algo de nubes
  • Màx: 12.35°
  • Mín: 9.15°
12°

Emotiu i reivindicatiu acte d'entrega de les restes d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar als seus familiars

Emoció i reivindicació. El Govern ha lliurat aquest dissabte les restes d'Aurora Picornell; del seu pare, Gabriel Picornell, i de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual, i de les seves filles, Antònia i Maria Pascual Flaquer, conegudes com les Roges del Molinar, a les seves famílies en un acte d'homenatge de tota la societat civil.

Les restes de les cinc dones varen ser trobades el 2021 al cementeri de Son Coletes, a Manacor, i no a les fosses del cementeri de Porreres, on la historiografia havia plantejat tradicionalment que haurien estat assassinades, i on sí que es va exhumar també el 2021 el cos de Gabriel Picornell. Tots sis s'han identificat recentment.

Durant l'acte, que ha tingut lloc al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, s'han lliurat els cossos a les famílies Picornell i Flaquer -encara no s'ha trobat registre dels familiars de Belarmina-, que seran enterrats respectivament a Palma i a Capdepera, poble del qual eren originàries Catalina Flaquer Pascual i les seves filles.

A l'homenatge, que se celebra quan es compleixen vuitanta-sis anys de l'assassinat d'aquestes sis víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, han participat la presidenta del Govern, Francina Armengol; el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la vicepresidenta segona i ministra espanyola de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra espanyola d'Igualtat, Irene Montero; el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez; el batle de Palma, José Hila, i el batle de Manacor, Miquel Oliver, entre altres autoritats.

L'acte, al qual hi han assistit més de 500 persones i ha començat amb la presentació de les restes mentre s'interpretava l''Himne de Riego', ha estat conduït per l'actriu Aina de Cos, que inaugurava la jornada amb un monòleg dedicat a les víctimes, una adaptació de l'obra 'Només quan plou'.

Així mateix, i a més dels parlaments de les autoritats, de l'associació memorialista Memòria de Mallorca, de la investigadora Margalida Capellà, i de les famílies de les víctimes, durant l'acte hi ha hagut diverses interpretacions musicals de xeremiers i de la Banda Municipal de Música de Palma. En aquest sentit, l'acte ha conclòs amb la interpretació de 'La Balanguera'.

La presidenta del Govern ha celebrat que «avui, la veritat guanya l'oblit i la llum guanya la foscor» i ha assegurat que «és un dia que et sents orgullosa del nostre poble, perquè hem decidit no posar-nos de perfil, fer justícia i assumir que la memòria ens fa forts, ja que els pobles que obliden el passat són pobles que no poden tenir un bon present ni un bon futur».

Francina Armengol també ha agraït a les entitats memorialistes la seva tasca i ha demanat disculpes a les famílies «perquè arribam tard» i ha afirmat que «les van assassinar però no han aconseguit que les oblidem». En aquest sentit, la presidenta ha reivindicat la Llei de Fosses de les Illes Balears, que es va aprovar per unanimitat i que «ha fet possible la reparació, obrir fosses per tancar ferides». «No defallirem fins que no els trobem a tots i totes», ha conclòs la presidenta.

Per part seva, el vicepresident Yllanes ha afirmat que «ja han passat més de vuitanta-sis anys des d'aquella Nit de Reis de 1937. I vuitanta-sis anys més tard podem afirmar que no ho varen aconseguir. N'Aurora i les Roges del Molinar s'han convertit en un símbol més viu que mai de democràcia, antifeixisme i feminisme».

Fins ara, des de l'aprovació el 2016 de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, s'han exhumat un total de 241 persones i ja s'han identificat 52 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Un total de 35 han estat lliurades a les seves famílies, a les quals ara se sumen Aurora Picornell, el seu pare, Belarmina González i les Roges del Molinar.

En els pròxims dies es posarà en marxa el IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica, que implicarà, entre d'altres, una tercera i última intervenció en el cementeri de Son Coletes, la intervenció en zones vinculades al desembarcament de Bayo, una nova exhumació al cementeri de Sant Francesc (Formentera) i una primera intervenció a Cala Sant Vicenç (Pollença). A més, permetrà dur a terme nous estudis per definir la viabilitat d'intervenció en fosses que fins ara es consideren dubtoses i inclourà la realització d'una quinzena de treballs de recerca sobre memòria democràtica i la restauració d'objectes recuperats amb les restes òssies, com la ploma estilogràfica de Picornell, cedida al Govern per part de la família.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per inca, fa dervers d'un any
i on era IB3, la suposada televisió pública de les Illes Balears que no ho emetia? Perquè no ho ha emès? Per a que serveix una TV que no és on ha de ser quan hi ha coses importants com aquest acte, la festa de l'Estendard, la festa de la terra d'Eivissa?
Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente