El programa Taula d'anàlisi d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí i Joan Mir, ha pogut parlar aquest dimecres amb Antoni Llabrés, jurista i professor de Dret de la UIB, sobre la rectificació del Govern sobre l'exempció del català en el procés d’estabilització del personal sanitari.
Cal recordar que el Govern ha rectificat l'exempció del català a les 49 categories deficitàries declarades i exigirà el requisit de català excepte a 15 categories on els sol·licitants «no són suficients» per a cobrir les places que s’han ofert. A la resta, personal sanitari de 34 categories, es donarà un termini de dos anys per a acreditar el nivell de català, que és el que recull el decret 6/2022.
La documentació presentada pels més de 6.000 sol·licitants als 2.300 llocs de medicina i infermeria d’aquesta convocatòria ha permès resoldre que la majoria de les 49 categories es pot cobrir amb professionals que tenen el nivell exigit de català.
Demanat sobre una primera valoració d’aquesta rectificació, Llabrés, qui també és membre de la Junta de l’Obra Cultural Balear, ha valorat «provisionalment» que el Govern «ha rectificat, no ha rectificat totalment però com a mínim ha rectificat estimant parcialment els recursos de reposició que ha posat l’OCB. Per tant, ens donen la raó, IB-Salut estava aplicant malament, d’una forma massiva, genèrica, indiscriminada, sense justificació l’exempció de coneixements del català de manera vitalícia, de manera permanent, a la totalitat de les categories de metges i infermers que havia sortit a concurs en aquest procés d’estabilització d’interins».
«L’OCB havia manifestat reiteradament que aquesta exempció era contrària a la legalitat i, per tant, que es tractava d’unes convocatòries que judicialment podien ser suspeses i, en el pitjor dels casos, anul·lades. Consideràvem que era una irresponsabilitat per part del Govern continuar endavant», ha remarcat.
Llabrés considera que el Govern «ha recapacitat, ha entrat en raó, i com a mínim, en un 80 % de les places que ha sortit a concurs -això correspon a 34 de les categories de metges i infermers- se’ls aplicarà el requisit, que seria el Decret llei 6/2022 que possibilita una moratòria de dos anys. La resta, que són 15 categories que el Govern considera deficitàries, continuaran amb l’exempció».
Sobre què passarà a partir d’ara, Llabrés ha apuntat que l’OCB estarà atenta i prendrà les decisions que hagi de prendre en funció del que passi els propers dies. «Però esperam que el Govern complesqui», apunta. No obstant això, ha assenyalat que des de l’OCB han demanat al Govern que a partir d’ara «canvien les regles» i que rectifiquen per sempre: «Que en totes les convocatòries que hi hagi a partir d’ara que també s’apliqui l’exempció així com nosaltres la interpretam jurídicament. No així com ho havia fet el Govern, de forma massiva, indiscriminada i sense justificació».
En ser demanat per la incidència de les declaracions del Col·legi de Metges de les Balears que ha deixat clar que «en cap cas la llengua és un factor perquè no venguin metges», Llabrés ha dit que són molt positives i que des de l’OCB les esperaven. A més, ha deixat clar que en aquest procés d’estabilització els màxims perjudicats eren els interins, «que són els qui aquests anys s’han esforçat per fer cursos, proves de català i obtenir la titulació sense que ningú els ho exigís. Aquestes persones s’han trobat que en moment de l’estabilització el Govern ha prescindit del requisit i l’esforç que havien fet fins aquest moment només els servia com un mèrit».
El jurista també ha qualificat de «sorprenent» que el Govern no tengués dades sobre quins interins estaven capacitats lingüísticament: «Una vegada que el Govern ha agafat seriosament la calculadora ha vist que un 70 % dels aspirants tenen alguna capacitació lingüística i ell mateixos s’han sorprès de la quantitat».
La rectificació, un èxit?
Llabrés ha assegurat a Ona Mediterrània que el que ha fet rectificar el Govern han estat els recursos de reposició interposats per l’OCB i l’STEI: «Si no hagués tengut la constatació que en un jutjat contenciós-administratiu aquest procés d’estabilització perillava, no sé si hagués rectificat».
Amb aquesta rectificació, professionals sanitaris de 15 categories que el Govern considera deficitàries continuaran amb l’exempció del català. I això Llabrés considera que «no és una victòria ni un triomf complet però sí com a mínim podríem situar-ho en un 80% o un poc més del que nosaltres demanàvem».
Finalment, Llabrés apunta que el resultat «no és un triomf complet, però gairebé». Cal tenir present que l’OCB du des del mes de desembre amb l'exigència d'una aplicació adequada de la Llei 4/2016 i que les excepcions es fonamentin cas per cas i sempre a posteriori, és a dir, una vegada hagi estat publicada la llista d’admesos en el procés selectiu corresponent i s’hagi pogut constatar degudament que els aspirants capacitats lingüísticament no cobreixen totes les places ofertades, i no apriorísticament i de manera indiscriminada. A més, per a l'entitat és imprescindible que es prevegi, per a aquests casos excepcionals, la moratòria de dos anys per a acreditar el requisit de català i no en quedin eximits per sempre.
