L’onada de grans centrals fotovoltaiques a foravila i les noves facilitats administratives per a la seva creació han sobrepassat la paciència d’entitats ecologistes i agràries. A hores d'ara, s'estan tramitant o projectant més de 60 centrals fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca. Només les deu més grans ocuparan 3,5 km² de terreny agrari o forestal.

Davant aquesta situació, Amics de la Terra Mallorca, l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), el GOB Mallorca, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extintion rebelion, Fridays for Future i Terraferida, adverteixen que la urgència de la transició cap a una energia renovable «no es pot fer a qualsevol preu». Aquesta preocupació s’estén ràpidament dins els moviments socials i s’estan preparant per a «mobilitzacions més àmplies».

Les entitats veuen inadmissible que moltes d’aquestes iniciatives d’empreses energètiques i grans capitals siguin considerades com a «projectes industrials estratègics» i així n’acurcin el procediment administratiu d’ordenació territorial. A aquest malestar, s’hi afegeix que el dimecres passat el Congrés dels Diputats va aprovar una norma que redueix encara més els pocs requisits ambientals als quals estan sotmeses, eliminant fins i tot la fase de participació pública.

Aquesta situació s’està produïnt amb tots els vistiplaus de les institucions implicades: ajuntaments, Consell de Mallorca, Indústria, Energia i, malauradament també, Agricultura, apunten les entitats. «Els mateixos que asseguraven que només s’aprovarien els projectes a sòl rústic si aquest no era productiu. Els mateixos que encara no han aprovat la modificació del pla territorial que ha de dir on i com s’ha de fer la implementació segons la llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Quan no hi ha més rumb que complir amb estadístiques europees, ni un criteri que pensi amb el futur de Mallorca, qui planifica són els interessos empresarials», denuncien.

La delicada situació de l’activitat agrària ja està empitjorant per mor d’aquesta nova pressió. Alguns pagesos han hagut de deixar les terres que cultivaven en veure’s desplaçats per aquest canvi d’ús. La construcció d’aquestes centrals suposen, a més de la gran ocupació territorial, un impacte en l’entorn pels seus requisits: quilòmetres de noves línies elèctriques, subestacions transformadores, etc. «Ara estan en risc moltes finques, que s'havien salvat de la urbanització, i que fa segles que es conren i produeixen aliments. A més de ser autèntics santuaris per la flora i la fauna de l'illa, en retrocés per la creixent fragmentació del territori per urbanització», remarquen.

Les entitats es demanen per què s'ocupa terra fèrtil i zones forestals en lloc de zones ja urbanitzades que, a més, ja tenen connexió elèctrica? «Idò pel preu. Ara mateix és més senzill ocupar i modificar sòl rústic d'alt valor, on no existeix cap regulació, que sòl industrial o urbà. Tant el Govern com el Consell es neguen a intervenir en aquest greu conflicte, deixant en mans de la iniciativa privada on s'han d'instal·lar-les centrals, tot i tenir subvencions públiques extraordinàries per construir-se», expliquen.

L’objectiu de fer públic aquest malestar és instar les administracions a garantir una transició democràtica i justa, que no només estigui a l’abast d’empreses energètiques i grans capitals. Així, apunten que s’hauria d'aconseguir «un equilibri entre les centrals fotovoltaiques i la potència de les instal·lacions d’autoconsum —individuals, col·lectives o a través de comunitats energètiques— damunt cobertes o sols antropitzats. Així, es reduiria la pressió damunt el sòl fèrtil. És un propòsit que el Govern ha d'assumir posant els mitjans -econòmics, legislatius i reguladors— que siguin necessaris».

Les entitats tornen a proposar mesures per tal de garantir una transició energètica allunyada de l'especulació energètica, adaptada al territori, democràtica i justa. «No podem continuar assistint a l'ocupació indiscriminada de sòls agrícoles amb grans centrals fotovoltaiques per part de grans grups inversors que, únicament, persegueixen un interès financer».