El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha editat, amb la col·laboració de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), el Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà, obra que recull tota una sèrie de propostes que van adreçades als tècnics municipals dels ajuntaments de les Illes Balears per tal de mantenir la identitat i els valors més significatius de cada indret. El vicepresident i conseller de Transició Econòmica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el degà del COAIB, Bernat Nadal, han presentat aquest dijous la publicació juntament amb l’arquitecte tècnic i autor del Manual, Xisco Ramis. També hi ha assistit la directora gerent de l’IDI, Mariona Luis.

L’objecte d’aquest document és establir unes pautes que puguin servir als diferents municipis a l’hora de redactar una ordenança reguladora del paisatge urbà. Per això, el manual estableix consells i recomanacions en cada un dels apartats.

El degà del COAIB, Bernat Nadal, ha assegurat que «com a especialistes en la matèria, la ciutat, i sent conscients de la importància i la incidència del paisatge urbà sobre la qualitat de vida dels seus habitants, hem decidit fer una passa endavant i avançar en la conscienciació de la necessitat de regular els elements que el conformen, en un intent de fer-lo més amable i adequat en una decidida aposta per millorar-lo».

Les institucions públiques, començant pels municipis, tenen la responsabilitat de definir les regles de joc necessàries per garantir la correcta conservació i millora del paisatge urbà. En aquest sentit, el conseller Yllanes ha explicat que «és necessari que els ajuntaments regulin, a través d’una ordenança específica, totes les actuacions que afectin el paisatge urbà, com les que es produeixen en els elements de l’edificació visibles des de l’espai públic, les que afecten l’àmbit de la publicitat i la identificació, les que tenen a veure amb l’ocupació de l’espai públic, etc.».

Per la seva part, Xisco Ramis, arquitecte tècnic del COAIB i autor del llibre, ha reforçat la idea que «els consistoris han d’exercir un paper fonamental, conciliant el dret col·lectiu de gaudir d’un paisatge urbà de qualitat i els interessos econòmics, estètics i funcionals que puguin tenir els habitants del municipi».

Actualment, la majoria de municipis no compten amb una regulació clara sobre el paisatge urbà. Si bé és veritat que en alguns municipis hi podem trobar regulacions parcials aquestes, com a conseqüència de la falta de visió global de la normativa, no acaben de generar un paisatge urbà confortable.

A causa d’aquesta manca de regulació, ens trobam espais urbans que es van degradant per culpa de les múltiples i heterogènies actuacions que fan els particulars, que no tenen en compte els efectes que això provoca en la percepció del conjunt de l’espai públic.

Per aquest motiu, podem afirmar que el paisatge urbà està en alteració constant, i és per això que és necessari establir unes normes que controlin la potència transformadora de la societat actual i que permetin mantenir la identitat i els valors més significatius de cada indret. No obstant això, cada ajuntament ha d’adaptar la regulació paisatgística a les característiques particulars de cada lloc i ajustar les pautes que aquí es proposen. En tot cas, s’ha de prioritzar la protecció dels edificis o conjunts patrimonials, els establiments emblemàtics i tots els elements que formen part del paisatge urbà i que tenen un valor històric, identitari, artesanal o d’arrelament en el municipi.