considera «oportú» començar per les situacions «més sensibles i més fàcilment compartibles» per amplis sectors de la societat. Com a exemple, a banda de la difusió de l’oferta de productes i serveis existents en català, caldria «incidir sobre el vici que consisteix que els catalanoparlants habituals s’adrecin en castellà a les persones que, per l’aspecte físic o la manera de parlar, consideren al·lòctones». A l'informe, es remarca que actuant d'aquesta manera se'ls indica que «no els consideren d’aquí ni capaços d’integrar-s’hi lingüísticament». «Si aquestes persones saben català poden considerar una inutilitat haver-lo après. Si no en saben se’ls reforça la percepció que no cal aprendre’n. I si tenen el català com llengua inicial o el consideren llengua pròpia és senzillament un insult», assenyala.

Finalment, Melià apunt a l'informe que «el reconeixement laboral i social del domini i la capacitat d’ús del català és un factor eficaç en la seva consolidació dins la societat, i, naturalment, també entre els joves».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Mallorquí, fa 3 mesos
El “vici”…

Con la Inquisición hemos topado
Valoració:-4menosmas
Per Xec, fa 3 mesos
Em sap greu, però el dia que gent de Més, de l'Obra, mallorquins dels partits espanyols... van banalitzar, van fer com si no importés, com si no sentissin... que portaveus, batlles, etc. del PSOE es botessin la llei de normalització lingüística, van signar la sentència de mort de la llengua catalana.

Des de llavors tot són sorpreses de constatar any rere any que el cercle no es quadri. I no passeu pena que no es quadrarà. Ja només esper que tota aquesta gent torni a fer veure que té consciència i decència. I això només passarà quan perdin els càrrecs. Llavors el lingüicidi com a mínim tindrà oposició política, perquè ara, políticament, té administració i oposició, i no hi pot haver res més letal. Una mort simpatiquíssima, cert. Hi pot haver res més patètic?
Valoració:7menosmas
Per Xec, fa 3 mesos
Ja podem porgar fum ja, que la llengua supremabal Reino, incloses les colònies, és la de Madrid, i això ho sap tothom, tant els que parlam clarament de la imposició del castellà com els que rebutgen aquests termes. Aquest fet i el seu coneixement i assumpció per part de tothom, fan que tot altre idioma sigui inútil comunicativament, i potencialment percebut, per tant, com un extra en el millor dels casos, com un caprici molest per a molts.

Si això és un lloc d'arribada de gent i la llengua prioritària pel poder és el castellà, podem cantar missa que la majoria de gent no actuarà com a militants per protegir la llengua autòctona, sinó que assumirà allò que el poder ha establert i projectat: la progressiva erradicació del català i qualsevol altre idioma que no sigui el castellà.

Ja no parlem de com el "progressisme espanyol" establert a Balears va promovent cada dia més la denigració i el menyspreu per la llengua pròpia.

Així ja podeu fer estudis, campanyes i llançar missatges al vent. Tot això fa rialles mentre batlles, consellers, parlament, portaveus... de Psoe i Podemos es passen per l'arc del triomf fins i tot les lleis ja aprovades a favor de la llengua.
Valoració:7menosmas
Per Xavier, fa 3 mesos
Més que això, s'hauria d'estudiar com és que molta població, nascuda aquí, escolaritzada aquí, que sap català, no té ni la percepció que és una oportunitat parlar un idioma més.
Fa uns anys, a un fill d'un amic meu, net de murcians però que son pare va començar a xerrar mallorquí en arribar a la trentena, era a la clínica i li vaig dur un llibre...
"Ay....no está en castellano".

Ells també tenen molta pressió per no aprendre
Valoració:4menosmas
Per Unaperaquí, fa 3 mesos
Aaara anam! Moltes gràcies als que han fet l'informe i fan la difusió, és molt necessari que ens adonem compte en massa!
Mira que fa anys que ho dic! (i ho faig). Però mai he tengut la capacitat d'influència mediàtica per escampar-ho suficientment. Els que ho feim, ens sentim molt sols fent feina de formiga. Però que la fi això estigui al debat públic és molt bona notícia. Quantes més formigues serem, abans aconseguirem normalitzar la llengua.
Valoració:7menosmas
Per dic, fa 3 mesos
ergo: Llavors perquè t´estranyes de que a la nostre terra no agradi el castellà?ens el van imposar i l´imposeu fa centúries.
Valoració:6menosmas
Per Costafreda, fa 3 mesos
Jo ja tenc 60 anys i no canvio el meu català ni davant el president de la corte suprema castellana. Serà que ho tenc molt clar !
Valoració:7menosmas
Per Macià, fa 3 mesos
"Ergo", si fos com dius, la imposició del castellà a les comunitats catalanoparlants hauria creat refús en lloc d'haver estat un èxit de tal magnitud que ara l'hem de revertir amb polítiques de normalització de la llengua que ha estat normal durant segles.

"Carlos Vilalta", n'hi ha que, a les actituds servils davant el supremacisme castellà, les anomenen "educació". Si els amolles farien ressuscitar en Franco.
Valoració:6menosmas
Per Vicis, fa 3 mesos
Primer que els polítics donin exemple i després ja en parlarem.
Valoració:5menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 3 mesos
Atentos: a lo que es una muestra de educación la llaman vicio. A estos los dejan sueltos y lo de Pol Pot sería un juego de niños.
Valoració:-23menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente