Mallorca ha consumit una superfície de 11,2 quilòmetres quadrats en sis anys, la qual cosa suposa la grandària del terme municipal de Lloseta o l'equivalent a 1.400 camps de futbol, segons un estudi elaborat per Terraferida. Atesos aquestes dades, l'organització detalla a més que el 70% d'aquesta superfície era agrària i forestal intacta.

El treball de Terraferida ha consistit a fer una comparativa a partir d'imatges aèries de Mallorca amb l'objectiu de classificar cadascun dels canvis territorials observats, registrant-los en un sistema d'informació geogràfica per a poder generar mapes i dades. En total, s'han detectat un total de 7.000 nous elements de molt diversa mida i naturalesa, que van «des de l'ampliació d'un xalet a la creació d'una autopista», han exemplificat.

L'estudi reflecteix que la meitat de sòl rústic consumit es deu a edificacions residencials aïllades, ja que els 2.000 xalets edificats o ampliats en aquests sis anys han consumit 4,1 quilòmetres quadrats. En segon lloc es troben les centrals fotovoltaiques, amb 1,1 quilòmetres quadrats, i el tercer lloc l'ocupen les obres viàries (autopistes, rotondes i aparcaments), que han asfaltat 79,6 hectàrees, més de la meitat de les quals corresponen a l'autopista de Campos.

D'altra banda, Terraferida destaca les gairebé 60 hectàrees de sòl rural ocupades per activitats pròpies de polígons industrials com a naus, residus i magatzems, i també ressalta la proliferació de clubs d'equitació, «que es mengen gairebé el quatre per cent del sòl rústic amb un total de 30 hectàrees».

«Aquest ritme urbanitzador vertiginós que viu l'illa ha reactivat la demanda d'àrids i materials, la qual cosa ha repercutit en l'expansió de les graveres, que han devorat 48 hectàrees de muntanyes en tan sols sis anys», han afegit. L'entitat ecologista lamenta que els mapes generats «constaten que la infecció de ciment i asfalt avança al llarg de les artèries que constitueixen la xarxa d'autopistes i carreteres ampliades».

Per tot això, han conclòs el seu estudi amb una sèrie de propostes, entre les quals destaquen una moratòria immediata de construccions residencials en sòl rústic i la seva protecció definitiva, un nou pla territorial insular que protegesqui el sòl no edificat i privilegïi els seus usos agraris, o un pla de rehabilitació d'habitatges en els centres històrics dels pobles i ciutats de Mallorca amb criteris socials i que permeti rehabilitar espais urbans ja edificats.