algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
24°

Programa dels actes commemoratius pel Dia del Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme

L'àrea d'Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, amb la col·laboració de la Comissió 24 de Febrer, ha organitzat una sèrie d'actes pel Dia del Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. Enguany se commemora el 86è aniversari dels assassinats del batle de Palma, Emili Darder; el batle d'Inca, Antoni Jaume; el diputat Alexandre Jaume; i l'empresari Antoni Maria Ques. Segons Llorenç Carrió, regidor de Política Lingüística: «Es recordarà que el 24 de febrer de 1937 es va produir un dels episodis més negres de la Guerra Civil a Palma».

Dins d'aquests actes, els llibres ocupen un paper bastant rellevant, es presentaran tres, les presentacions tindran lloc a la Biblioteca de Cort, que al setembre farà 88 anys, sent la més antiga de les biblioteques municipals de Palma. De fet, els actes començaran aquest dijous, 23 de febrer, amb la presentació del llibre 'La Guerra Civil a Palma', escrit per Antoni Vidal Nicolau, doctor en Història; i editat per Illa Edicions. Serà a les 19.00 hores, a la Biblioteca de Cort.

El llibre pretén mostrar l’impacte sobre la ciutat dels tres primers anys de repressió, dels bombardeigs, del canvi social i polític i dels catastròfics efectes econòmics que el cop d’estat provocà. El 19 de juliol de 1936 es materialitzà un cop d’estat que en poques hores va imposar-se a Palma. A partir de llavors, mentre els militars ocupaven els càrrecs de responsabilitat política, els obrers decretaren la vaga general. Però tot va ser infructuós. Des del primer moment les noves autoritats imposaren una política de terror. A Palma, la insurrecció suposà la repressió de les persones que havien militat al Front Popular o a altres entitats d’esquerres, especialment a les barriades obreres.

El dia següent, divendres 24, a les 12.00 hores, es descobrirà una placa commemorativa a la casa natal de Josep Massot i Muntaner, situada al carrer del Palau, 6, de Palma.

Josep Massot i Muntaner va néixer el 1941 a Palma i va morir el 2022 al Monestir de Montserrat. Va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963. També es va formar de manera clandestina als Estudis Universitaris Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1970 i 1973 donà classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Col·laborà amb la Gran Enciclopèdia Catalana i dirigí el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 al 1979, any de la seva publicació.

L'any 1989 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear; el 1996 amb la Creu de Sant Jordi; i el 1997 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya. És doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, el 1999, i per la Universitat de València, el 2016. El 2012 se li atorgà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i l'any 2019 la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'acte central es farà el diumenge 26 de febrer, a les 12.00 hores, al Mur de la Memòria del Cementeri de Palma. On es llegirà el manifest pel Dia de record a les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. La lectura, en nom de la Comissió 24 F, serà a càrrec d'Antoni Tugores Manresa, escriptor, historiador, investigador i periodista nascut a Manacor, el 1948. Al llarg dels darrers anys ha publicat nombroses entrevistes, reportatges i articles sobre la memòria històrica de la Guerra civil a les Balears, així com el llibre 'Les plomes de Franco. Premsa 'Nazional'durant la Guerra Civil (1936 - 1939)', editat per Illa Edicions el 2022.

Ja en el mes de març tindran lloc dues presentacions de llibres. El dijous 9, a les 19.00 hores a la Biblioteca de Cort, es presentarà 'Olímpics populars', de Pau Tomàs Ramis, mestre, historiador i escriptor nascut el 1975, a Llucmajor. Els seus primers treballs varen centrar-se en l'antropologia social i la cultura popular. En el vessant historiogràfic va especialitzar-se en història contemporània de Mallorca, especialment durant la Segona República, Guerra Civil i posterior dictadura franquista. L'any 2020 va obtenir el Premi Mallorca de Creació Literària en la categoria d'assaig, guardó concedit pel Consell de Mallorca, per l'obra 'Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou. Expedició a l'Olimpíada Popular de Barcelona, 1936'. Els dos llibres editats per Galès Edicions.

Amb aquest llibre i els seus testimonis es pretén retornar la veu a aquells olímpics populars als quals un dia, a força de por i amenaces, els segrestaren la seva història i la llibertat per poder contar-la. L'autor s'atraca a les emocions viscudes per ells i els seus familiars a l’hora de recordar aquells fets i vol, així, que les seves vivències ja mai no s’oblidin. El 19 de juliol de 1936 s’havia de celebrar a Barcelona la inauguració de l’Olimpíada Popular. Una concentració de caràcter obrer i antifeixista de gran magnitud i de repercussió mundial on l’esport i el folklore n’havien de ser els protagonistes. La idea era boicotejar els JJOO de Berlín amb actes dirigits a fomentar l’ideari proletari, d’esquerres i humanista.

Un dia abans, dia 18 de juliol, una expedició de sis-cents cinquanta mallorquins partia del moll de Palma cap a Barcelona per participar en aquell esdeveniment, però l’aixecament de les forces feixistes contra el legítim govern de la República va impedir que l’Olimpíada Popular s’arribàs a inaugurar i a aquells mallorquins els deixà enfora de l’illa. Futbolistes, atletes, boxejadors, ciclistes, balladors, geganters, músics, cantaires i molts aficionats no pogueren retornar a l’illa. El cop d’estat els havia agafat enmig de la mar i el retorn a Mallorca hauria tengut conseqüències fatals.

Finalment, el dijous 23 de març, a les 19.00 hores, i a la Biblioteca de Cort, tindrà lloc la presentació de la reedició de la publicació 'Mallorca Nova (1937)', feta a Barcelona durant la Guerra Civil per una expedició mallorquina de refugiats, encapçalada i dirigida pel regidor de Palma a la Segona República, Francesc de Sales Aguiló Forteza, polític, científic i escriptor nascut el 1899, a Palma. A 'Mallorca Nova' va publicar el manifest 'Per Mallorca i per la Llibertat', arran de l'assassinat d'Emili Darder. Aquesta reedició és a càrrec del Centre de Documentació Contemporània (CEDOC-UIB), dirigit per Antoni Marimon i Riutort, doctor en Història contemporània; amb el patrocini de l'Ajuntament de Palma.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Personatge vomitiu, fa dervers d'un any
Si, ja veiem com te fabriques tu la superioritat intelectual, multimilks. Amagat rera un pseudònim covart, mentint, i fent el que fan els infants, que és prendre, en contes de fer el que fan els adults, que és donar. Tu vares botar de l'autobús molt abans de la parada.
Valoració:1menosmas
Per Quin desastre!, fa dervers d'un any
I quan el multinik parla de la seva "superioritat intel.lectusl", és capaç de parlar seriosament i creure-s'ho..
Perque els grans mentiders, moltes vegades, son els únics que se creuen les seves pròpies mentides.
Valoració:3menosmas
Per ,,,,,,,,,, fa dervers d'un any
@Carlos Vilalta: Es te de ser molt ignorant,barrut,poca vergonya ,,,per dir el que dius.Totes les victimes a mans dels "Rojos" desde el primer dia han estat homenatjats,han tingut els seus monuments,les seves misses i no diguem els seus familiars ben recompensats.I dius que han estat ignorats?
Presumtes victimes? fas oi.
Valoració:4menosmas
Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any
Veig que algú s'ha posat nerviós per la meva superiortat intel.lectual, jajajaja.
Valoració:-4menosmas
Per Menteix més que no parla, fa dervers d'un any
@Mentuder: Hi ha mentiders, als que per causes endògenes o exògenes que no vull anomenar, ben igual que els infants petits, que no saben encara dissociar el que és real del que s' imaginen, els manca barrera que separa el que és re
vertat i tangible, del que és fals.
Però a diferència dels petits i petites, que poc a poc van assumint la diferència, aquests mentiders adults no maduren ni accepten la realitat, sinó que dia a dia van a pitjor.
Ara bé, també s'ha de dir que se necessita ser mooooooolt cuuuuuurt, per creure totes aquestes animalades que conta el multinik pels espais d'opinió i amb tita probabilitat, també al món real.
Valoració:3menosmas
Per Mentider, fa dervers d'un any
"Basta de mentiras", Carlitos?. Com la de que ets professor titulat de català?. Ets un fantasma gagá.


Valoració:5menosmas
Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any
Los golpistas fueron la izquierda marxista y el separatismo en el 34. Ahí empezó todo. En cualquier caso, como mínimo, todos fueron culpables, basta de mentiras y adoctrinamiento totalitario. Dejad de los muertos descansen en paz.
Valoració:-6menosmas
Per Si no t'sgrada, no ho miris, fa dervers d'un any
No hi ha manera de que els culpables demanin perdó. S'atrinxeren en la idea de que els republicans també mataven, com si el deure d'aquests altres fos cedir als colpistes, i no hi ha forma de treurer- los d'aquesta idea tan equivocada.
No els agrada que les víctimes recordin el que els van fer els botxíns, però s'en obliden, de que per espai de quaranta anys, la gent va haver d'aguantar les històries terrorífiques sobre el que havien fet el "rojos" als seus, que fins i tot tenien la indecència de contar- ho als infants a les escoles, per deixar- los ben traumatitzats i adoctrinats. I que ara que se sap tot, hi ha molts dubtes de que sigui veritat el que contaven, o de que en en els seus relats invertissin els personatges, atribuint als republicans el que en realitat feien ells.
Però el pitjor, és que amb la caparrudesa i la supèrbia que demostren, no fa falta ser molt intel.ligent, per saber que passaria, si un partit franquista tocàs poder.
Valoració:5menosmas
Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any
Lo único oositivo de esto, al distinguir víctimas de la Guerra Civil y del Franquismo, es que, aparte de las presuntas víctimas de éste, el la guerra civil el terror rojo dejó un reguero de sangre y desaparecodos a los que se ignora de forma vergonzante.



Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente