L’Obra Cultural Balear (OCB) ha elaborat 56 propostes agrupades en tres eixos ideològics, que són els tres pilars en què treballa l’entitat: la defensa de la llengua catalana, la promoció de la cultura pròpia i l’avenç en l’autogovern de les Illes Balears. Unes propostes que farà arribar a totes les forces polítiques que concorreran als comicis del mes de maig.

El president de l’OCB, Joan Miralles, ha manifestat que, per a aconseguir els objectius fixats, s’ha de disposar d’un pressupost suficient que permeti fer polítiques que promoguin l’ús de la llengua catalana, que promocionin la nostra cultura i mantenguin el patrimoni històric.

LLENGUA CATALANA. Pel que fa a la defensa de la llengua catalana, l’OCB proposa una sèrie de mesures que s’han de prendre de forma urgent per garantir-ne l’ús social; i que afecten àmbits tan importants com l’educatiu, l’administratiu i els mitjans de comunicació.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’objectiu de les mesures és garantir que els alumnes acabin l’Educació Secundària Obligatòria amb plena competència en llengua catalana. Per aquest motiu l’Obra Cultural Balear proposa entre d’altres mesures: recuperar el Servei d’Ensenyament del Català. S’ha d’oferir als docents formació continuada amb recursos de tot tipus: materials (editats i multimèdia), de planificació, eines per gestionar les diverses situacions. Garantir el compliment del mínim del 50 % d’ensenyament en català. Exigir a la Inspecció Educativa que controli el compliment dels projectes lingüístics dels centres. Destinar més recursos humans i materials per a programes d’acolliment lingüístic per a alumnes d’incorporació tardana.

Pel que fa a l’àmbit administratiu, l’objectiu de les mesures és garantir els drets lingüístics dels ciutadans i promoure l’ús social de la llengua catalana. Per aquest motiu l’Obra Cultural Balear proposa entre d’altres mesures: un compromís ferm perquè en els actes públics que tenguin lloc a les Illes Balears o a l’àmbit lingüístic català, les autoritats i els empleats públics que hi hagin d’intervenir per raó del càrrec s’han d’expressar en català. Augmentar les partides pressupostàries per a la normalització lingüística dels departaments que se n’ocupen i, a més, totes les direccions generals, direccions insulars, regidories, organismes dependents, etc., han de destinar un increment inicial del seu pressupost d’un 0,15 % (que progressivament hauria d’arribar al 0,3%) per a compensar els desavantatges de la llengua catalana i garantir el seu funcionament i l’atenció al ciutadà en català. El nivell de llengua catalana que es demani als funcionaris ha de garantir que la puguin usar amb fluïdesa a la feina, i en tot cas, l’Escola Balear d’Administració Pública (l’EBAP) els ha d’oferir cursos per millorar les seves capacitats. Les institucions públiques han de demanar l’ús del català com a requisit per a totes les subvencions i col·laboracions i incloure una clàusula d’ús del català en els contractes públics. Dotar l’Oficina de Drets Lingüístics, com a mínim, dels recursos materials i humans prevists en el Decret de creació.

Pel que fa a l’àmbit dels mitjans de comunicació, L’OCB presenta una sèrie de propostes amb l’objectiu d’augmentar-ne la presència de la llengua catalana: recuperar la finalitat inicial dels mitjans públics com a eina de normalització lingüística i dotar-los de serveis lingüístics amb professionals que garanteixin la qualitat lingüística de les emissions i publicacions. Apostar per una bona programació infantil i juvenil a la ràdio i a la televisió. Garantir la recepció íntegra del canal SX3 i, si cal, assumir-ne els drets d’antena a l’àmbit balear. Cooperar amb la resta dels territoris del domini lingüístic per disposar d’una plataforma digital compartida amb tots els continguts mediàtics en català.

PROMOCIÓ DE LA CULTURA. L’Obra Cultural Balear proposa una sèrie de mesures amb l’objectiu de destinar la major part dels recursos als creadors illencs en llengua catalana. L’OCB entén que les institucions no han de malbaratar els pocs recursos de què disposen, donant suport a les manifestacions en llengües majoritàries que ja tenen molts d’organismes que les ajuden i un públic potencial de centenars de milions de persones. Entre les propostes destaquen: l’impuls d’una Llei de Drets Culturals de les Illes Balears, que vetlli pel dret d’accés a la cultura de tota la ciutadania i garanteixi l’accés a la creació en condicions adequades. Impulsar una estratègia per garantir les connexions entre cultura i educació i fomentar projectes de mediació cultural, d’inclusió social i d’igualtat d’homes i dones, amb la llengua catalana com a llengua de trobada. Reforçar el Consell de la Cultura de les Illes Balears per tal que esdevingui una plataforma de participació oberta, plural, operativa, eficient i activa, així com un espai de coordinació i presa de decisions compartides. En el marc dels plans de diversificació econòmica, dissenyar un pla estratègic per a les empreses culturals i elaborar les normatives que regulin el seu funcionament, a través d’una intensa articulació i coordinació entre sectors i institucions, fomentant alhora l’economia cooperativa, social i solidària en l’àmbit cultural. Crear l’Observatori de la Cultura, espai per a la recerca, informació i seguiment de l’activitat cultural de les Illes Balears. Incrementar el pressupost de cultura, tal com recull el Pla de Cultura de les Illes Balears, en un 50 % del pressupost en 10 anys per tal d’assolir els objectius proposats.

AVENÇ EN L’AUTOGOVERN. L’Obra Cultural Balear proposa actuacions per avançar en l’autogovern i en el desenvolupament econòmic i social del país: culminar el procés de transferències de les competències pendents que estan encara en mans de l’Estat. Assumir la competència de Justícia, i s’hi ha d’introduir la llengua catalana en la gestió administrativa, com també en la capacitació de jutges, magistrats, etc., perquè es pugui usar en els procediments. Crear la policia autonòmica de les Illes Balears, amb l’establiment d’un pla progressiu de substitució dels cossos de seguretat de l’Estat, en els termes que marca l’Estatut d’Autonomia. Negociar amb l’Estat la cogestió temporal dels ports i aeroports de titularitat de l’Estat, com a fase transitòria, fins a la seva transferència total al Govern de les Illes Balears. Fer un front comú amb altres comunitats autònomes que també plantegen aquesta demanda. Establir un model econòmic que tendeixi a superar el monoconreu turístic i es decanti per impulsar una diversificació econòmica fonamentada, principalment, en el coneixement, les noves tecnologies, el benestar social, la cultura, etc., com també en la modernització dels sectors tradicionals illencs (indústria, camp, artesania, etc.). Defensar un model econòmic que sigui sostenible, tant des del punt de vista social com mediambiental, però també cultural i lingüístic, per no perdre la identitat com a poble. Establir un marc permanent de cooperació amb la resta de territoris del domini lingüístic català, per coordinar les polítiques lingüístiques i posar en comú instruments de foment la llengua entre la població, les empreses i els mitjans de comunicació públics i privats de manera conjunta. Promoure el reconeixement del català com a llengua d’Estat i la seva oficialitat a la Unió Europea, per garantir els recursos púbics i les inversions que l’homologuin a la resta de llengües europees del seu pes, i li permetin accedir a tots els programes europeus de foment o intercanvi lingüístic.