El 74% dels nostres lectors consideren que cal trencar amb l'autonomisme i proclamar un Estat propi

Clara majoria. La primera enquesta per a commemorar els 40 anys de la proclamació de l'Estatut d'Autonomia ha estat un èxit. El 74,12% dels nostres lectors consideren que «el que cal és trencar amb l'autonomisme i proclamar un Estat propi». Per contra, el 19,17% consideren que l'Estatut compleix amb les expectatives d'autogovern, «però cal més autogovern en àmbits estratègics».

En tercera posició, amb el 4,15% dels vots, s'hi situen aquells qui consideren que «cal suprimir l'autonomia i integrar-nos plenament en una Espanya centralitzada». Finalment, només amb el 2,56% dels vots, s'hi troben els que consideren que l'actual Estatut d'Autonomia «compleix amb escreix les expectatives del pacte constitucional».

L'Estatut ha significat un marc propi de gestió integrat a l'Estat espanyol que ha donat bons fruits, però també ha mostrat sengles mancances. A primera vista, la majoria de forces progressistes lloen el que ha significat per a l'autogovern la declaració de l'Estatut, però hi ha visions crítiques amb l'actual marc normatiu.

Moltes veus, la majoria de l'esquerra de país, reclamen una major sobirania en àmbits estratègics per a l'arxipèlag, així com un règim fiscal propi més just amb la realitat fiscal del nostre territori. Altres veus, com ara l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) reclamen, fins i tot, trencat amb l'actual marc autonomista i crear un Estat propi. Poder comandar a casa nostra sense la intromissió d'Espanya. Però també hi ha mirades regressives, com ara l'extrema dreta de Vox, que han posat sobre la taula la possibilitat de suprimir l'autonomia i la creació d'una Espanya centralitzada.

Sigui com vulgui, com es desprèn de les respostes dels nostres lectors, l'actual marc autonomista necessita una reformulació i cal aprofundir en aspectes claus del desenvolupament de l'autogovern. Ens hi va el futur com a societat.

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Mallorquín, fa dervers d'un any

Mientras quede un solo mallorquín en pie, Mallorca nunca será catalana 💪🏼

Valoració:-4menos mas

Per Cat=Principat+Illes+València+petits territoris, fa dervers d'un any

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] Hem de parlar [...] de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:1menos mas

Per Catalunya integral, fa dervers d'un any

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menos mas

Per provincianisme, NO!, fa dervers d'un any

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menos mas

Per +Llompart, fa dervers d'un any

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981).

Valoració:1menos mas

Per Catalunya completa, fa dervers d'un any

"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991)

Pissarra_1992_n065.pdf

Valoració:2menos mas

Per Visca la República Catalana!, fa dervers d'un any

"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html

Valoració:2menos mas

Per geu, fa dervers d'un any

Lo primero e imprescindible.
¿Cuántos son el 100 x 100 de vuestros lectores?
A un tal Guasp.-
Si sabes la solución, empieza tú mismo a aplicarla. Cosa que no harás ya que presuntamente, tu eres del bla, bla, bla i cul a cadira.
Un altra llengo fluixa i buida.

Valoració:-8menos mas

Per De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, fa dervers d'un any

Jo també crec, com en Joan Guasp, que allò que necessitam a les Balears és trencar amb l'autonomisme espanyol i col·laborar amb la resta de la nació catalana a proclamar l'estat propi de la Catalunya sencera: la República catalana.

Valoració:2menos mas

Per Carlos Vilalta, fa dervers d'un any

Yo iría más lejos: que los separatistas voten por la creación de un estado propio catalanista en la Luna, que es donde de hecho están mentalmente, o sea, independencia total. Que descanso.

Valoració:-7menos mas