algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

Un estudi demostra que l'horari d'estiu té un efecte «pràcticament insignificant» sobre el consum elèctric de les Balears

A.Costa/UIB

La matinada del proper diumenge, 26 de març, el rellotge s’haurà d’avançar una hora: a les dues seran les tres. I si bé sembla clar que el canvi a l’horari d’estiu suposarà dormir una hora menys, el debat és obert sobre la conveniència d’eliminar o mantenir aquesta modificació horària.

Ara, un estudi publicat per investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i del Programa sobre Energia i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Stanford (Estats Units) ha qüestionat un dels arguments més utilitzats per justificar el canvi a l’horari d’estiu, com és l’estalvi energètic.

A l’estudi, publicat recentment a la revista Tourism Management Perspectives, Jaume Rosselló Nadal i Andreu Sansó Rosselló, de la UIB, i Christoph Graf, de la Universitat de Stanford, estimen que l’efecte del canvi d’horari d’estiu suposa un estalvi energètic insignificant a les Illes Balears, d’entre l’1 i el 4 per cent en el millor dels casos.

Els investigadors tenen en compte diversos models que tracten d’explicar el consum diari d’energia elèctrica des de l’any 2007 fins al 2017 en cada un dels subsistemes elèctrics, Mallorca-Menorca i Eivissa Formentera, i en el conjunt de les Illes Balears. Una de les aportacions principals del treball és la consideració per primera vegada de la població flotant en un territori, que permet descomptar, així, la població turística.

Un canvi horari sota sospita

L’horari d’estiu es va implementar per primera vegada a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu de reduir la demanda d’electricitat i poder destinar més carbó a la indústria armamentista. Després de la guerra, el canvi d’hora es va mantenir a molts països industrialitzats i, definitivament, es va popularitzar arreu del món durant la crisi energètica dels anys setanta. Des de llavors, s’ha mantingut amb la creença que les fàbriques, i per extensió el consum elèctric regional, es beneficiaven d’aquest ajustament horari.

Tot i així, la pràctica de canviar l’hora durant els mesos d’estiu ha estat cada cop més qüestionada i, per això, la Unió Europea ha decidit posar data de caducitat a aquest canvi horari. Els estudis que han tractat de trobar evidència sobre el suposat estalvi energètic no han estat contundents a l’hora de veure l’evidència empírica de l’estalvi energètic que implica el canvi horari d’estiu. Inclús, en alguns casos s’ha trobat que l’efecte del canvi horari era contraproduent. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que els estudis es duen a terme a llocs concrets i utilitzen metodologies diferents, per la qual cosa la diversitat de resultats no és gens estranya.

Societat de serveis vs. societat industrial

L’estudi de la UIB i la Universitat de Stanford ha pres com a referència les Illes Balears com a exemple de societat de serveis (en contraposició a les societats industrials, suposadament més beneficiades del canvi horari), però s’ha hagut d’enfrontar a la dificultat de considerar la població flotant de l’arxipèlag. Emprant diferents versions de models de regressió de sèries temporals i estratègies LASSO, els resultats mostren com l’establiment de l’horari d’estiu no suposa en alguns models un canvi estadísticament significatiu en el consum elèctric i, que en el millor dels casos, aquest estalvi estaria entre l’1 i el 4 per cent. Els resultats mostren com el suposat estalvi energètic seria pràcticament inexistent inclús en els dies i setmanes posteriors al canvi d’hora, tant en el mes de març com a l’octubre.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per z, fa dervers d'un any
es canvi d'hora es una xorrada

bastaria canviar s'horari de sa jornada laboral a nes funcionaris i s'estalviaria el mateix.

envers de començar a les 8h., començar a les 7 h.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente